El rumb del ‘retail’: ‘dark stores’, venda física dinàmica o producció planificada

El comerç detallista s’afronta a noves tendències de consum, moltes vinculades a les noves tecnologies, que determinaran com atraure el client i amb quins mitjans satisfer una demanda cada dia més exigent en aspectes com la sostenibilitat o el consum responsable.

Aspectes que el període de confinament per la Covid-19 ha accelerat i consolidat per a les experiències de compra, tant física com en línia, i que s’han posat de manifest a la XIX Jornada Retail, organitzada per Comertia, per analitzar la transformació que està experimentant el sector retail.

La trobada ha posat l’accent en la recuperació del consum després de la pandèmia i en les incerteses que encara planegen sobre el rumb que ha de seguir el sector del comerç minorista per no perdre la batalla davant un client que, amb uns alts índexs d’estalvi al últim any i mig, vol gastar de manera diferent perquè ha modificat la seva consciència social.

La tecnologia i la digitalització marcaran la forma d’adaptació dels negocis de retail a tots els seus segments d’activitat, segons ha reconegut Miguel Zorraquino, director de l’agència de consultoria estratègica i digital Zorraquino. En la seva intervenció a la XIX Jornada Retail, Miguel Zorraquino ha insistit que el consumidor ja ha fet seva la digitalització i ha incrementat la seva sensibilitat mediambiental i social, tot i que ha distingit entre aquells compradors que creuen que és el moment de consumir o aquells que encara veuen massa incertesa a curt i mitjà termini sobre la recuperació.

No obstant això, hi ha tendències que ja s’entreveuen com assentades en el futur i que seran eines que el comerç al detall haurà d’utilitzar si vol complir amb els desitjos del consumidor. Així s’ha expressat el consultor de negoci i investigació de la consultora Zorraquino, Iñaki Lecue, que ha exposat un decàleg de les tendències de futur que marcaran el rumb del retail.

El consumidor ja ha fet seva la digitalització i n’ha incrementat la sensibilitat mediambiental i social

Lecue ha destacat com guanyen pes les dark stores, aquells espais funcionals, que actuen com a petits supermercats, i que estan destinats a complaure en el mínim de temps possible la compra en línia, “perquè hi ha una exigència creixent que els lliuraments de les comandes han de ser el més ràpides possibles”, ha esmentat i ha citat l’exemple del model de negoci de Gorillas, supermercat en línia amb entregues en deu minuts.

És també important envoltar-se de proveïdors locals perquè el consumidor vol fer una compra més responsable i utilitzar materials més ecològics i fins i tot reutilitzables, “de fet s’està fomentant, especialment al sector de l’alimentació, el pagament per estris que es puguin rentar i tornar-se a fer servir”, ha explicat Lecue.

En el seu decàleg de tendències també cal destacar l’oferta de serveis que prolonguin la vida útil dels articles, perquè hi ha una part de consumidors que en reivindiquen una durabilitat més gran. Aquest seria el cas d’experiències com la de la marca Levi’s amb la proposta Buy better. Wear longer per reparar i personalitzar els texans usats.

En aquesta mateixa línia, hi ha fabricants, especialment en el segment tèxtil, que opten per la reserva anticipada de les peces, “com una alternativa a planificar millor els processos productius i evitar l’estoc excessiu i afavorir les sèries curtes”, cosa que contribueix a reduir la seva petjada de carboni.

La gamificació i el retailtainment es posicionen com a estratègia comercial de les marques, també en la compra física

Respecte a la compra física, Iñaki Lecue ha incidit en la millora de les experiències de compra amb l’ús de noves fórmules de venda per fidelitzar el client, introduint la gamificació a l’estratègia comercial de les marques (convertir la compra en un joc per atraure i motivar el consumidor) i potenciant el retailtainment, entenent l’experiència de compra com un moment de lleure i gaudi de la clientela.

Segons els responsables de la consultora Zorraquino, a l’hora de reinventar els negocis, d’obrir nous canals de venda, de fidelitzar el client o d’atreure nous consumidors a una marca aquest decàleg d’opcions “està entre el possible i el probable”.