La senyora F. atura el despertador del mòbil i mig adormida, encara, comprova l’hora. Son les dues de la matinada. Ha dormit, però inquieta, perquè justament tenia por de no despertar-se. No es treu el pijama, es posa unes crocs i agafa la bossa, les claus i un abric, que la tapi. Tanca la porta sense fer soroll, i baixa al garatge.
La discoteca és fora de Barcelona, ara tots volen anar a aquella discoteca, precisament, i el seu fill també, esclar. És normal, pensa la senyora F. Amb la pandèmia els joves no han pogut sortir i ara volen recuperar el temps perdut. Ja l’hi ha dit: “A dos quarts de tres et vinc a buscar. Ni un minut més”. Perquè la senyora F. ja sap que a les tres tanquen la discoteca i llavors tots els que surten aprofiten per fer “pàrquining”, que és fer botellot al pàrquing. El fill hi va amb cinc amics més, a la discoteca, i han pagat, es veu, per tenir una taula. Les coses van molt diferents ara de quan ella era jove. No es reservaven les taules. Ella hi anava d’amagat dels pares. No l’haurien anat a buscar mai.
Arriba al pàrquing, aparca com pot i es mira el mòbil. Han quedat que el noi trucarà quan surti i ella li dirà on és. Al cotxe del costat una senyora fuma, també en pijama. Al del darrere un senyor, també en pijama, juga al Candy Crush. Hi ha tot de pares en pijama, somnolents, que esperen els fills. La senyora F surt del cotxe i li somriu a la senyora del cotxe del costat.
—Hola—fa. –Bona nit.
—Bona nit—contesta la senyora del cotxe del costat.
El senyor del cotxe del darrere saluda amb la mà, com demanant permís per sortir. Elles li tornen la salutació. Ell surt i també saluda.
—Bona nit! A la meva li he dit que si no és aquí a en punt torna a peu.
Les dues dones riuen, en sentir-ho.
—Ara ens aniria bé un cubata a nosaltres també—diu la senyora F.
—A mi, millor un cafè amb llet—fa l’altra senyora.
—Si voleu li vaig a comprar un a aquells d’allà—diu el senyor, tot assenyalant un cotxe amb el portaequipatges obert, amb tot de nois al voltant.
—Potser sí—fa la senyora F.
I riuen de nou tots tres.
“Escriure fa que et replantegis qui ets una vegada i una altra, i al final…
L’esclat de la pesta porcina és a punt de provocar un autèntic genocidi de senglars.
La decoració nadalenca d’aquest any combina, a cada racó de la casa, passat i futur,…
El compositor i pianista luxemburguès, que des de 2003 manté una estreta relació artística amb…
Un 17% més d'ingressos, 300 congressos i tres milions de visitants. Són les xifres d'activitat…
El Barcelona Center for Applied Neurosciences transformarà l'antic teatre de les Llars Mundet en un…