Les obres de Via Laietana desenterren cinc cases medievals

Troballa històrica durant les obres de remodelació de la Via Laietana. Els treballs han deixat al descobert les ruïnes de cinc antigues cases d’origen medieval, que daten probablement del segle XIV, sobre la calçada del carrer Fusteria. D’aquests habitatges medievals s’ha descobert la planta baixa i alguns soterranis, unes restes que permeten resseguir com es va transformar Barcelona des de la construcció d’aquestes cases i fins al seu enderrocament, l’any 1909, amb la posterior construcció de la Via Laietana i l’edifici de correus. Durant la remodelació també s’ha descobert un tram del paviment de les Voltes dels Encants, que antigament s’obrien a la plaça de Sant Sebastià.

Entre les troballes més destacades hi ha un paviment ceràmic del segle XIV, així com diverses estructures medievals i postmedievals, incloent-hi pous, dipòsits i xarxes de sanejament. D’altra banda, també s’han recuperat materials arqueològics de diferents èpoques com ceràmiques, elements arquitectònics i decoratius de les cases enderrocades, així com metalls, restes de fauna i vidre.

Una de les peces més singulars és la imatge de Sant Antoni de Pàdua, que data probablement del segle XVIII i que s’ha trobat al paviment d’un dels edificis, un fet que ha sorprès els investigadors perquè imatges com aquestes “acostumen a estar penjades a les parets i no pas a terra”, com ha explicat l’arqueòloga del servei d’arqueologia de Barcelona, Laia Macià.

Les restes d’aquesta illa de cases poden estar relacionades amb les de la Font de l’Àngel, de cronologia similar, trobades anteriorment a la plaça de Correus, que és una de les poques fonts públiques de la Barcelona medieval, encarregada d’abastir d’aigua el port i de rebre els primers viatgers que arribaven per mar a la ciutat. Així doncs, aquestes noves troballes poden aportar informació sobre l’ocupació d’aquest espai de la ciutat en època medieval.

Unes troballes que han sorprès els investigadors perquè, tot i que preveien la possibilitat de trobar restes ja que “Barcelona és una ciutat d’antiguitat, especialment la Ciutat Vella”, com ha explicat l’arqueòloga Macià, les restes podrien ajudar a reconstruir una part de la història de la ciutat i d’aquest barri. En total, l’excavació arqueològica ocupa una superfície de 239 metres quadrats, amb una llargària de 36,7 metres i una amplària de 6,5 metres. La intervenció està dirigida per l’arqueòleg Toni Fernández, sota la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat.