El grup, que ven els seus petards en la seva xarxa d'establiments i a l'engròs, aspira a facturar 20 milions d'euros enguany
El coCEO del grup, Jordi Brau. © Miquel Gonzalez
Després d’anys dedicats a la pirotècnia, Jordi Brau va quedar impactat amb la por que va sentir la seva filla de dos anys davant l’estrèpit d’un petard. Aquesta reacció va ser el desencadenant d’una reflexió que va iniciar en Jordi fa deu anys en l’empresa fundada pel seu pare dècades enrere: fins a quin punt és realment necessari que els petards facin soroll?
Arran d’aquesta reacció, el grup de La Traca va començar va posar en marxa un procés per categoritzar els seus petards en funció del nivell de soroll, i es va proposar revisar els seus productes per rebaixar la seva sonoritat, i apostar per efectes auditius més suaus; tot depèn de la composició química. Des de llavors, el grup ha anat ampliant la seva oferta de productes low noise: més de la meitat del seu catàleg té baixa sonoritat —només el 5% la té alta, mentre que el 45%, mitja—.
Ara, aquests productes de sonoritat baixa representen el 55% de la facturació global del grup Cialfir, que l’any passat va assolir els 17 milions d’euros. Enguany, es proposa arribar als 20 milions, com destaca Brau, també president de l’Associació de Comerciants de Focs Artificials d’Espanya i secretari d’Associació Espanyola de la Pirotècnia, a més de tresorer de Comertia, que acumula dècades en una empresa que va impulsar el seu pare en els anys 80.
De fet, el que és ara el grup Cialfir té el seu origen en un fet casual i en la capacitat de detectar oportunitats. El 1982, Rosa Estrada gestionava una adrogueria a Palau-solità i Plegamans, i el seu marit, Rafael Brau, va decidir un dia comprar alguns petards amb els diners que li van sobrar en comprar fruita per a la botiga. Els petards es van vendre ràpidament, i van veure una oportunitat de negoci. Un any després, van obrir una botiga de petards en el mateix municipi, i va tenir una bona acollida.
Com explica el seu fill, ara al capdavant del grup amb el seu germà Jaume, poc després Rafael Brau va tenir una nova idea. En un moment en el qual els petards de Sant Joan es venien pel carrer sobre tauletes de càmping —com qui ven roses de Sant Jordi—, Brau “es va inventar les casetes metàl·liques” per vendre’ls, i se’n va anar a convèncer l’administració que era necessari regular la venda per motius de seguretat, a través “d’una sèrie de mesures que encara perduren”.
Des de llavors, els Brau van començar a muntar casetes, ja no només a Catalunya, sinó també en altres ciutats, aprofitant les diferents festes en la qual els petards tenen el seu paper al llarg del calendari. Arran d’aquesta expansió, van començar a arribar les botigues físiques i, després, es van llançar al disseny del producte a través de fabricants externs, i a vendre’ls també a l’engròs. Ara, treballen amb fabricants sobretot a la Xina, però també a Espanya, Suïssa i Albània.
“El que estem fent és transformar la gamma de productes per no haver de canviar les tradicions”
El grup porta els seus petards a les més de 50 botigues que té obertes durant tot l’any i set magatzems a nivell estatal, així com als centenars de casetes que munten temporalment —incloses les 200 de Sant Joan, diverses de les quals vendran només productes low noise—. Però els seus productes no es queden en el grup, i és que exerceix també de majorista. De fet, el 60% de la seva facturació prové de retail, mentre que el 40% es correspon a la venda a l’engròs. Del total, el 10% prové de l’exportació, que ara s’accelera amb l’èxit d’un producte del qual el grup té la patent mundial, i que se surt de la pirotècnia habitual: una bengala dissenyada per a aniversaris, en la qual les pròpies espurnes encenen una espelma amb el número corresponent: “La vam treure al mercat fa tres anys, i està contribuint a la desestacionalització i a buscar una línia diferencial”.
Aquesta línia diferencial del grup va més enllà: també ha modificat les composicions químiques dels seus productes per reduir la contaminació que generen, i porta tres anys plantant arbres per contrarestar la que no es pot evitar. “El que estem fent és transformar la gamma de productes per no haver de canviar les tradicions”, destaca Brau, també en referència a l’aposta per la baixa sonoritat i, especialment a Sant Joan.
“És una nit màgica que volem mantenir, i hem de transformar els productes precisament per mantenir-la”, en una societat “cada vegada més madura i cívica” que ha de tenir en consideració com afecta el comportament propi als altres —com, en el cas dels petards, a nens i nenes, persones amb sensibilitat auditiva o gossos i altres animals—.
La voluntat de mantenir la tradició es fa patent amb les dades: dels 40 milions que factura anualment el sector de la pirotècnia a Catalunya, 15 es venen per Sant Joan, sobretot en casetes com les de La Traca. El grup ho nota no només en vendes, sinó també en personal: compta amb una plantilla estable de 80 persones, que es multiplica fins a les 500 en aquestes dates de focs artificials.
Fa gairebé un any vaig publicar un llibre, Madrid DF, editat i presentat a Barcelona,…
L'entitat incrementarà més d'un 20% el pressupost durant els propers cinc anys, per a assolir…
Barcelona recupera l’històric restaurant de la mà dels seus nous propietaris, que rendeixen un afectuós…
El copresident de l’Inter Miami recorda l’històric fitxatge de Leo Messi després de la tempesta…
El grup va tancar l'any passat amb uns beneficis de 175 milions d'euros
La donació servirà per a avançar en un assaig innovador de l'Hospital Clínic de Barcelona…