Recta final de les obres del túnel de Glòries després de gairebé 200 milions invertits

Ja es veu la llum al final del túnel de Glòries. Després d’anys de retards i sobrecostos, aquesta infraestructura essencial per a la mobilitat de la ciutat s’estrenarà a finals d’aquest 2021. Al setembre, entrarà en funcionament el túnel en sentit Besòs i, poc després, en sentit Llobregat, entre finals de novembre i principis de desembre.

“S’ha pogut fer tot a temps”, ha exposat la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, durant una visita a les obres. Acompanyada per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el director general de Bimsa, Ángel Sánchez, s’han pogut constatar els avenços en els treballs. “No estem presentant un túnel, estem presentant un missatge de futur: la ciutat avança”, ha afegit Colau.

Amb més del 85% de les obres executades, queden pendents els darrers serrells de l’obra civil, com la pavimentació del túnel i la finalització dels murs d’instal·lacions i les voreres que recorren l’interior del túnel, que comença al carrer Castillejos i arriba fins a la rambla del Poblenou. També s’han d’enllestir les instal·lacions i els acabats de la infraestructura. El pressupost final d’aquestes obres que van començar el 2015 estarà al voltant dels 190 milions d’euros. 

Arribar fins aquí no ha estat fàcil. Més enllà del procés en si, amb dues adjudicacions, el túnel de Glòries és una de les obres de més dificultat tècnica que s’ha realitzat a la ciutat, amb alguns trams amb una profunditat de 25 metres per sota del rasant de la plaça. A més, s’ha construït per sota de les infraestructures ferroviàries existents: el túnel de l’L1 del metro; el de l’R2 de Rodalies, i el de l’R1, R3 i R4. Això ha suposat construir el nou túnel viari mitjançant un procés d’excavació per avanços successius, amb l’objectiu de garantir la mínima deformació dels túnels ferroviaris superiors i no afectar la seva estructura. També s’ha excavat per sota de diversos col·lectors de la xarxa de clavegueram i galeries de serveis. 

A nivell tècnic, el futur túnel de Glòries està format per dos tubs independents amb circulació unidireccional, amb dos carrils per a vehicles privats i un per a transport públic en cada sentit. Serà el primer carril bus habilitat a un túnel de la ciutat, amb el mateix esquema tant de sortida com d’entrada, ha remarcat Sanz, permetent donar continuïtat al que ja existeix a l’entrada a la ciutat i allargant-lo fins a la rambla del Poblenou a la sortida. Així mateix, té una longitud total de 957 metres, que augmenta fins als 1.156 metres si s’incloen les rampes d’accés.

Mirada posada en la nova plaça verda de Glòries

El nou túnel serà clau per canalitzar el tràfic de la Gran Via, però també permetrà crear un espai de trobada entre els diferents barris que conflueixen en aquesta plaça, històricament dividits i segregats per l’anella viària. La plaça de Glòries es transformarà en un gran pulmó verd per a la ciutat, lliure de cotxes i amb equipaments públics i habitatges.

La primera fase del nou parc va estrenar-se el mes d’abril del 2019, incorporant 20.400 metres quadrats de verd. Aquest 2021 el desenvolupament de la resta del parc continua avançant, amb l’aprovació del pla que desenvolupa urbanísticament l’espai de la plaça situat entre els carrers de Castillejos, Badajoz-Independencia, Consell de Cent i el parc de la Canòpia. El document ordena els usos d’aquest àmbit i hi situa equipaments públics, habitatges i zones verdes, guanyant dues hectàrees. També s’ha aprovat el projecte d’urbanització del recorregut del tramvia en el tram comprès entre els carrers de Castillejos i Badajoz, al seu pas per la plaça Glòries.