Santa Eulalia acull la col·lecció privada de barrets més gran d’Espanya

En un ambient a l’alçada de l’ocasió, s’ha presentat aquest dimecres a la històrica botiga Santa Eulalia una mostra de més de quaranta barrets de dona del segle XX fets per alguns dels dissenyadors més prestigiosos del moment, com Cristóbal Balenciaga.

Santa Eulalia, el arte del sombrero reuneix la col·lecció de la Fundació Antoni de Montpalau, la més gran que es coneix fins ara a Espanya, i la col·lecció d’alta costura de la mateixa botiga, que per primera vegada presenta al públic una quantitat considerable dels seus barrets. A la presentació hi han assistit el director de la fundació, Josep Casamartina i el seu conservador, Ismael Nuñez; la directora de la Fundació Palau, Anna Maluquer, i el propietari de l’icònic establiment de Passeig de Gràcia, Lluís Sans.

Maluquer té grans esperances en la mostra. L’any 2019 es va presentar al centre d’art de la seva fundació i va ser “una de les més visitades” de la història de l’entitat. Aleshores, només comptava amb les peces d’Antoni de Montpalau i, ara, gràcies a l’aliança amb Santa Eulalia, suma noves i especials incorporacions. La mostra està oberta al públic i podrà visitar-se de forma gratuïta des d’aquest dimecres fins al 3 d’agost a la botiga.

A més de l’exposició, també s’ha presentat el llibre Chapeau! De Casas y Picasso a Balenciaga y Pertegaz de Josep Casamartina, editat per la Fundació Palau i publicat per l’Editorial Triangle. L’obra ens presenta els barrets com a valors estètics i simbòlics, i recopila 250 exemplars del segle XX, tant d’home com de dona, aportant una mirada retrospectiva. Aquest llibre és el primer editat a Espanya que aprofundeix sobre aquest tema, un dels més candents d’aquesta temporada a Barcelona, protagonitzant també una exposició al Museu del Disseny de la mà de Balenciaga.

Per a Casamartina, la moda és un “art de servitud” perquè està obligada a complir amb unes determinades funcions per ser útil. El barret, en canvi, s’escapa d’aquesta norma. Com és un element ornamental, no ha de ser funcional i això fa que tingui un camp molt ampli per a la creativitat. Al llibre, l’autor ens mostra peces surrealistes, que es lluïen fins i tot en ambients conservadors. El barret representa la “bogeria” i, per això, és la peça que “més s’aproxima a l’art”.

Chapeau s’escriu també des d’una perspectiva local. Revela la presència dels barrets en l’art català del segle XX, prenent de punt de partida autors de la talla de Picasso. Tot, sense oblidar-se de les grans dones barretaires del moment. Casamartina descobreix en aquesta obra a moltes artesanes catalanes que, gràcies a fer peces de producció “barata”, van fer un pas més cap a la seva emancipació.

Per a Casamartina el barret representa la “bogeria” i, per això, és la peça que “més s’aproxima a l’art”

L’Editorial Triangle ha apostat per fer l’obra de gran tiratge i amb tres edicions, en català, castellà i anglès. A partir d’aquest dimecres ja està disponible a llibreries i a la botiga de Santa Eulalia.

L’activitat de la la Fundació Antoni de Montpalau no acaba aquí. Actualment, també té una exposició del dissenyador badaloní Pedro Rovira a la seva ciutat natal. Al gener,  viatjaran a Madrid per presentar un llibre sobre la seva figura i obra.