Open Barri: reivindicar la bellesa arquitectònica de la perifèria

Què significa per a Barcelona ostentar el títol de Capital Mundial de l’Arquitectura si aquest reconeixement no es filtra per tots els carrers, portals i racons de la ciutat? Elisenda Bonet, directora del festival d’arquitectura 48H Open House, ho té clar: la capitalitat no pot quedar-se en una etiqueta de prestigi internacional, sinó que ha de convertir-se en una celebració compartida del patrimoni. “És una oportunitat per reivindicar i celebrar l’obra arquitectònica que tenim a casa: no només els edificis icònics del centre, sinó també els tresors que s’amaguen als barris que habitualment anomenem perifèria”. Per a Bonet la Capitalitat ha de ser, en definitiva, un exercici d’autoestima col·lectiva, del centre fins als marges.

Aquesta és la voluntat de l’Open Barri, el nou format impulsat pel festival 48H Open House que, durant quinze dies i al llarg de tres estacions diferents d’aquest 2026, posarà el focus en tres barris sovint als marges del relat oficial: Nou Barris (a l’hivern), la Marina (a la primavera) i Vallvidrera (a l’estiu). “Quan es pregunta pel patrimoni de Barcelona, gairebé ningú pensa en aquests indrets”, lamenta Bonet. “I, tanmateix, en ells hi ha grans exemples arquitectura contemporània de qualitat, reconversió d’indústria en equipaments culturals, espais públics molt treballats… La celebració de la Capitalitat passa també per reconèixer aquesta arquitectura contemporània com a cultura”.

Les tres edicions d’Open Barri —que se sumen a la tradicional cita de tardor del 48H Open House, que impulsa un cap de setmana de portes obertes a més de 250 espais— no són només una ampliació de calendari, sinó una declaració d’intencions. “Moltes vegades cometem l’error de descobrir arquitectura només quan viatgem”, reflexiona Bonet. L’objectiu és que gaudir d’aquest patrimoni sigui “una opció cultural més: que, com qui va al cinema o al teatre, un dia es decideixi participar en una ruta, un taller o unes portes obertes a un dels barris que tenim a prop, però que, tanmateix, desconeixem”. 

El barri com a experiència compartida

Tanmateix, l’Open Barri no es limita a mirar façanes o descobrir interiors ocults sinó que vol transmetre “la forma de viure del barri”. Per aquest motiu, la programació s’estén molt més enllà que el cap de setmana de portes obertes (28 de febrer i 1 de març), i esdevé un recorregut coral durant quinze dies: pòdcasts en directe, activitats infantils, rutes guiades, tallers i la Bústia del Barri —on els veïns poden compartir idees per millorar l’entorn— converteixen el festival en un espai de conversa sobre com habitem i transformem la ciutat.

“L’arquitectura no és un fet cultural aïllat: es relaciona amb la gastronomia, el cinema, la literatura i les històries personals dels veïns que l’habiten”, insisteix Bonet. Veïns com la historiadora Nirvana Amaya, que, durant una de les rutes guiades, resseguirà l’evolució de la seva família des de les barraques del Somorrostro fins als primers pisos de protecció oficial de Nou Barris. Un retrat individual que esdevé, però, un marc compartit per molts altres veïns del districte, fruit de l’intens creixement del districte a mitjan segle XX. 

Però no només a través de la mirada o l’oïda es podrà descobrir la ciutat, sinó també a través del paladar, amb l’Open Cuina, que a Nou Barris celebra la identitat a través de les molles de pa (migas): un plat senzill, però poderós, que parla d’arrels i resistència social. 

Nou Barris: entre masies i el llegat d’Oriol Bohigas

Les activitats de l’Open Barri comencen, de fet, amb una exposició a la seu de la Capitalitat (l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, que serà reconvertida en la nova Casa de l’Arquitectura de Barcelona), que convida els visitants a redescobrir aquests barris des d’una nova mirada. En el cas de Nou Barris, la mostra BarriBarcelona —visitable fins a l’1 de març— explica el districte des de la seva construcció social, entenent el barri com un espai viu, col·lectiu i en transformació constant.

Lluny de les catedrals, del modernisme monumental o dels grans edificis del centre, el patrimoni arquitectònic adopta a Nou Barris formes diverses i sovint inesperades. Des de l’Institut Mental de la Santa Creu —testimoni d’un antic i monumental complex psiquiàtric del qual avui només es conserven tres pavellons— fins al Cementiri de Sant Andreu, inaugurat el 1834 i que amaga des d’un recinte hebreu fins a panteons militars. Són només dos exemples de la trentena d’espais que obriran portes el cap de setmana del 28 de febrer i 1 de març amb l’Open Barri, amb visites guiades que contextualitzen cada edifici i el vinculen amb la història del barri, gràcies també a la tasca de prop de 200 voluntaris.

Els edificis proposats pel 48H Open House per aquestes jornades de portes obertes tracen els grans contrastos del barri: “des de les masies tradicionals, vestigi dels seus orígens rurals, fins a edificis residencials que avui ja formen part de l’imaginari col·lectiu”, com destaca Bonet. La ruta permet recórrer, en pocs passos, segles d’història: de les masies medievals de Can Valent i Can Verdaguer als habitatges moderns del grup d’habitatges Canyelles —convertits avui en icona del districte pel seu perfil esglaonat i els seus colors vibrants—, fins a la Torre Calinova, ambdós testimonis del creixement vertical que va marcar el districte durant la segona meitat del segle XX i que obligava a construir alts edificis. 

Acostumats a resseguir la petjada del racionalisme d’Oriol Bohigas en grans escenaris urbans —des de l’edifici en forma de grapadora del DHub fins a la transformació de la Vila Olímpica—, molts ciutadans se sorprendran de trobar la seva empremta en racons menys transitats de Nou Barris. El districte conserva, de fet, diverses experimentacions inicials de MBM Arquitectes, l’estudi fundat pels catalans Josep Martorell i Bohigas, al qual posteriorment s’incorporaria el britànic David Mackay. 

Entre aquestes, destaca l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, concebuda originalment com a col·legi públic i exemple de l’arquitectura racionalista, austera i funcional. El mateix esperit es pot resseguir al Grup Escolar Timbaler del Bruc, paradigma d’una escola entesa com a espai flexible i a l’aire lliure, amb patis i terrasses annexes a les aules, que acabaria esdevenint referent per a tipologies educatives posteriors.

I del racionalisme al modernisme industrial: les Cases de l’Aigua de la Trinitat —entre l’estació de bombeig de Trinitat Vella i l’estació de tractament de Trinitat Nova— són testimoni de l’esforç per portar aigua potable a un barri que creixia sense fre i que es trobava enmig de forts desnivells. Tot, en un itinerari que culmina pujant cap al Castell de Torre Baró, un dels miradors més privilegiats de Barcelona. 

El patrimoni quotidià

Per a aquell que vulgui anar més enllà de la contemplació, l’Open Barri també proposa sis rutes per espais ocults (que tindran lloc al llarg dels quinze dies de programació): visites en petit format, guiades per experts, que permeten accedir a infraestructures habitualment tancades al públic per motius d’ús, seguretat o conservació. És el cas de la ruta pels aqüeductes de Ciutat Meridiana i Torre Baró o la visita al Pont dels Tres Ulls —un aqüeducte desenterrat parcialment gràcies a la lluita veïnal de l’Arxiu de Roquetes—, que permet seguir el fil invisible de l’aigua a Barcelona. També del magatzem de patrimoni Canyelles on es custodien escultures retirades de l’espai públic, d’artistes de la talla de Frederic Marès o Pau Gargallo.

L’itinerari del 48H Open House és, en el fons, un exercici d’autoestima col·lectiva. Una invitació a mirar amb nous ulls espais que no apareixen a les postals, però que configuren la vida quotidiana dels veïns: el reformat Mercat de la Guineueta, el Mercat de Montserrat o el casal de barri de Trinitat Nova – SomLaPera. “Edificis funcionals, propers, que potser es troben a dos-cents metres de casa i als quals gairebé no parem atenció, però que amaguen un patrimoni que s’ha d’explicar i valorar”, defensa Bonet. 

Després d’aquesta edició d’Open Barri a Nou Barris durant l’hivern, el projecte continuarà a la Marina a la primavera (del 13 al 26 d’abril) i a Vallvidrera a l’estiu (del 15 al 28 de juny). Tot i semblar una tria allunyada, tots tres barris comparteixen característiques que els fan únics i que 48H Open House vol reivindicar: una orografia marcada —amb elements naturals que els delimiten, com Collserola, Montjuïc, el riu Besòs o el mar— i una història vinculada al creixement demogràfic de la ciutat els darrers segles.

“Són barris que, en definitiva, han quedat fora del relat oficial de la ciutat”. Un relat que Open Barri vol ajudar a eixamplar i enriquir, convidant els ciutadans a descobrir la seva pròpia ciutat com si fossin turistes. Perquè l’arquitectura també té aquest poder: “connectar-nos, entendre’ns com a iguals i reforçar l’autoestima de ciutat”, remarca Bonet. Una autoestima compartida de la riquesa de Barcelona que no s’acaba al centre, sinó que es retroba en cada carrer.