Obre a Barcelona la primera botiga de caganers del món

“L’oasi del caganer”. Així defineixen els germans Alòs la nova botiga de caganers que han obert al barri Gòtic de Barcelona, la primera de tot el món. Les xifres parlen per si soles. Un total de 6.000 unitats omplen un local de 20 metres quadrats al carrer Banys Nous, a tocar de la plaça Sant Jaume.

Caganer.com és el projecte de la família Alòs, que des de 1992 produeix de manera artesanal una de les figures més populars de la cultura catalana. Després d’anys venent a les fires de Nadal, a una trentena de botigues de la capital catalana i a la seva pàgina web, aquesta empresa de Torroella de Montgrí ha decidit apostar per la venda directa.

A la nova botiga, hi ha el caganer de tota la vida, és a dir, el pagès que es posa al pessebre, però també hi ha caganers amb diferents oficis i de famosos, els més populars en els últims anys, que han fet arribar aquesta humil figura més enllà de les nostres fronteres. Carles Puigdemont, Barack Obama, Donald Trump, Leo Messi i el típic pagès amb barretina són els més venuts en la història d’aquesta empresa gironina, però noves celebritats com Rosalía, Fernando Simón i els protagonistes de La Casa de Papel es van guanyant cada cop més el cor dels consumidors de caganers.

Però això no acaba aquí. La companyia de la familia Alòs també ha creat caganers dels personatges de Star Wars —tots els clàssics: Darth Vader, Chewbacca, Han Solo, la princesa Leia, Luke Skywalker, R2-D2, Yoda i C-3PO—, Harry Potter, Jocs de Trons, el Senyor dels Anells, Star Trek, Mr. Bean, Chaplin, Drácula, La Pantera Rosa, Els Simpson, Astèrix, el capità Haddock… No podien faltar tampoc polítics locals i de tot el món, que coincideixen en harmonia a les lleixes i formen parelles estranyes que no s’aguantarien massa a la vida real, com Donald Trump i Fidel Castro. Fins i tot, hi ha la Grossa.

En Marc i en Sergi Alòs, la segona generació de Caganer.com, asseguren que en els gairebé 30 anys que porten fent caganers ningú s’ha queixat per veure’s en aquesta posició tan humana, però certament molt íntima. De fet, no tenir el teu caganer pot ser una mostra de feblesa política, com li va passar a l’exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, al principi del seu mandat, quan el seu predecessor, Pasqual Maragall, ja en tenia un i ell no, fet que va alertar a la premsa, segons recorden els germans Alòs.

Atrevir-se a aixecar les persianes en plena crisi

Fa anys que els germans Alòs volien obrir una botiga de caganers a Barcelona, amb la voluntat de desestacionalitzar les vendes més enllà de Nadal i arribar a nous públics, com els turistes, que podien veure en aquesta figura un bon record dels seus viatges. Quan es trobaven en plena expansió, el 2016, van fer un estudi per veure si s’ho podien permetre. Uns preus desorbitats tant dels traspassos com dels lloguers de locals al centre de Barcelona ho van desaconsellar.

Ara, amb la crisi que pateix el centre de la ciutat, la companyia ha pogut trobar un espai apte per a les seves necessitats i a un preu raonable, fent una inversió inicial de 30.000 euros. “Veiem aquesta crisi com una oportunitat d’entrar al mercat”, expliquen el Marc i el Sergi. “Ara és el moment d’apostar per Barcelona”, afegeixen. Són conscients que el primer any no serà fàcil, però tenen la confiança que, quan tot millori, ells ja estaran a ple rendiment per oferir els seus caganers a tots aquells que els vulguin, o bé per habitar els seus pessebres o per decorar les seves cases.

Més que una botiga

Amb la mirada posada en el públic turista, en Marc i en Sergi han decidit habilitar un petit espai a la botiga on s’explica la producció dels caganers, a més d’engalanar les parets amb fotografies de tot el procés artesanal. Per començar, hi ha els motlles que s’utilitzen per fer-los, el primer pas per començar a dissenyar-los. Al costat, hi ha les figures sense pintar, tant del caganer com del seu inseparable acompanyant. Per últim, els pinzells i els pots de pintura, pintant primer els colors clars i després els foscos (color carn, la camisa blanca, la barretina vermella, els pantalons negres…), ordre que permet corregir més fàcilment els errors.