Novel·lar Barcelona

[dropcap letter=”E”]

ntre les polèmiques regulars que tenim a la ciutat, una dels que es repeteixen sovint és la de la gran novel·la de Barcelona [llegiu-ho amb veu pomposa]. Com en tots els grans debats universals –Ioga o natació? Mar o muntanya? Les lioneses, de crema o de xocolata?– no hi ha una sola resposta: els clàssics solen citar Vida privada com la novel·lassa barcelonina –sempre quedes bé, citant Sagarra– mentre que els modernets es decanten per la trilogia del Watusi de Francisco Casavella. I llavors hi ha Sergi Pàmies, que va tirar pel dret apropiant-se el títol el 1998 amb els relats La gran novel·la sobre Barcelona: En l’era d’Internet, d’això se’n diu un segrest de domini. En l’enquesta improvisada, segur que trobaríem lectors que recordarien els supervendes afartapobres que passen a la ciutat, com L’ombra del Vent, de Carlos Ruiz Zafón, La catedral del Mar d’Ildefonso Falcones o la recent Origen, de l’incombustible Dan Brown, mentre que una xifra molt més reduïda de lectors destacaria els intents col·lectius per novel·lar el cap i casal, com el projecte ‘Matar el monstre’ de l’editorial Comanegra, on 7 escriptors d’ara han escrit 7 novel·les barcelonines connectades, en un Frankenstein del qual ja va parlar en Joan Esculies en aquestes pàgines.

Si tenim tantes candidatures a la gran novel·la de Barcelona és perquè possiblement encara ens falta el llibre total sobre la ciutat, o perquè els retrats que se n’han fet són antics, insuficients o parcials. Amb la voluntat d’omplir forats, el programa Barcelona Ciutat de la Literatura va iniciar el 2017 les beques Montserrat Roig, que faciliten un salari i un despatx als plumífers nostrats –novel·listes, poetes, assagistes, dramaturgs– perquè tirin endavant els seus projectes, i almenys durant un parell de mesos, puguin abandonar la precarietat generalitzada. Fins ara s’han subvencionat 30 autors amb 30 projectes que tenen Barcelona i els seus habitants com a protagonistes, i sembla que la idea de l’Ajuntament és continuar fomentant la literatura barcelonista durant molts anys més.

Fa uns dies van presentar-se els darrers projectes becats a la nova llibreria La Carbonera de Poble Sec. Enmig d’un públic selecte –els escriptors i les seves famílies– vam sentir parlar de projectes fascinants, com la novel·lització que Oliver García Mancebo prepara de l’enigmàtic assalt al Banc Central de Barcelona de 1981, amb un llibre que tindrà l’estructura de Tria la teva aventura (el terme tècnic és ficció interactiva), i que especularà si realment va ser cosa d’anarquistes i macarres o hi va haver alguna cosa més fosca al darrera. Escrivint des de la Sala Beckett, el dramaturg basc Mikel Fernandino ha explorat què farien les nostres autoritats si un dia ens llevéssim amb una pintura de Banksy estampada a una paret del Raval: aplicarien les normatives de civisme i l’esborrarien immediatament? O s’arrencaria amb strappo i l’exposarien al MACBA? A les Montserrat Roig també hi ha lloc per l’assaig, i Álex Chico explicava que li ha anat bé treballar des de la Fundació Miró per preparar un treball sobre la immigració, amb capítols dedicats al barraquisme que poblava Montjuïc, mentre que la catalanoargentina Silvana Vogt ambientarà el seu proper llibre en l’episodi de sequera extrema que vam viure el 2008.

I de cara a la tardor les històries barcelonines no s’aturen: es becaran 10 escriptors més, com l’historiador Miquel Carandell, que immortalitzarà els cent anys d’història del taxidermista de la plaça Reial; Gabriel Ventura escriurà sobre dos adolescent descobrint el món de l’art a la ciutat i Lilian Neuman es fixarà en el bar El Nus, al barri de la Ribera.

Novel·les de Barcelona: Qui en vol una de sola podent-ne tenir mil i una?

Imatge destacada

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: El día del Watusi de Francisco Casavella, Vida Privada de Josep Maria de Segarra, La catedral del mar de Ildefonso Falcones, La gran novel·la sobre Barcelona de Sergi Pàmies, Origin de Dan Brown i L’ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón.