Unes obres a Montjuïc desenterren una de les pedreres romanes més antigues d’Europa

Els edificis que projecten la Barcelona del futur es construeixen sobre els ciments d’una ciutat amb passat mil·lenari. La construcció d’un d’aquests nous habitatges a Montjuïc, entre els carrers dels Ferrocarrils Catalans i el de Vilageliu i Gavaldà, ha desenterrat una part d’aquesta antiga ciutat, concretament una pedrera d’època romana. Datada entre els segles II i IaC, es tracta d’una de les pedreres més antigues de Catalunya i fins i tot d’Europa.

La troballa arqueològica no és només rellevant per tractar-se d’una de les més antigues amb datació arqueològica confirmada de tot el continent, sinó que, a més, es relaciona directament amb la fundació de la ciutat de Barcelona. De fet, els arqueòlegs apunten que d’aquesta pedrera podrien haver-se extret les primeres pedres per a la construcció de la Barcino romana, i fins i tot d’altres grans assentaments propers, com el de Baetulo (l’actual Badalona) o Iluro (l’actual Mataró), esdevenint una peça cabdal del procés d’urbanització romana d’Hispània.

Un cop s’extreien aquests blocs de pedres de la pedrera, el més habitual era transportar-los en vaixells a través del mar o rutes fluvials, ja que la gran dificultat de transport dels blocs era el seu pes elevat. Així, aquesta pedrera desenterrada no només seria una de les principals zones de subministrament de Barcino, sinó també de tot el territori de l’actual Barcelonès i fins i tot la Laietània (que ocuparia les actuals comarques del Vallès Oriental i Occidental, el Maresme i el Baix Llobregat).

Aquesta pedrera, per tant, constitueix una mostra del canvi urbanístic que es produeix amb l’arribada dels romans a la península ibèrica, quan comencen a fundar-se les grans ciutats, enfront dels petits poblats que els íbers havien construït. “És en aquest moment quan sorgeixen les ciutats, amb infraestructures que necessiten molta més pedra de les que havien necessitats els íbers. La pedrera, per tant, és el punt inicial d’aquest canvi urbanístic”, ha emfatitzat la cap de la Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Anna Gutiérrez.

Per tots aquests motius, Gutiérrez considera que la troballa “acabarà sent un punt de referència a nivell internacional en l’estudi de les pedreres romanes”. Sobretot pel fet que les pedreres són “un tipus de jaciment poc conegut i rarament excavat, ja que sovint passen desapercebuts o queden emmascarats en el paisatge”.

La troballa representa, de fet, la continuïtat d’un altre front de pedrera documentat ja a la dècada de 1990, quan es va desenterrar un tram de 50 metres de llargada i 10 d’alçada. Ara, els treballs d’aquest edifici han identificat un nou tram de gres blanc quarsític del Miocè, de 30 metres de llargada, 5 metres d’alçada i 4,5 metres d’amplada. Tot i ser la continuació del front de pedrera trobat a finals del segle anterior, les tècniques d’excavació actuals, més avançades, permetran obtenir nova informació sobre les pràctiques constructives de l’època romana, com el tipus d’eines que s’utilitzaven o les estratègies que se seguien.

Així mateix, el jaciment també permet conèixer aspectes de les persones que hi treballaven, com la seva dieta. A més, en el marc de l’excavació d’aquest jaciment també s’ha trobat una gran varietat de materials, com fetes elaborades amb ceràmica campaniana, importada de la zona de Nàpols, o un peveter amb un relleu de la deessa de l’agricultura Demèter.

Per tal de poder compaginar la conservació d’aquesta descoberta amb els interessos de la promotora privada que està alçant el nou edifici, s’ha arribat a l’acord que un tram de 8 metres de longitud de la pedrera es conservi a la segona planta subterrània de l’edifici, que serà visible dins de la finca. La resta del jaciment es desmuntarà per a preservar-se i perquè les obres, que es van iniciar la passada tardor, puguin continuar. D’altra banda, també es durà a terme un treball de fotogrametria per a generar un model 3D del conjunt. A més, en els propers mesos, l’equip d’arqueòlegs, liderats per Andrew Kelly de l’empresa AGER, realitzarà estudis de materials ceràmics i analítiques complementàries per a poder confirmar la datació i aportar més dades sobre les tècniques de construcció de l’època.