La previsió és que el campus que se situarà en les actuals pistes esportives de la UB pugui entrar en funcionament el 2035, any en què també es posarà en marxa la nova parada de l'L3 per connectar aquesta zona de la Diagonal
Representants de la comissió mixta de seguiment del futur Clínic amb les maquetes del futur campus sorgides del Màster d'Arquitectura Hospitalària.
El trasllat de l’Hospital Clínic cap a la Diagonal comença a perfilar-se. Després de dècades de discussió sobre a quina zona havia de reubicar-se el centre sanitari, el seu futur campus en les actuals pistes esportives de la Universitat de Barcelona (UB) està cada vegada més prop de ser una realitat. La Generalitat estima que les obres s’iniciaran l’any 2030, per poder posar-lo en funcionament a finals de 2035 o inicis del 2036.
El futur campus sanitari ocuparà una superfície de més de 30.000 metres quadrats a la zona alta de la Diagonal, on s’aglutinaran les diferents funcions assistencials, docents i de recerca, i suposarà una inversió ara xifrada en 1.700 milions d’euros. Per fer realitat aquest nou centre, que concentrarà el nou Hospital Clínic i la nova facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i altres centres de recerca pioners, a l’octubre es va constituir la comissió mixta de seguiment per definir i coordinar el projecte.
La comissió, formada per representants de la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el Consorci Hospital Clínic i la UB, i sota la coordinació de Juan Echániz, ha redactat els estatuts del nou consorci que gestionarà el projecte del futur campus, anomenat Porta Diagonal-Campus Clínic. Un nou agent que es posarà en marxa l’any que ve, incorporant-se també a la comissió de seguiment, i que serà l’encarregat no només de garantir la coordinació entre les diferents institucions, sinó també d’actuar com a oficina tècnica, operativa i de gestió per fer realitat el nou complex hospitalari.
Així, el consorci liderarà les accions necessàries per a la materialització del campus, resolent els diferents fronts oberts, que inclouen la licitació dels projectes, així com el disseny dels nous edificis o la prolongació de l’L3 del metro per assegurar la connectivitat d’aquest nou centre. Amb la previsió d’iniciar les obres l’any 2030, la Generalitat engegarà el procés de redacció d’un Pla Director Urbanístic per definir l’ordenació del futur campus i el seu entorn, que es redactarà i tramitarà entre aquest any i el següent. Així, els projectes constructius s’elaboraran entre 2027 i 2028, amb la previsió d’acabar les obres dels edificis i de la nova estació de metro de cara a l’any 2035.
Aquest projecte desencallarà la necessària ampliació del Clínic, que fa més de dues dècades que no es resol, ja que les instal·lacions encaixonades en l’entramat de l’Esquerra de l’Eixample fa anys que se’ls han quedat petites i antiquades, i suposarà una de les grans transformacions urbanístiques de la pròxima dècada. “El futur Clínic no només és un hospital per a la ciutat de Barcelona o la seva regió metropolitana, sinó per a tota Catalunya, que vol convertir-se en un centre de referència no només del sud d’Europa sinó del conjunt d’Europa, per liderar la manera de fer medicina, recerca i docència en l’àmbit de la salut”, ha afirmat el conseller de Presidència, Albert Dalmau, que dirigeix la comissió mixta de seguiment.
De fet, la part alta de la Diagonal s’està erigint com un pol biomèdic de referència europea no només amb l’arribada del futur Clínic, sinó també amb altres actors de l’ecosistema sanitari i de recerca, com Sant Joan de Déu o el Parc Científic de Barcelona (PCB), immersos en els seus propis processos de transformació i ampliació. Per aquest motiu, un dels aspectes essencials del projecte és assegurar la connectivitat i accessibilitat d’aquesta nova centralitat biomèdica de la ciutat.
Per garantir aquesta connectivitat, la Conselleria de Territori ha licitat l’actualització del projecte de prolongació de l’L3 del metro, des de Zona Universitària fins a Esplugues Centre, amb 2,5 quilòmetres i dues noves parades. Per donar accessibilitat no només a l’Hospital Clínic, sinó també a Sant Joan de Déu, la idea és que tots dos hospitals comparteixin parada, denominada Sant Joan de Déu-Finestrelles, amb una sortida diferent per a cadascun dels centres sanitaris. A més de la parada per connectar el futur Clínic i Sant Joan de Déu, l’L3 també arribarà fins al centre d’Esplugues, amb una segona parada a la plaça de Santa Magdalena, davant de l’Ajuntament de la ciutat, garantint també la connectivitat de la localitat, fins ara sense metro per desplaçar-se cap al centre de Barcelona.
La redacció d’aquest projecte de prolongació s’ha licitat per un import de 4,5 milions d’euros i amb un termini de redacció d’un any. Segons el Pla Director d’Infraestructures (PDI) de la Regió Metropolitana de Barcelona 2021-2030, l’L3 hauria de sumar un total de nou parades noves —incloses les dues ara licitades— per arribar fins a la localitat de Sant Feliu de Llobregat, amb estacions que es licitaran en una segona fase.
Un campus horitzontal i verd
Durant la reunió de la comissió mixta de seguiment, també s’han presentat els quatre projectes sorgits del Màster d’Arquitectura Hospitalària. Un màster amb una edició única, que es va iniciar el setembre de l’any passat organitzat conjuntament per la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb la intenció que aquests treballs serveixin per a establir les bases de la convocatòria del concurs internacional pel nou campus que el centre sanitari preveu llançar cap a finals de 2026, coincidint amb la distinció de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura.
Els projectes s’han concretat en quatre maquetes que s’incorporaran com a inspiració en les bases del concurs internacional. Tots els treballs comparteixen elements com l’horitzontalitat dels edificis, que aposta per construccions més amples que altes, així com la centralitat dels espais verds, que contemplen fins i tot jardins terapèutics per als pacients, al voltant dels quals s’articularien les altres edificacions. Tanmateix, aquests treballs “es poden utilitzar, manipular i canviar”, com ha destacat Ramon Sanabria, arquitecte i director del màster, qui ha subratllat que aquestes maquetes han de servir de “referència sobre l’espai i les seves possibilitats”.
Fins que no es completin les obres del futur campus, el Clínic durà a terme una transformació progressiva i adaptativa de la seva actual seu central al carrer Villarroel. Amb el trasllat del Clínic a la Diagonal, s’alliberarà un cèntric espai al barri de l’Eixample, i la comissió mixta de seguiment també s’encarregarà de redefinir els usos que tindrà aquest equipament una vegada es finalitzi la reubicació del centre hospitalari.
Catalunya bat rècord històric de captació d'inversió amb prop de 1.800 milions, i supera les…
La inversió suposa el segon millor resultat de la seva història, amb 97,5 milions de…
La integració de la companyia alemanya Pascoe, la francesa Ineldéa i la portuguesa Bebegel, completades…
Des d'ampolles amb olors a Barcelona fins a una cullera de vidre dissenyada per trencar…
La nova proposta de l'esdeveniment, que celebra 15 anys, estarà comissionada pels Brodas Bros, i…
Les empreses Sato i Rubau construiran els tres molls de la futura terminal de ferris…