Rodalies de Catalunya: una postura decidida pel ferrocarril

Aquests darrers dies han representat una setmana horribilis per al transport ferroviari: la tragèdia de l’alta velocitat a Adamuz (Córdoba) es va encadenar amb la desgràcia del descarrilament d’un tren a Gelida, també amb conseqüències mortals. Malgrat tot, és important recordar que el ferrocarril és avui el transport terrestre més segur, molt equiparable al sector aeri, i amb un paper clau en el futur de la nostra societat.

El passat dimarts, el temporal Harry va comportar grans afectacions a la xarxa ferroviària catalana, entre les quals, malauradament destaca el descarrilament de Gelida, provocat per la caiguda d’un mur de contenció, amb el trist decés d’un jove maquinista de Rodalies. Per desgràcia, aquest és un fet que, en els darrers anys, s’ha repetit de manera molt similar (també amb tràgiques conseqüències), i que no podem permetre que torni passar. Però d’aquest temporal en concret s’extreuen dues constatacions principals: que el canvi climàtic és un fet que cada cop afecta de manera més freqüent i greu a les infraestructures, i que la desinversió crònica de Rodalies afebleix la xarxa davant d’afectacions i incidències.

Malauradament, el ferrocarril a Catalunya no està vivint el millor moment de la seva història: la sobre-inversió que, durant els darrers 30 anys, l’Estat espanyol ha dedicat a construir una xarxa d’alta velocitat que potser no necessitàvem, va provocar l’abandonament de les xarxes convencionals, els serveis de rodalies i regionals, i les circulacions de mercaderies. Al cas concret de Catalunya, la manca d’inversions arrossegada durant les darreres dècades va ser un fet reconegut pel ministre Puente el dimecres passat (és d’agrair).

Aquesta greu situació es va començar a revertir recentment gràcies al Pla de Rodalies 2020-2030, un programa d’inversions realistes, ja iniciat i que per ara s’està complint. Però és essencial que, com també reconeixia el ministre, aquest ritme d’intervencions no s’aturi i es mantingui durant els pròxims anys. A més, durant els darrers mesos també s’ha aprovat l’Estratègia Ferroviària de Catalunya, un document estratègic que per primer cop defineix quin ha de ser el futur del ferrocarril a casa nostra, a mitjà i llarg termini, segons criteris tècnics, aplicant una visió científica, analítica i, sobretot, estadística. És el nostre deure com a societat, vigilar i reclamar que tant el Pla de Rodalies com l’Estratègia Ferroviària siguin aplicats i es desenvolupin durant els pròxims anys.

Per la seva banda, els freqüents esdeveniments meteorològics derivats de la crisi climàtica, dels quals estem sent repetidament testimonis (i també víctimes) durant els darrers anys, estan portant al límit la resistència de les nostres infraestructures de mobilitat. No cal fer gaire d’esforç per rememorar la quantitat de carreteres, vies, ponts… que durant els darrers anys s’han vist greument afectades pels diferents temporals.

En aquest punt, i tenint en compte que la mobilitat és una necessitat bàsica de l’ésser humà, des d’ara mateix hem de començar a reclamar el valor estratègic de les infraestructures de transport, especialment del ferrocarril, el mitjà de transport més eficient i sostenible i que, per tant, també s’erigeix com l’eina principal per minimitzar la crisi climàtica. Per això, ara és el moment de defensar el nostre dret a la mobilitat, el nostre dret a un transport eficient i amb garanties, de la mateixa manera que defensem l’educació, la seguretat o la sanitat. Hem de prendre una postura decidida pel ferrocarril, perquè la millor manera d’estimar-nos la terra i poder construir un futur millor per als nostres fills és defensar allò que ens ajuda a garantir els nostres drets.