El gust de Jaume Tresserra pels materials nobles, els processos artesanals i acabats impecables i un disseny emocional i sofisticat, l'han convertit en un clàssic. Ha fugit sempre de la moda i el fugisser. Els seus mobles són peces úniques que duren tota una vida i passen a les següents generacions
És un dels pioners del disseny barceloní i també dels que han tingut més repercussió internacional. Jaume Tresserra (Barcelona, 1943) va créixer en una família d’actors i modistes en la qual va desenvolupar un gran sensibilitat estètica així com una autèntica passió pel cinema. Els vestuaris i escenaris de les pel·lícules clàssiques del Hollywood dels anys 30, 40 i 50 han estat la seva gran font d’inspiració.
Per casa seva va passar bona part d’aquesta Barcelona gauchediviniana i exquisida, des de la dissenyadora de joies de Tiffany Elsa Peretti al sempre impecable arquitecte Federico Correa i, com no, el genial i incomparable dissenyador Miguel Milá, del qual es considera bon amic i fervent admirador. Una Barcelona que, a partir dels anys 80, va començar a fer bandera del disseny i l’interiorisme i va ajudar a impulsar carreres com la de Tresserra que, després de passar per l’Escola Massana, va començar a treballar en publicitat i al poc temps en interiorisme. A finals dels 80 ja havia dissenyat els seus primers mobles exclusius i començava a destacar en fires internacionals.
El seu gust pels materials nobles, els processos artesanals i acabats impecables i un disseny emocional i sofisticat, l’han convertit en un clàssic. Ha fugit sempre de la moda i el fugisser. Els seus mobles són peces úniques que duren tota una vida i passen a les següents generacions. Alguns dels seus treballs han aparegut en pel·lícules com Batman (Tim Burton, 1989), Bésame antes de morir (James Dearden, 1992), Herida (Louis Malle, 1993) o La piel que habito (Pedro Almodóvar, 2011). Diverses celebrities han posat amb els seus mobles i té una nodrida agenda de clients a Qatar, el Japó o el Senegal. El novembre de 2014 va obrir botiga a l’Upper East Side de Nova York.
Des del secreter Carpett fins a la butaca Lola, les seves obres, a més d’estar presents en diversos museus d’arts decoratives, componen un imaginari que et transporta a un univers cinematogràfic i de sofisticació intemporal.
Amb l’objectiu de sumar més de 22.000 metres quadrats d’espai expositiu, el MNAC connectarà el…
El centre enceta una nova etapa ampliant-se a tocar de La Rambla, per donar més…
La ciutat acollirà la trobada mundial de Rotary International al juny, amb un impacte econòmic…
No representa ningú en concret, ni cap moment històric, ni cap figura reial, mitològica o…
L’empresari recomana no fer res per vanitat o per ego i recorda fins a quin…
Amb 500 clients, 100.000 metres quadrats de magatzem i més de sis milions de paquets…