Sabors de Barcelona: un viatge gastronòmic i sensorial per a la nostra cultura i identitat

Quin gust té un paisatge? Al cor de la província de Barcelona, el gust pot ser la dolçor d’una poma del Vallès, l’aroma persistent d’una mel del Moianès o la intensitat d’un licor d’herbes recollides als boscos del Lluçanès. El territori es tradueix en sabors, i cada comarca explica qui és a través del que s’hi conrea, s’hi cull o s’hi elabora.

Aquesta mirada sensible i gustativa sobre el paisatge la comparteixen la Clara Soler i la Gemma Muray, dues joves que han donat forma al projecte Caram Caram! Sommeliers de formació i amb experiència en diversos cellers, aviat van detectar un desequilibri: la gastronomia sovint quedava relegada a un segon pla davant el protagonisme del vi i del cava. “Això ens va portar a fixar-nos en els productes gastronòmics que ens envoltaven —explica Soler—, i quan vam començar a visitar petits obradors, ens vam adonar que al darrere hi havia històries molt potents i amb molt de valor”.

Des de fa anys, recorren el territori per donar visibilitat a projectes locals i per donar veu als artesans que treballen des de l’arrel. “Ens dediquem a divulgar productes gastronòmics catalans que formen part de la nostra cultura i identitat”, apunta Soler.

“La idea és acostar el producte no només a través de les seves característiques, la seva textura o el seu gust, sinó també pel seu significat: per què s’elabora, per què ha perdurat generació rere generació i quin paper juga dins la nostra cultura”. Perquè el gust d’un paisatge no només es menja: també s’escolta, s’aprèn i es comparteix.

El valor dels productes amb empremta

En aquest viatge de redescoberta gastronòmica, Soler i Muray parlen sovint dels “productes amb empremta”: aquells que deixen una petjada que va més enllà del paladar. “Per a mi, un producte amb empremta és aquell que recordes des de la primera mossegada. Quan el tastes, et queda gravat a la memòria”, descriu Soler. I Muray hi afegeix: “Quan tornes al lloc on te l’has menjat, recordes que, un dia, allà, vas menjar-lo. I segurament el tornaràs a buscar. I si aquell lloc ha tancat… Sentiràs una tristesa enorme”.

Aquesta manera d’entendre el valor afectiu dels aliments s’emmiralla en el món del vi, amb el qual —tal com explica Muray— van aprendre a interpretar el concepte de terroir: aquest binomi entre sòl, clima i varietats adaptades que configuren un caràcter i parlen d’un llenguatge paisatgístic. Aquest mateix criteri el traslladen als seus maridatges i a les experiències enogastronòmiques que proposen, com ara tastos de productes i vins a cegues o tallers de pintura entre copes.

“Crear maridatges territorials té tot el sentit del món, perquè vi i productes comparteixen un mateix clima, una mateixa cultura gastronòmica i una manera de fer artesanal que els fa compatibles de manera natural”, apunta Muray.

Per això, si fan una degustació de vins de la DO Alella, la mariden amb formatges de cabra d’Arenys de Mar. Si el tast és de vins de la DO Penedès, opten per formatges elaborats i/o afinats a la zona o per dolços de productors i pastisseries del Penedès.

I sempre que en tenen ocasió, reivindiquen productes singulars, com ara la llonganissa de conill del Lluçanès, la botifarra terregada —influenciada per un plat tradicional de Terrassa, originari de principis del segle XX, elaborat amb sang i menuts cuinats en un guisat lleugerament picant—, i l’oli de becaruda del Vallès Occidental. Productes que, com el vi, expliquen un territori sense necessitat de paraules.

Com es tradueix un paisatge?

Aquesta tècnica de traduir les emocions d’un territori en sabors i aromes es va aplicar en un projecte presentat a la darrera edició de FITUR 2025. En col·laboració amb la Diputació de Barcelona, Caram Caram! va crear quatre còctels que evocaven el territori, barrejant aromes, colors i sabors de les comarques barcelonines en combinats concebuts expressament per a aquesta acció, amb la col·laboració d’un mestre cocteler. El vi, el vermut, la ratafia i altres begudes tradicionals del país es van convertir en la base de les receptes, i cada còctel es va personalitzar amb ingredients que tematitzaven el combinat i en reflectien l’essència territorial.

Darrere d’aquests còctels hi ha un procés creatiu que parteix de la sensibilitat. Per a Soler, traduir un paisatge en una experiència comença amb una sensació. “Primer, sentim què ens desperta un territori. En tinc un record dolç, amarg, salat? I quin tipus de dolç és? A partir d’aquí, busquem un registre de gust, de sabor o de textura que pugui explicar aquelles sensacions. I sovint trobes aquells ingredients en el mateix lloc, que t’ajuden a explicar-ne el paisatge, la seva vibració”.

“Una vegada tens tots aquests elements identificats”, afegeix Muray, “es tracta de treballar amb un cocteler que pugui traduir aquesta inspiració en destil·lats, licors, vins escumosos… També és una qüestió d’harmonia, d’equilibri i d’escoltar la sensibilitat de qui crea”. Per a les sommeliers, explicar un territori amb un còctel és molt més fàcil que fer-ho amb un sol producte, perquè un territori no és mai una sola cosa. “El còctel ens ajuda a explicar moltes coses en una sola beguda”, conclou Soler.

Més que productes, persones

El territori, però, no s’explora només amb el paladar, sinó també a través de la xarxa humana que el fa possible. Per a Muray i Soler, cada comarca és una porta oberta a una manera de fer, de relacionar-se, de cooperar. I cada trobada amb productors locals revela una identitat pròpia. “Cada comarca té la seva singularitat; ens ha sorprès d’una manera o altra, i jo crec que aquesta és la riquesa que té Catalunya: la seva diversitat”, afirma Muray.

Tastar un producte local és una forma de connectar amb la cultura que el fa possible

En aquest sentit, Soler afegeix que l’interès no sempre recau en el producte, sinó en el relat que l’acompanya. “Ja no es tracta només de destacar productes, sinó també petites botigues de tota la vida que trobes als pobles, i que sovint amaguen un producte vinculat al somni d’algú”. Per exemple, al Vallès Oriental hi tenen un amic que elabora un total de 90 bulls diferents. “És el seu somni: abans de jubilar-se, vol deixar escrit un llibre amb totes les receptes. I jo destacaria aquest producte, no només per la qualitat, sinó per la història que l’acompanya i per la passió amb què molts productors viuen el seu ofici”.

Aquest viatge pels sabors del territori ens recorda que, més enllà dels ingredients, hi ha paisatges, persones i històries que donen sentit a la cuina. I que les comarques barcelonines són plenes de productes singulars encara per descobrir. A través d’una llonganissa, d’un formatge o d’un bull artesà, també es pot llegir una manera de viure, de cuidar la terra i de preservar un llegat. Al capdavall, tastar un producte local és una forma de connectar amb la cultura que el fa possible.

Més informació a www.barcelonaesmoltmes.cat/ca/gastronomia