El Palau Güell revisita els seus orígens i es reivindica com a mecenes artístic

Al barri del Raval s’hi amaga una de les joies arquitectòniques més emblemàtiques del Modernisme. El Palau Güell és considerada la primera gran obra de Gaudí, i el primer encàrrec de la família que consagraria l’artista. L’edifici reivindica el seu passat i presenta ara l’exposició Obres de la col·lecció de la Fundació Güell. El nostre compromís és amb el brot, una mostra on l’edifici es reivindica com a mecenes artístic, més enllà de la seva aposta per Antoni Gaudí. Per primera vegada, l’edifici exposa, fins a l’octubre, una acurada selecció d’obres de la col·lecció d’art contemporani de la Fundació Güell, que cada any, des de la dècada dels 80, entrega la Beca d’Arts Visuals per a joves creadors.

Una trentena d’obres —entre escultures, pintures i videoart— són les protagonistes d’aquesta exposició que reivindica el compromís de la família Güell amb la innovació artística i els  joves creadors, no només en el moment de creació de l’edifici apostant per un jove Antoni Gaudí sinó també en l’actualitat amb aquestes beques per impulsar creadors emergents. “La mostra recupera l’esperit fundacional del Palau, un espai, on ja des dels seus inicis es barrejaven elements clàssics amb la modernitat”, ha expressat el director del Palau Güell, Guillem Mundet. Passat i futur, elements clàssics i nous llenguatges, tradició i experimentació. Conceptes, a primera vista antagònics, però que es combinen en aquesta exposició, que convida el visitant a un recorregut pels diferents llenguatges plàstics i les temàtiques que han abordat els guanyadors de les beques de la Fundació Güell. 

La fundació va ser creada l’any 1957 per Joan Antoni Güell i López, fill de l’empresari Eusebi Güell, qui va encarregar la construcció del Palau a Antoni Gaudí. El propòsit de la fundació era preservar i continuar la tasca de mecenatge que havia iniciat el seu pare com a protector de Gaudí, per promoure emergents artistes catalans. Des de 1979, la fundació entrega anualment beques a joves creadors — fins als 30 anys — de territoris de parla catalana (Catalunya, València, Illes Balears i Andorra) per a la investigació i producció en arts visuals i música i, des de 2023, també d’arquitectura.

El fruit d’aquestes beques, que tenen una dotació econòmica de fins a 4.000 euros i on cada any es presenten fins a un centenar d’artistes emergents, és l’exposició que ara s’ubica a les golfes del Palau. “La mostra reafirma el compromís del Palau Güell amb el brot, amb les arrels de la creació artística, que ajuda a potenciar els inicis dels artistes locals més emergents perquè després puguin desenvolupar la seva carrera”, considera Vera Renau, especialista en història de l’art i comissària de l’exposició.

Més d’un centenar d’artistes han guanyat les beques de la Fundació des de la seva creació, i a través d’elles s’han impulsat carreres artístiques com la de l’escultor Jaime de Córdoba o la polifacètica Hac Vinent. Des de 2014 cada any els guanyadors de les beques tenen l’oportunitat d’exposar en un espai tan emblemàtic com és el Palau Güell, però fins ara l’edifici no havia presentat una col·lecció retrospectiva com aquesta, que repassa no només la història dels seus premiats sinó també la història de l’art contemporani més recent. La col·lecció, dividida en etapes i llenguatges, s’inicia en l’escultura de la dècada dels 80 per finalitzar en el videoart més experimental i contemporani, sense oblidar-se de la pintura figurativa dels anys 90.

Alhora, però, aquests canvis que marquen la col·lecció evidencien els diferents estils que han marcat l’art contemporani. Des de la figuració més tradicional, la pintura pop o la innovació audiovisual dels últims anys, el recorregut finalitza amb els últims creadors premiats, com Mar Reykjavik o Judit Bou. Unes obres que, a més, també són un reflex d’una societat i les seves preocupacions: maternitat, gentrificació o identitats dissidents són temes subjacents que connecten artistes de diferents generacions. Amb tot, la mostra té l’objectiu, en paraules del director del Palau Güell, de “donar a conèixer la singularitat de la col·lecció i ressituar-la”, i amb la intenció que l’exposició pugui esdevenir itinerant i visitar altres espais de la ciutat a partir de l’octubre.