No s’ha d’apostar per l’art jove

Començo de manera contradictòria, fins i tot contraintuïtiva. No crec que calgui limitar-se a apostar per l’art jove i emergent. I és que aquesta fórmula amaga un problema que, al meu entendre, poc ajuda al desenvolupament de les carreres artístiques: la idea que n’hi ha prou amb donar un moment de visibilitat en un aparador i després la màgia succeeix. Però les carreres professionals, bé ho sabem, no es construeixen d’apostes úniques. Es construeixen amb treball sostingut en el temps.

Professionalitzar el talent jove requereix de suport constant, no puntual. Requereix un sistema saludable posat al servei del desenvolupament professional: un recorregut amb diverses etapes, lògiques en qualsevol trajectòria humana. Creixement, consolidació, maduració. I també anades i vingudes: pauses vitals per a la maternitat, per recuperar-se d’una malaltia, per elaborar altres projectes, i poder reprendre la carrera sense que això suposi començar des de zero.

El festival Art Nou, impulsat per l’associació Art Barcelona, porta quinze anys tractant de fer exactament això: potenciar i acompanyar a les artistes joves. Galeries, espais independents i institucions de Barcelona i L’Hospitalet programen simultàniament exposicions i activitats d’artistes emergents. Això serveix, clar, per donar-los visibilitat davant el públic especialitzat, posar-los a l’aparador. Però també serveix per acostar als públics diversos les noves tendències de l’art contemporani, els modes de fer d’una generació. Serveix per obrir debat amb la ciutadania i fer-la partícip de la cultura d’una manera més pròxima, desmitificant l’art, donant a conèixer tot tipus d’espais artístics, mostrant que les galeries no són temples inaccessibles, sinó llocs pròxims de gaudi cultural.

Però hi ha un objectiu que ens diferencia d’altres festivals i que per a nosaltres és clau: el caràcter profesionalitzador. Es tracta que les artistes tinguin, en molts casos, les seves primeres experiències expositives o les seves primeres relacions amb una galeria. I, potser, aquesta primera relació pot convertir-se en una relació professional a llarg termini.

Perquè aquesta professionalització sigui sostenible, no obstant això, tots els planetes del sector han d’alinear-se. Per això a Art Nou no participen només galeries, sinó també un altre tipus d’espais artístics. Per això són importants les sinergies amb altres iniciatives de la ciutat que donen suport a l’art emergent. I per això qualsevol iniciativa cultural en general, i el festival Art Nou en particular, ha de continuar comptant amb la complicitat institucional i privada per a una salut de ferro.

Perquè per construir carreres artístiques saludables, que facin de la cultura un lloc habitable, fa falta el suport de tota la societat civil. No només d’institucions públiques. També de la ciutadania, que secundi amb la seva presència, que consumeixi i produeixi cultura, que exigeixi als seus representants un suport públic i incondicional a la cultura. I el suport de les empreses, que puguin col·laborar i patrocinar, amb programes de mecenatge reals que comportin beneficis en tots dos sentits. I tant els uns com les altres, animant-se a comprar art, a iniciar col·leccions. Perquè el col·leccionisme no passa necessàriament per invertir fortunes en grans noms: passa per donar suport a l’obra d’artistes pròxims, joves, en construcció.

Tot això ha de confluir perquè els artistes emergents es converteixin en el que anomenem artistes de mitja carrera, i després en artistes consolidats. Que qui no traspassi aquesta primera barrera no sigui per falta d’oportunitats.