Ramon Pastor (Leitat): “Innovar és una actitud”

Enfilant la carretera per atansar-se al bosc un s’espera topar-se amb la natura, fauna i passejants, però no amb un centre tecnològic. I menys, de la magnitud del de Leitat. En plena muntanya, els seus laboratoris i espais de recerca emergeixen per connectar el coneixement amb necessitats de les empreses en pro de la innovació, una labor que el centre exerceix des de fa 120 anys.

Ramon Pastor ens rep amb aquest bosc de fons i amb reptes per davant, en la primera entrevista des que al juny va ser nomenat president de Leitat. Pastor capitaneja el centre tecnològic després de 32 anys a HP —els últims liderant el Centre Internacional a Sant Cugat i l’àrea global d’impressió 3D—, i ho fa amb un triple objectiu: donar a conèixer la labor dels centres tecnològics, impulsar la recerca en solucions sostenibles i explorar una reordenació de l’ecosistema d’innovació a Catalunya.

— Com ha estat posar-se al capdavant d’una institució amb 120 anys de trajectòria?

— En faig una valoració molt positiva. Jo coneixia Leitat de fora, com a client, i coneixia una sèrie de tecnologies i capacitats en l’àmbit industrial i de materials. Però Leitat abasta molt més, i he descobert tot un món en àmbits com la biomedicina, la salut i la química molt potent. De fet, cal donar a conèixer molt més aquest paper de Leitat. El rol dels centres tecnològics és un gran desconegut.

— Aquest serà un dels seus propòsits com a president?

— Totalment. Els meus objectius són tres: fer molta pedagogia de la labor dels centres tecnològics i dels beneficis de la innovació; explorar com poder ajudar a endreçar el sistema d’innovació català, i impulsar la recerca de solucions sostenibles per al futur del territori, també vinculades a la creació de riquesa.

— Endreçar el sistema d’innovació?

— Per fer-lo més àgil, per evitar duplicitats, per aclarir els rols que fa cadascú i tenir molta més complicitat entre els diferents actors. Estem en una bona situació per entomar aquest canvi i aquesta reflexió.

— Per facilitar la transferència de coneixement?

— Sí, i per això Leitat ha de tenir un rol proactiu promovent soluciones en aquesta reordenació de l’ecosistema d’innovació.

— I com es fa?

— Primer, parlant entre nosaltres. En les converses que hem tingut parlant amb diferents actors vius de la innovació, des de centres tecnològics a universitats i associacions empresarials, tothom coincideix en el diagnòstic, i ara el que hem de fer és una casa comuna on tot això es discuteixi i es proposin solucions.

— Veurem aviat materialitzar-se aquesta casa comuna?

— De moment són converses i són complicitats, i hem de cristal·litzar aquestes complicitats.

— Què cal solucionar amb aquesta reordenació?

— Catalunya és un dels motors més importants d’Europa de creació de coneixement. La investigació a universitats i centres de recerca és brutal; estem entre les regions capdavanteres en números de publicacions. Però aquesta creació de coneixement no té prou impacte en el territori ni en el PIB de Catalunya. No hi ha una bona forma de transmetre aquest coneixement per crear productes de valor afegit, i aquest és el rol que entomem els centres tecnològics: agafar aquest coneixement i madurar-lo perquè el puguin fer servir les empreses.

— Com es concreta aquest rol?

— Ara mateix l’ecosistema d’innovació és molt complex. Per a una empresa que té un problema a resoldre, és molt difícil saber on acudir per buscar el coneixement que necessita. Aquí és on entra el centre tecnològic, que escolta els reptes de l’empresa i alhora escolta el món del coneixement, i troba solucions reals que fan encaix.

“Aspirem és a ser una finestra única on les empreses ens presenten els seus reptes i nosaltres busquem solucions amb una visió d’innovació”

— I això ho fa Leitat des de fa 120 anys.

— De fet, Leitat va néixer fa 120 anys com a associació creada per empreses per resoldre un problema d’empreses. Van ser industrials tèxtils que, quan compraven llana, es trobaven amb la picaresca de mullar-la perquè pesés més, i els industrials acabaven pagant aigua a preu de llana. Aquesta va ser la seva primera comesa: normalitzar un assaig d’humitat i condicionament de llana. De fet, d’aquí en va venir el nom (de les inicials de Laboratorio de Ensayos e Investigaciones Textiles del Acondicionamiento Tarrasense). Per això som una associació empresarial sense ànim de lucre: una associació d’empresaris per resoldre problemes reals.

— I de la llana, a un ampli ventall de noves tecnologies 120 anys després.

— L’empresa ha sabut evolucionar, adaptar-se a les noves tecnologies, nous models de negoci i nous reptes. Ha sabut reinventar-se moltes vegades, i això permet adaptar-se constantment a noves tecnologies, com la IA i les teràpies gèniques.

— A més, han estat 120 anys especialment intensos quant als canvis tecnològics.

— Totalment. Abans, el que es feia era resoldre un problema tecnològic. Ara, sovint els problemes són multidisciplinaris, molt més complexos, són d’anar d’una idea a un producte, o fins i tot de com buscar finançament. Ha canviat molt, i ha calgut resiliència i capacitat per adaptar-se. Per arribar a aquests 120 anys també ha calgut un altre element: la confiança que hem sabut construir i amb què ens mira el teixit empresarial.

— Són moltes les empreses que recorren a Leitat?

— El 2025 vam treballar amb 623 clients, 345 dels quals van ser de Catalunya. Però nosaltres no mirem el nombre d’empreses per l’ambició de guanyar molts diners (recordem que som sense ànim de lucre). El que volem és tenir un impacte al territori. Com més impacte, millor. La nostra innovació és per ajudar a la innovació de les empreses, sobretot de Catalunya. No tenim un objectiu de creixement de per sí, sinó que tenim l’objectiu de ser útils i adaptar-nos a un canvi tecnològic brutal que està venint.

“Tenir impacte a Catalunya no vol dir només focalitzar-nos a Catalunya, sinó tenir un impacte arreu i que això torni a revertir aquí”

— Aquest canvi tecnològic, ve de fora o també l’impulseu des de Leitat?

— Nosaltres tenim molt bon accés a la part del coneixement dels centres de recerca i les universitats, i també en generem nosaltres. Tenim més de 200 investigadors que desenvolupen tecnologia. El que aspirem és a ser una finestra única on les empreses ens presenten els seus reptes i nosaltres busquem solucions amb una visió d’innovació adaptada al mercat.

— Deu ser complicat estar al dia de tot el coneixement que es genera.

— Estem organitzats en àmbits tecnològics, i els investigadors tenen un coneixement ampli i profund de les tecnologies de les quals s’encarreguen. Estan en contacte amb universitats, centres de recerca i altres jugadors de l’ecosistema català i nacional del coneixement. És així com volem ser una finestra única per resoldre els problemes tecnològics de les empreses.

— Per tant, Leitat no només s’adapta i recull els canvis tecnològics, sinó que també en genera.

— Sí, però és important distingir entre tecnologies habilitadores i els mercats on s’apliquen. Les tecnologies habilitadores són la IA, la robòtica, la química avançada… són aquelles àrees que van avançant amb les universitats, centres de recerca i determinades empreses, i el nostre rol és agafar aquestes tecnologies habilitadores, transformar-les i madurar-les perquè les empreses les puguin fer servir per resoldre un problema específic. És fer aquest lligam, aquest pont.

— Ser finestra i pont. Cap a Catalunya, o més enllà?

— El nostre focus és a Catalunya; som un centre de recerca català. Ara bé, per tenir impacte a Catalunay t’has d’obrir a tot arreu. Ara mateix participem en 67 projectes europeus. Ho fem per accedir a finançament de la UE i també perquè volem que el talent i el coneixement de Catalunya es projectin internacionalment, perquè després repercuteixi a Catalunya. Tenir impacte a Catalunya no vol dir només focalitzar-nos a Catalunya, sinó tenir un impacte arreu i que això torni a revertir aquí.

— També quant a l’atracció de talent?

— A Leitat tenim 19 nacionalitats. Ens focalitzem a buscar talent a Catalunya, però també busquem el talent allà on hi és. Hem de tenir una visió cosmopolita, però també local. Els conceptes de globalització i localització s’han de poder lligar; el talent i el mercat és global, però ens devem a generar riquesa a Catalunya.

— I el PIB va creixenet.

— El PIB creix, però no el PIB per habitant. El PIB puja però perquè hi ha més gent; el PIB per habitant està estancat. I només hi ha una forma de resoldre-ho: augmentant la productivitat de les empreses. I pensem que un ingredient molt important per aconseguir-ho és la innovació.

— Què diria a les empreses que veuen la innovació com a una despesa, i no com a inversió?

— Que tindran molts reptes per ser competitius, perquè la resta del món es mou a una velocitat que fa que una empresa que es quedi quieta i sense innovar deixi de ser competitiva.

— Innovar fa respecte?

— Innovar és una paraula grossa. No cal innovar en l’última tecnologia puntera. Innovar vol dir fer coses noves, ja sigui en processos, en producte, en sostenibilitat. Innovar és una actitud. És saber que, si tu no canvies les coses, el teu futur i la teva trajectòria seguirà igual o baixarà, perquè la resta sí que canvia. Nosaltres posem el nostre granet de sorra en l’àmbit d’innovació tecnològica, però hi ha moltes formes d’innovar.

— Com afecta a tot això el complex context internacional?

— A Leitat ens reforça. Venim d’un món globalitzat on tothom podia operar a tot arreu, i ara anem a un món de blocs, i això implicarà uns reptes. Si anem a un món en què cada bloc tingui els seus protocols i estàndards, cada un haurà de mirar de ser autònom amb les seves tecnologies, i Europa està fent un gran esforç per tenir autonomia tecnològica. Això és una gran oportunitat per a les empreses i els centres tecnològics europeus, per ajudar a avançar en aquesta autonomia en molts sentits.

— I en aquesta nova manera d’entendre el món, en quines tecnologies pot destacar Catalunya?

— Catalunya pot ser diferencial en àrees com la biomedicina, la manufactura avançada, els materials avançats i les tecnologies sostenibles, que van des de l’eficiència hídrica i energètica a l’eficiència alimentària, que també treballem des de Leitat.

— Què cal perquè Catalunya es consolidi com a referent en aquests àmbits?

— Catalunya ja té uns fonaments molt potents des del punt de vista de la generació del coneixement, d’empreses finalistes i la inversió. Nosaltres actuem com a dinamitzador. A més, estem convençuts que hem d’establir aliances entre actors privats i administració pública per tenir la complicitat público-privada per tirar endavant iniciatives en aquest sentit.

— I el paper de Leitat davant les tecnologies habilitadores del futur?

— La fotònica, els materials avançats, la IA… És important tenir coneixement sobre elles, i també saber on aplicar-les. La nostra força està en això, en on les apliquem. Al capdavall, és transformar idees i bits en àtoms, en soluciones que es poden tocar.