Molins retorna la seu a Catalunya després de traslladar-la per l’1-O

La cimentera Molins retorna la seu social a Catalunya després d’haver-la traslladat pel referèndum de l’1-O. El consell d’administració ha pres la decisió aquest dimarts per unanimitat “pensant en el millor interès de la companyia”. El domicili social tornarà a estar a Sant Vicenç dels Horts, on es troba la seva principal fàbrica a Espanya, després d’haver-la tingut durant set anys a Madrid.

Molins es converteix així en la primera gran empresa que torna, després que altres més petites com ara Laboratoris Ordesa, fabricador de les llets i cereals infantils Blemil i Blevit, i la tecnològica Red Points també ho hagin fet. Agbar també va fer marxa enrere, fent-ho només un any després de la votació independentista del 2017. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha celebrat la decisió de Molins: “Grans empreses tornen a Catalunya. Podem obrir una etapa d’avenços si fem bé la feina”. Per a Foment del Treball, que s’ha fixat com a objectiu que les companyies vagin retornant, l’anunci “és un primer pas”, però espera que “no sigui l’últim”.

El consell d’administració de Molins ha considerat que es dona ara una situació de seguretat jurídica a Catalunya, així com d’estabilitat política i social. La propietat de l’empresa està controlada per tres branques familiars, els Molins Amat, els Molins López Rodó i els Molins Gil, quedant-se amb al voltant del 80% del capital que es reparteixen a terços. La companyia, que cotitza als corros de la Borsa de Barcelona des de fa 70 anys, va facturar 1.349 milions d’euros l’any passat i va obtenir uns beneficis de 151 milions d’euros. Amb una plantilla de 6.300 treballadors, opera a diversos mercats com Alemanya, Croàcia, Mèxic, Argentina, Uruguai, Colòmbia, Turquia, Tunísia, Bangladesh i Índia.

Es posa així fi a un conflicte que havia dividit a la propietat. El 20 d’octubre de 2017 la companyia va decidir traslladar la seva seu social a Madrid davant la inseguretat jurídica causada per la situació política, com van fer unes 4.000 empreses catalanes més. En el seu el cas, el moviment va ser contestat per una part dels Molins Amat, que va portar la decisió als tribunals. La justícia va donar la raó a l’empresa, però els demandants van recórrer contra la sentència, qüestió encara per resoldre.