Planificar la ciutat i la vida, anticipar-se al temps: 120 anys del RACC

“D’aquí 50 anys no hi serem aquí. Com serà la mobilitat de les properes dècades?” La pregunta la ha plantejat la periodista Raquel Sans a l’inici de la primera taula rodona de l’acte amb què el RACC ha celebrat aquest dijous els seus 120 anys d’història a la Pedrera. Una pregunta que, en realitat, també era una invitació a mirar enrere. Perquè imaginar el futur —com han fet generacions del club— sempre implica entendre el passat.

L’escenari escollit no era casual. La Pedrera també va néixer el 1906, el mateix any que el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha destacat aquesta coincidència com a símbol d’una època en què la ciutat bullia d’idees i projectes impulsats per persones que “es van avançar als canvis”.

L’acte ha reunit prop de 200 convidats i bona part de la primera línia institucional i econòmica del país. Hi han assistit el president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del Parlament, Josep Rull; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; els expresidents Artur Mas i José Montilla; i l’exalcalde Xavier Trias. També representants destacats del món empresarial i institucional, com el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu; el president de FemCat, Tatxo Benet; el president de Fira de Barcelona, Pau Relat; el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel; i el president de Barcelona Global, Ramon Ajenjo.

Mateu: “El RACC és patrimoni col·lectiu de Catalunya, construït generació rere generació”

De club d’automobilistes a comunitat de gairebé un milió de socis

En el seu discurs, el president del RACC, Josep Mateu, ha definit l’entitat com un llegat compartit pel país: “És patrimoni col·lectiu de Catalunya, construït generació rere generació”.

El club ha nascut el 1906 impulsat per un petit grup de pioners —entre els quals el pintor Ramon Casas— en una Barcelona que encara es movia amb tramvies i carros de cavalls i en què l’automòbil despertava més desconfiança que entusiasme.

Des d’aleshores, el RACC ha estat testimoni i actor de les grans transformacions de la mobilitat. “Hem vist passar dels carros de cavalls als automòbils populars, de les primeres senyals de trànsit… i ara ja es parla de drons”, ha recordat Mateu.

El que ha començat com un club d’automobilistes és avui una organització que ofereix serveis a una comunitat de més de 890.000 socis. “120 anys d’història, de compromís amb les persones i amb el país”, ha resumit el president del RACC.

Mobilitat i model de ciutat

Una de les idees que ha planat durant tota la jornada és que parlar de mobilitat és parlar, en realitat, de com volem viure.

“Definir la mobilitat és definir el model de ciutat que volem”, ha afirmat Collboni, que ha qualificat el RACC com “una peça imprescindible en la mobilitat de Barcelona”, especialment en un moment de transformació urbana i d’infraestructures com les obres de la futura estació de la Sagrera.

La mateixa idea la ha reprès Xavier Trias durant una de les taules de debat. Segons l’exalcalde, la clau per gestionar bé una ciutat és tenir clar cap a on es vol anar: “El més important d’una ciutat és que qui mani tingui clar què vol que sigui aquesta ciutat”. En el cas de Barcelona, ha dit, l’objectiu ha de ser combinar projecció internacional amb qualitat de vida.

Font: “La planificació de Cerdà hauríem d’obrir-la fins a Tarragona i Girona”

I això passa, sobretot, per planificar. “Els reptes són planificar bé. I conjuntament”, ha remarcat.

La reflexió sobre la planificació també ha aparegut en l’àmbit territorial. Ricard Font ha proposat ampliar la mirada de l’urbanisme metropolità més enllà de Barcelona: “La planificació de Cerdà hauríem d’obrir-la fins a Tarragona i Girona”.

Anticipar-se als canvis

El president del Parlament, Josep Rull, ha situat el naixement del RACC en un moment històric especialment intens. “Es funda en una Catalunya dinàmica i ambiciosa, amb una revolució industrial en plenitud, una burgesia disposada a liderar i una classe treballadora mobilitzada”, ha explicat.

Segons Rull, el club ha nascut amb una vocació clara: “donar institucionalitat i abraçar la modernitat”. I, en aquests 120 anys, ha sabut identificar “les palanques que movien el món, anticipar-se a la modernitat i a la cultura automobilística i motociclista, reflexionar sobre la sostenibilitat i la transició energètica”.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, també ha insistit en aquesta idea de perspectiva històrica. “Fa 120 anys també hi havia tensions i nerviosisme”, ha recordat. “Però hi va haver persones que van veure els riscos i van decidir actuar, mirar endavant i aprofitar les oportunitats”. Per a Illa, el moment actual presenta paral·lelismes evidents amb aquell inici del segle XX. Davant d’un context marcat per noves tecnologies i incerteses globals, ha defensat la necessitat de governar la innovació amb una mirada de bé comú.

Planificar també la vida de les persones… i el futur

Si el debat institucional s’ha centrat en la planificació de les ciutats, el RACC també ha posat l’accent en la planificació de les necessitats de les persones. El director general de l’entitat, Xavier Pérez, ha explicat que el club treballa per anticipar-se als canvis socials i demogràfics. Les necessitats, ha dit, no són les mateixes al llarg de la vida ni tampoc ho són segons l’època.

D’aquí iniciatives com el Club 65, pensat per a una generació que viu més anys i amb més autonomia, o l’entrada en nous àmbits com els serveis per a mascotes. “Avui hi ha més gossos que nens menors de quinze anys”, ha apuntat.

Aquesta mirada cap al futur també passa per imaginar com ens mourem d’aquí a unes dècades. El RACC ja es prepara per a un escenari amb vehicles més connectats, autònoms i compartits. “Creiem en una mobilitat més segura, més neta, més adaptada a les necessitats de les persones i més assequible”, ha resumit Mateu.

La història del club també està estretament vinculada a l’esport del motor. Ja el 1908, amb la Copa Catalunya, el RACC ha contribuït a “situar el nostre territori al mapa esportiu del motor internacional”. Avui aquesta tradició continua amb el Circuit de Catalunya i amb la formació de noves generacions de pilots.

Però la mobilitat del futur —han coincidit els ponents— serà molt diferent de la que ha vist néixer el club. Més neta, més compartida, més intel·ligent i més segura. Un futur que, si es compleix la trajectòria d’aquests 120 anys, tornarà a exigir el mateix que en aquell 1906: visió, capacitat d’anticipació i una bona planificació.