Angostura

Pares en pijama al pàrquing

La senyora F. atura el despertador del mòbil i mig adormida, encara, comprova l’hora. Son les dues de la matinada. Ha dormit, però inquieta, perquè justament tenia por de no despertar-se. No es treu el pijama, es posa unes crocs i agafa la bossa, les claus i un abric, que la tapi. Tanca la porta sense fer soroll, i baixa al garatge.

La discoteca és fora de Barcelona, ara tots volen anar a aquella discoteca, precisament, i el seu fill també, esclar. És normal, pensa la senyora F. Amb la pandèmia els joves no han pogut sortir i ara volen recuperar el temps perdut. Ja l’hi ha dit: “A dos quarts de tres et vinc a buscar. Ni un minut més”. Perquè la senyora F. ja sap que a les tres tanquen la discoteca i llavors tots els que surten aprofiten per fer “pàrquining”, que és fer botellot al pàrquing. El fill hi va amb cinc amics més, a la discoteca, i han pagat, es veu, per tenir una taula. Les coses van molt diferents ara de quan ella era jove. No es reservaven les taules. Ella hi anava d’amagat dels pares. No l’haurien anat a buscar mai.

Arriba al pàrquing, aparca com pot i es mira el mòbil. Han quedat que el noi trucarà quan surti i ella li dirà on és. Al cotxe del costat una senyora fuma, també en pijama. Al del darrere un senyor, també en pijama, juga al Candy Crush. Hi ha tot de pares en pijama, somnolents, que esperen els fills. La senyora F surt del cotxe i li somriu a la senyora del cotxe del costat.

—Hola—fa. –Bona nit.

—Bona nit—contesta la senyora del cotxe del costat.

El senyor del cotxe del darrere saluda amb la mà, com demanant permís per sortir. Elles li tornen la salutació. Ell surt i també saluda.

—Bona nit! A la meva li he dit que si no és aquí a en punt torna a peu.

Les dues dones riuen, en sentir-ho.

—Ara ens aniria bé un cubata a nosaltres també—diu la senyora F.

—A mi, millor un cafè amb llet—fa l’altra senyora.

—Si voleu li vaig a comprar un a aquells d’allà—diu el senyor, tot assenyalant un cotxe amb el portaequipatges obert, amb tot de nois al voltant.

—Potser sí—fa la senyora F.

I riuen de nou tots tres.

Compartir
Publicado por
Empar Moliner

Artículos recientes

  • Gastronomia

Fires, tallers i mercats de Nadal: tradició i experiències autèntiques

Des de la xocolata d’autor fins al gall del Penedès, les comarques de Barcelona ofereixen…

25 de novembre de 2025
  • Professionals

“El compromís amb la sostenibilitat ha d’anar lligat a objectius concrets”

Jordi Garcia Tabernero lidera l'estratègia de sostenibilitat de Naturgy. Com a director general d'Afers Públics…

25 de novembre de 2025
  • Good News Barcelona

Oxolife desafia la infertilitat amb un fàrmac pioner

La biotecnològica continua fent passos per portar al mercat el seu tractament, que millora la…

25 de novembre de 2025
  • Professionals

El guardià del patrimoni

Amb motxilla i fent autoestop, Amilcar Vargas aprofitava les vacances per anar a visitar monuments…

24 de novembre de 2025
  • Professionals

Mercè Conangla: “En un món hostil, la desobediència emocional és necessària”

Les paraules de Mercè Conangla desprenen un harmònic equilibri entre inquietud i sensibilitat. Entre una…

24 de novembre de 2025
  • Opinió

Barcelona Sistèmica

El pensament sistèmic el va popularitzar fa més de trenta anys l'enginyer nord-americà Peter Senge…

24 de novembre de 2025