De perifèria a epicentre: Nou Barris impulsa la revolució digital inclusiva

“El talent no té límits”. El lema que presideix el Parc Tecnològic de Nou Barris no és només un eslògan institucional, sinó una declaració de ciutat. Barcelona ha decidit reconvertir aquest equipament —que ara també s’amplia i es transforma— en el nou Pol de Talent Digital, una aposta estratègica que vol situar Nou Barris al centre del mapa tecnològic de la capital catalana i, al mateix temps, garantir que la revolució digital sigui realment inclusiva, incloent-hi també les persones amb discapacitat. 

Aquesta decisió no és només una ampliació d’instal·lacions: és una declaració d’intencions. Barcelona vol projectar-se al món com a referent tecnològic no només per les xifres —203 hubs tecnològics i més de 129.000 professionals digitals—, sinó també per la cohesió: garantint que la revolució digital pugui bategar a tots els indrets de Barcelona i incloure tots els seus veïns. 

Històricament percebut com a perifèria, Nou Barris es reivindica ara com a potent motor econòmic. Des de 1995, el Parc Tecnològic —gestionat per Barcelona Activa— impulsa la innovació tecnològica al districte. Amb la reconversió d’aquest equipament en el Pol de Talent Digital, el projecte guanya dimensió i ambició. El nou pol integra els equipaments ja existents i incorpora un actor clau: XTalent Digital, una iniciativa impulsada per Barcelona Activa i la Fundació ONCE, amb el suport de la Fundació Telefónica, per a formar en competències digitals persones amb discapacitat. 

El conjunt d’equipaments suma 11.000 metres quadrats destinats a tres grans eixos: formació i talent, emprenedoria i innovació, i ecosistema i comunitat. La previsió és que més de 6.000 persones hi passin cada any. Segons la cinquena tinenta d’alcaldia i presidenta de Barcelona Activa, Raquel Gil, “Nou Barris significa com pocs districtes la capacitat de Barcelona d’impulsar-se des de la cohesió i de créixer plegats”. La descentralització de les oportunitats, afegeix, és també “una manera de garantir el dret de la ciutadania a quedar-se al seu barri i ciutat”.

Gil també ha recordat que el nou pol s’inscriu en una estratègia municipal més àmplia: l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona de crear equipaments econòmics especialitzats en diferents sectors en diferents punts de la ciutat, impulsats gràcies a la col·laboració público-privada. Després de l’XRLab de Palo Alto, centrat en la indústria audiovisual, i del pol d’economia circular del Bon Pastor, especialitzat en indústria 4.0, el de Nou Barris consolida una xarxa d’espais que tenen per objectiu dibuixar el mapa productiu de la Barcelona del futur. 

En total, el consistori preveu superar els 27.500 metres quadrats especialitzats en sis edificis. A banda dels tres ja inaugurats, amb el Pol de Talent Digital com a última incorporació, l’Ajuntament també desenvolupa tres altres espais: el d’urbanisme i l’arquitectura (Barcelona Urban Innovation), el d’economia de les cures i el de el lideratge i creixement professional de les dones (Lidera). 

El Pol de Talent Digital: formació, empresa i comunitat

Dins del Pol de Talent Digital, la dimensió empresarial conviu amb la formativa. L’StartupLab acull actualment 13 empreses deep tech —entre les quals es troben, per exemple, Metly o Balance Phone— i més de 200 professionals, mentre que l’Ateneu de Fabricació rep anualment milers d’estudiants que experimenten amb tecnologies com la fabricació digital. En l’àmbit educatiu, el pol integra el Campus 42 Barcelona, centre gratuït impulsat per la Fundació Telefónica; l’equipament de la xarxa Cibernàrium de Barcelona Activa, i el nou XTalent Digital. 

La voluntat, en paraules del director general de Barcelona Activa, Lorenzo Di Pietro, és clara: “un model formatiu universal, accessible i obert, capaç de generar ocupació de qualitat en un sector estratègic”. 

XTalent Digital: una ferma aposta per la inclusió

En aquest escenari, el nou centre XTalent Digital, promogut per la Fundació ONCE i Barcelona Activa, aporta una dimensió decisiva al pol: la inclusió efectiva de persones amb discapacitat en el sector tecnològic. El centre, de 600 metres quadrats, disposa d’aules adaptades, espais d’innovació en accessibilitat i zones de coworking. Durant el 2026 oferirà 25 cursos que abracen des de competències digitals bàsiques fins a especialitzacions en ciberseguretat, intel·ligència artificial, anàlisi de dades o programació avançada.

Construït gràcies a una inversió públicoprivada d’1,2 milions d’euros, el seu objectiu és ambiciós: formar 1.000 persones amb discapacitat en quatre anys i garantir-los un accés real i gratuït al mercat tecnològic, amb el suport de més de 75 empreses col·laboradores que facilitaran la inserció laboral.

La iniciativa parteix d’una realitat preocupant: les persones amb discapacitat representen només el 2,8% de la població ocupada i tenen salaris fins a un 25% més baixos. Per al vicepresident executiu de la Fundació ONCE, Alberto Durán, el sector digital és un àmbit essencial per al desenvolupament de les ciutats i no pot prescindir del talent de les persones amb discapacitat. “El futur es construeix ara i, per aquest motiu, des d’avui aquestes persones han d’integrar-se en aquests àmbits, no com a espectadors, sinó com a protagonistes”, ha reivindicat. 

Tot i que aquest centre s’estrena enguany a Barcelona, la Fundació ONCE ja acumula anys d’experiència en formació tecnològica a través del Programa X Talento Digital, creat el 2019. El programa té seus a Madrid i València i ofereix cursos per tot el territori mitjançant diferents aules col·laboradores. Fins ara, més de 32.000 persones amb discapacitat hi han participat. A Catalunya, més de 1.200 persones han rebut algun d’aquests cursos tecnològics, en centres com el de la Fundació ONCE a plaça Espanya i, des d’aquest any, al nou centre XTalent Digital de Nou Barris, que concentrarà l’activitat formativa del programa a la ciutat.

“Molts dels alumnes arriben al centre a causa d’una discapacitat sobrevinguda que els obliga a reinventar-se”, relata la directora del programa X Talent Digital de la Fundació ONCE, Mónica Cadenas. Aquestes persones troben en la tecnologia una via per a reinventar-se. És el cas de Marc Amorós, que, després de més de tres dècades treballant en una impremta, es va veure obligat a reinventar-se arran d’una malaltia neurològica i la pèrdua sobtada d’audició.

Lluny de resignar-se, ha completat cursos de competències digitals i intel·ligència artificial i ara es prepara per especialitzar-se en disseny gràfic, un camp que descriu com la seva nova passió. Amorós considera que l’acompanyament docent i l’entorn adaptat han estat clau en aquest procés de reconversió professional. 

També ho ha estat per a Eva Alonso. Diagnosticada amb malaltia de Crohn des de jove i posteriorment amb autisme, va decidir inscriure’s a un bootcamp de programació juntament amb el seu fill, que havia patit bullying a l’institut i mostrava certes reticències en tornar a un entorn educatiu convencional. Aquella decisió compartida va canviar la trajectòria de tots dos: en aquest programa van trobar un espai sensible, adaptat, respectuós amb els ritmes i les necessitats de cadascú. 

“Un lloc on no cal justificar-se constantment: si necessites sortir al lavabo, surts. Si aprens millor de manera visual, s’adapta. I si necessites silenci, es respecta”. Tanmateix, Alonso —que actualment treballa a la consultora NTT DATA— alerta: “l’adaptació no significa rebaixar l’exigència: el nivell és competitiu perquè l’objectiu és poder lluitar en igualtat de condicions al món laboral”.  L’espai, a més, també acompanya en aquest objectiu: encaminaments podotàctils per a persones amb discapacitat visual, subtitulació en temps real i recursos en braille, text i àudio.

El llegat tecnològic a la ciutat

La inauguració del Pol de Talent Digital coincideix, a més, amb els dies previs a la celebració del Mobile World Congress, que enguany commemora vint anys a la ciutat. En aquestes dues dècades, el congrés —que només en la seva última edició va generar un impacte econòmic de més de 561 milions d’euros a la ciutat— ha estat un motor d’innovació i projecció internacional, però també un catalitzador de talent local. “Fa vint anys no observàvem una gran base tecnològica a la ciutat, però, a gran velocitat, el talent digital ha florit”, ha recordat John Hoffman, CEO de la GSMA, entitat organitzadora del Congrés.

Així ho ha celebrat també la cinquena tinenta d’alcaldia, Raquel Gil, qui ha recordat el repte que va plantejar a John Hoffmann la primera vegada que es van trobar: “No ens volem conformar amb què els nostres joves serveixin cafès en el congrés tecnològic; volem que en siguin protagonistes”. Un objectiu que no només s’ha aconseguit sinó que la ciutat continua reforçant, amb iniciatives com el nou Pol de Talent Digital, que té el propòsit d’impulsar la revolució digital per a tota Barcelona —des del centre fins a la perifèria— i per totes les persones, incloses aquelles amb discapacitat. Recordant, així, que el talent, com la ciutat, no tenen límits.