La barcelonina Sateliot lidera la segona generació dels satèl·lits 5G

Amb unes noves instal·lacions a la capital catalana, la companyia inicia la seva fase industrial i accelera el desplegament d’una xarxa de minisatèl·lits capaços d’oferir connectivitat a zones remotes i donar suport en situacions d’emergència

Catalunya fa un pas més en la seva carrera per conquerir l’espai. I ho fa de la mà d’una de les empreses catalanes capdavanteres del sector: Sateliot. La companyia barcelonina és puntera a Europa en les telecomunicacions espacials i aquest dilluns ha donat una passa més en aquesta direcció amb la inauguració del primer Centre Europeu de Desenvolupament de Satèl·lits 5G, que actuarà com a nova seu corporativa a la capital catalana. 

Aquesta nova instal·lació suposa la posada en marxa d’una nova dimensió per a la companyia, marcant l’inici de la seva fase industrial. Aquest nou centre és el primer a Europa dedicat al disseny, desenvolupament i verificació de satèl·lits 5G per a tots els operadors mòbils (3GPP) i suposa un fort impuls econòmic, tecnològic i de talent per a Barcelona, situant la capital catalana com un dels pols de referència del New Space a escala mundial.

L’acte també ha servit per a presentar la segona generació de satèl·lits de la companyia, anomenada Tritó en homenatge al tritó del Montseny —una espècie d’amfibi endèmica de Catalunya—, com a picada d’ullet a una tecnologia 100% feta a Barcelona. Per al desenvolupament dels nous satèl·lits, Sateliot comptarà també amb una nova sala blanca de més de 100 m², una sala d’operacions i dos laboratoris, que possibilitaran el salt qualitatiu en capacitat i rendiment gràcies a la major potència operativa de la seva càrrega útil. 

Les noves instal·lacions disposen d’una nova sala blanca de més de 100 m², una sala d’operacions i dos laboratoris.

Segons ha declarat el CEO de l’empresa, Jaume Sanpera, en una conversa amb The New Barcelona Post, els nous dispositius ja no són nanosatèl·lits, sinó minisatèl·lits: uns aparells de 150 quilograms i quatre metres de llarg. Aquestes característiques, assegura el directiu, possibilita que tinguin una capacitat fins a 16 vegades major que els anteriors, ampliant el radi d’acció i el nombre de dispositius connectats. 

Els nous satèl·lits es podran connectar amb mòbils i no caldrà comprar cap antena, sinó que els usuaris podran estar en moviment”, sentencia Sanpera. De fet, no només podran oferir connectivitat a dispositius IoT, sinó que també seran capaços de connectar telèfons mòbils amb serveis de dades, veu i vídeo. A més, incorporen capacitat d’ús dual que permet desplegar aplicacions crítiques en àmbits de seguretat, protecció civil i defensa, una característica demandada per la Unió Europea.

Els minisatèl·lits, batejats com a Tritó com a homenatge a l’amfibi del Montseny, es podran connectar directament amb els mòbils.

Tot i això, Sanpera recorda que la cobertura mòbil que ofereixen aquests satèl·lits no és tan bona com les torres actuals, sinó que és “una xarxa de suport”. Ara bé, en un moment d’emergència com podria ser una DANA o una apagada general, permetria fer trucades i missatges de text a gran part de la població i facilitaria la tasca dels cossos d’emergència. Al mateix temps, els nous aparells permetran tenir cobertura mòbil en punts remots del territori on és difícil tenir cobertura, com a l’alta muntanya.

La pròxima fita, assegura Sanpera, és aconseguir que un mòbil pugui passar la connexió d’una antena a un satèl·lit sense que es notin interferències ni es talli una trucada. Aquests fets podrien no trigar gaire a veure’s en el nostre dia a dia, ja que la companyia barcelonina ja ha llançat sis dels seus nous satèl·lits —els últims quatre el passat mes d’agost— i en preveu llançar cinc més al llarg de l’any que ve. 

Jaume Sanpera, CEO de Sateliot.

En aquest sentit, Sanpera assegura que ja han estat capaços de realitzar amb èxit la primera connexió estable entre un dispositiu 5G amb un satèl·lit. Aquesta connexió es va fer el passat 20 de setembre i va convertir Sateliot en la primera empresa del món —i de moment l’única— en aconseguir-ho, assegura Sanpera al The New Barcelona Post. 

Un futur prometedor

De cara al futur, Sateliot s’ha marcat fites molt ambicioses, com assolir una facturació de 1.000 milions d’euros anuals de cara a 2030. La primera passa, però, es donarà l’any que ve amb la posada en marxa de la fase comercial amb la connexió dels primers 500 clients i l’acceleració de l’expansió a través de les operadores mòbils que integraran el roaming satel·litari. Aquesta nova etapa ha provocat que Sateliot hagi aconseguit duplicar la seva plantilla aquest 2025, superant la barrera dels 100 treballadors. Un creixement que preveuen mantenir i superar de cara a 2026. 

En l’últim any, Sateliot ha duplicat la seva plantilla, superant la barrera del centenar de treballadors.
Compartir
Publicado por
Adrià Rovira Serra

Artículos recientes

  • Gaudeix de Barcelona

El trasllat de les floristes de La Rambla: entre les ganes, l’expectativa i la resistència

Les flors es mudaran a Plaça Catalunya en un parell de setmanes, mentre s'ultima la…

21 de febrer de 2026
  • Música

“La música prova que Europa no és només un marc administratiu, sinó una civilització compartida”

Conversem amb Víctor Medem, director de L’Auditori de Barcelona, sobre el rol de la música…

21 de febrer de 2026
  • El Bar del Post

Dani Orviz: El constant moviment interior

Observa el fum sortint de la tassa de te negre, “el meu actual vici”. Les…

21 de febrer de 2026
  • La Punyalada

Sokolov i els barcelonins

El pianista Grigory Sokolov va tornar al Palau de la Música per satisfer les ànsies…

21 de febrer de 2026
  • Opinió

Per què ningú vol ser mecenes?

Quan, davant d’un auditori de centenars de persones, demano que aixequin la mà aquelles que…

21 de febrer de 2026
  • Opinió

22@: Una Mudança Transformacional

Com t’imagines el 22@ en els pròxims 10 anys?

19 de febrer de 2026