Barcelona Futur

Mobles per somiar

El gust de Jaume Tresserra pels materials nobles, els processos artesanals i acabats impecables i un disseny emocional i sofisticat, l'han convertit en un clàssic. Ha fugit sempre de la moda i el fugisser. Els seus mobles són peces úniques que duren tota una vida i passen a les següents generacions

És un dels pioners del disseny barceloní i també dels que han tingut més repercussió internacional. Jaume Tresserra (Barcelona, ​​1943) va créixer en una família d’actors i modistes en la qual va desenvolupar un gran sensibilitat estètica així com una autèntica passió pel cinema. Els vestuaris i escenaris de les pel·lícules clàssiques del Hollywood dels anys 30, 40 i 50 han estat la seva gran font d’inspiració.

Per casa seva va passar bona part d’aquesta Barcelona gauchediviniana i exquisida, des de la dissenyadora de joies de Tiffany Elsa Peretti al sempre impecable arquitecte Federico Correa i, com no, el genial i incomparable dissenyador Miguel Milá, del qual es considera bon amic i fervent admirador. Una Barcelona que, a partir dels anys 80, va començar a fer bandera del disseny i l’interiorisme i va ajudar a impulsar carreres com la de Tresserra que, després de passar per l’Escola Massana, va començar a treballar en publicitat i al poc temps en interiorisme. A finals dels 80 ja havia dissenyat els seus primers mobles exclusius i començava a destacar en fires internacionals.

El seu gust pels materials nobles, els processos artesanals i acabats impecables i un disseny emocional i sofisticat, l’han convertit en un clàssic. Ha fugit sempre de la moda i el fugisser. Els seus mobles són peces úniques que duren tota una vida i passen a les següents generacions. Alguns dels seus treballs han aparegut en pel·lícules com Batman (Tim Burton, 1989), Bésame antes de morir (James Dearden, 1992), Herida (Louis Malle, 1993) o La piel que habito (Pedro Almodóvar, 2011). Diverses celebrities han posat amb els seus mobles i té una nodrida agenda de clients a Qatar, el Japó o el Senegal. El novembre de 2014 va obrir botiga a l’Upper East Side de Nova York.

Des del secreter Carpett fins a la butaca Lola, les  seves obres, a més d’estar presents en diversos museus d’arts decoratives, componen un imaginari que et transporta a un univers cinematogràfic i de sofisticació intemporal.

Compartir
Publicado por
Morrosko Vila-San-Juan

Artículos recientes

  • Lletres

La Barcelona literària renova el seu impuls amb una FIL que enforteix el seu relat

El protagonisme a la FIL exerceix de revulsiu d'un ecosistema literari sòlid i en constant…

30 de novembre de 2025
  • Lletres

‘L’Ombra del Vent’, l’empremta al carrer Santa Anna i la seva no-llibreria

Durant la Setmana de la Literatura, recorrem indrets d'algunes de les novel·les més destacades que…

30 de novembre de 2025
  • Lletres

Jordi Amat: “El malestar amb Barcelona ha de ser expiat perquè torni a ser nostra”

A l’illa de la discòrdia, fa un segle tres cases modernistes —la Casa Batlló, la…

30 de novembre de 2025
  • Opinió

Barcelona portarà flors a Guadalajara

No és habitual que una ciutat protagonitzi una gran fira internacional del llibre. Pot fer-ho…

30 de novembre de 2025
  • Opinió

L’autònom té un refredat

Hi ha un tipus de treballador que no coneix la malaltia; és l’homo autonomus, una…

29 de novembre de 2025
  • Escena

Pentesilea del poble

Al barri del Farró, un dels racons més discrets (un poble, de fet) i alhora…

29 de novembre de 2025