Plens sense eufòria: el turisme supera el 80% per Setmana Santa

El sector turístic de l’àrea metropolitana de Barcelona tanca la Setmana Santa amb un balanç globalment positiu, confirmant una tendència de recuperació sostinguda que, malgrat el context internacional incert, manté la seva capacitat d’atracció. Segons dades de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), l’ocupació mitjana ha superat el 80%, amb pics que han fregat el 90% durant els dies festius.

Aquestes xifres, avançades a l’ACN, reflecteixen un comportament sòlid del sector en el primer gran test turístic de l’any, especialment en un calendari que enguany ha situat la Setmana Santa a finals de març, afavorint la mobilitat de visitants.

Ocupacions altes, però amb estades més curtes

Destinacions com Sitges exemplifiquen aquesta dinàmica. Amb la totalitat de l’oferta d’allotjament i restauració operativa, el municipi ha registrat ocupacions superiors al 80%, amb estades d’entre tres i quatre nits. Segons el Gremi d’Hostaleria local, la demanda s’ha concentrat especialment durant els dies centrals del període festiu.

Tot i aquest bon comportament, el sector detecta un canvi en els patrons de consum: els visitants ajusten la durada de les estades i redistribueixen la despesa. En lloc d’allargar viatges, opten per escapades més curtes, un factor que impacta directament en la facturació global del sector.

Les previsions inicials s’han superat amb escreix, tant en zones de costa com d’interior

El context internacional, marcat pel conflicte a l’Orient Mitjà, no ha frenat les reserves, però sí que ha introduït un element de prudència en el consum. Des de la FIHRT s’assenyala que la incertesa econòmica derivada d’aquest escenari ha influït en la capacitat de despesa dels turistes, amb efectes que s’estenen també al comerç i altres activitats vinculades.

A aquesta prudència s’hi suma el comportament de les reserves d’última hora, condicionades també per factors meteorològics, com les ventades d’inicis de setmana. Malgrat això, les previsions inicials s’han superat amb escreix, tant en zones de costa com d’interior.

Nous hàbits: del ‘tardeig’ al turisme actiu

Més enllà de les xifres, el sector evidencia transformacions en l’oferta i en la demanda. L’oci nocturn, per exemple, evoluciona cap a formats com el ‘tardeig’, que combinen música i espais a l’aire lliure per atraure nous públics i adaptar-se a nous hàbits socials.

En paral·lel, les activitats de turisme actiu han guanyat protagonisme, especialment gràcies a les darreres pluges, que han revitalitzat entorns naturals com els embassaments. Espais com la Llosa del Cavall o Sant Ponç han recuperat propostes com el caiac o el ràfting, reforçant la diversificació de l’oferta turística.

El repte estructural: manca de personal qualificat

Més enllà del curt termini, el sector continua arrossegant un dels seus principals reptes estructurals: la dificultat per contractar personal qualificat. Segons la FIHRT, molts establiments es veuen obligats a limitar la seva activitat per falta de treballadors, un problema que s’ha accentuat des de la pandèmia. El canvi de paradigma laboral, amb professionals que busquen millors condicions o oportunitats a l’estranger, obliga el sector a replantejar estratègies de formació i fidelització del talent. “Cal més pedagogia i més inversió en formació”, apunten des de l’entitat.