Nostrum Biodiscovery preveu un 50% més de facturació amb el seu ‘software’ de modelatge molecular

Vacunes i fàrmacs són els grans aliats per a prevenir i tractar malalties. Tanmateix, aquests tractaments mèdics no sempre tenen el seu punt de partida dins del laboratori, sinó que sorprenentment també poden sorgir d’un supercomputador. Tot comença amb el descobriment d’una nova molècula que pugui servir de base per a aquests fàrmacs. Un procés que, en molts casos, comporta una gran inversió de temps i recursos econòmics per a la recerca. Per a agilitzar i facilitar aquest descobriment de noves molècules, els investigadors Modesto Orozco i Víctor Guallar van idear una eina de simulació computacional que permetés accelerar i estalviar recursos en les primeres fases de desenvolupament de fàrmacs.

Les recerques de Guallar, professor ICREA del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), i Orozco, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), tenia tant de potencial per a la indústria farmacèutica i biotecnològica que tots dos van decidir fundar en 2016 Nostrum Biodiscovery per a treballar i comercialitzar aquesta tecnologia de modelització molecular. Així, es van constituir com una spin-off dels dos centres de recerca dels quals havia sorgit, convertint-se en la primera empresa derivada del BSC.

Aquest fet va alentir el procés de creació de la companyia ja que, encara que disposaven del finançament necessari, gràcies al mig milió d’euros aportat per la Fundació Botín, van trigar gairebé tres anys a poder formalitzar l’empresa. La transformació del coneixement generat dins de laboratoris en empreses per a arribar al mercat continua sent un dels grans reptes d’universitats i grups de recerca, però més ho era fa una dècada, quan la majoria d’aquests centres encara no tenien tan desenvolupades com ara les seves oficines de transferència de coneixement ni els mecanismes per a facilitar la creació d’aquest tipus d’empreses.

“L’ecosistema és ara molt diferent del de només uns anys, ja que en aquells dies no existien els mecanismes legals i administratius adequats per a garantir l’èxit d’aquestes empreses”, destaca Guallar, un dels seus cofundadors i codirector del departament de R+D de la companyia. Tot i els obstacles inicials, finalment van poder constituir-se com la primera spin-off del BSC l’any 2016, obrint camí i establint les bases de la transferència de coneixement per a aquesta institució, que actualment ja compta amb un programa específic per a garantir la relació entre el centre i les empreses, sota el nom de BSC Connects. A més, el procés de constitució també es va retardar perquè implicava diferents centres i institucions, com la Fundació Bosch i Gimpera de la UB, a més del IRB i el BSC.

Tot i així, a l’empresa li va valer amb el mig milió d’euros captats de la Fundació Botín per a fundar i sostenir el negoci, que ja en el tercer any va començar a ser econòmicament sostenible, gràcies a la comercialització dels seus models computacionals que acceleraven el procés de drug discovery. És a dir, el procés mitjançant el qual s’identifiquen nous fàrmacs potencials gràcies a molècules que fins ara o bé no havien estat descobertes, o bé no s’havien aplicat per a elaborarcerts tractaments. Un procés que faciliten i acceleren a través de modelar i predir el comportament d’aquestes molècules en ordinadors, per a augmentar la precisió i rapidesa dels estudis previs al llançament de fàrmacs i productes biotecnològics al mercat.

En menys d’una dècada, la spin-off ha aconseguit fer-se un lloc en el mercat i comercialitzar la seva solució tecnològica a grans farmacèutiques com Almirall, Esteve o AstraZeneca. En total, han treballat en 130 projectes per a 52 clients de 13 països del món, principalment països europeus com el Regne Unit o Bèlgica, així com els Estats Units. El creixement de la companyia en els últims anys s’ha reflectitat també en un canvi de seu: dels laboratoris del Parc Científic de Barcelona a unes oficines pròpies a la capital catalana, on ja donen feina a més de 40 persones de tot el món.

En els pròxims anys, Nostrum Biodiscovery projecta accelerar el seu procés d’expansió, un objectiu per al qual al febrer van obrir oficines a Boston, per a reforçar la seva presència al país americà. A més, en els seus plans també entra posar un peu a Àsia per a 2026, desembarcant segurament a la Xina, encara que també plantegen la possibilitat d’establir-se a Corea del Sud, el Japó o Singapur.

Un creixement que encara esperen que sigui superior en els pròxims anys, calculant que tancaran l’any amb un 50% més de facturació gràcies a acords que estan “tancant amb quatre de les grans farmacèutiques mundials”, expressa Guallar. Des de fa alguns anys, a més, la spin-off no només s’ha centrat en prestar els seus serveis a empreses externes —a més de participar en projectes públics per al desenvolupament de fàrmacs per a diferents malalties—, sinó que també estan desenvolupant productes propis que posteriorment puguin llicenciar. Aquest àmbit de la companyia està experimentant tal creixement en els últims anys que la spin-off ja es planteja crear una segona empresa perquè pugui liderar aquesta part del negoci.