Les empreses de ciberseguretat creixen i facturen més de 1.400 milions a Catalunya

Davant de l’auge d’atacs informàtics, que cada vegada més afecten des d’usuaris particulars fins a grans empreses i institucions, en els últims anys han proliferat les empreses de ciberseguretat. El sector creix a Catalunya i ja concentra un total de 577 companyies especialitzades en prevenir i protegir les amenaces cibernètiques, un 7,9% més que l’any anterior. Així ho recull l’informe La ciberseguretat a Catalunya, elaborat per Acció i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

Les companyies catalanes també han tancat un 2024 de rècord, facturat uns 1.473 milions d’euros, xifra que representa un increment del 18,7% en el seu volum de negoci respecte a 2023. De fet, més de la meitat d’aquestes empreses superen el milió d’euros en facturació i més d’una quarta part arriben als 10 milions d’euros anuals.

La gran majoria d’aquestes empreses, més d’un 90%, es dediquen a la protecció i prevenció d’atacs cibernètics, així com a la identificació dels usuaris i dispositius que intenten accedir maliciosament a sistemes i dades, i a la detecció prematura d’activitats anòmales dins d’un sistema. D’altra banda, un 35,5% d’aquestes companyies també treballen per donar resposta a les amenaces i la recuperació del sistema després d’un atac, per recuperar els sistemes i dades afectats.

Més d’un 82% d’aquestes companyies són petites i mitjanes empreses, mentre que un 10% són empreses emergents. L’estudi també destaca un increment de companyies estrangeres de ciberseguretat que trien Catalunya per invertir i instal·lar-s’hi, ja que un 16,9% de les companyies de ciberseguretat són filials d’empreses estrangeres.

El creixement del sector respon a les necessitat d’empreses i institucions de fer front a aquestes amenaces, ja que l’any 2024 ha tancat com un any rècord d’atacs ransomware, aquells que tenen la finalitat de segrestar dades d’empreses i particulars. Segons es calcula, aquests delictes han incrementat un 11% a escala global i Espanya es troba entre els deu països més afectats en els últims tres mesos. De fet, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que protegeix els sistemes d’informació de la Generalitat i dels seus àmbits d’actuació, ha hagut d’atendre més de 3.370 ciberincidents en el darrer any, un 26% més respecte a 2023.

El document apunta que els sectors que més vulnerables a patir ciberatacs són l’energia, el transport, la banca, les infraestructures del mercat financer, la salut, l’aigua potable, les aigües residuals, la infraestructura digital, la gestió de serveis TIC, l’administració pública i l’espai. El cost econòmic de fer front al cibercrim supera els 9,5 bilions d’euros, segons calcula el document.

Tot i que la intel·ligència artificial s’està posicionant com una eina imprescindible per a les empreses de cibersegurat, i més d’un 42% de les companyies catalanes desenvolupen solucions contra el cibercrim incorporant la IA, també suposen un repte pel sector. “Amb l’aplicació de la intel·ligència artificial, les estafes seran cada vegada més versemblants, sofisticades i efectives”, ha advertit Laura Caballero, directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

Per fer front a aquesta problemàtica, la institució apunta la necessitat de contractar més professionals especialitzats. Segons l’estudi, a Catalunya manquen uns 13.500 professionals per a prevenir i combatre els atacs informàtics. Actualment, les empreses catalanes donen feina a més de 10.000 empleats, un 12,8% més que l’any anterior. La directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha apuntat que la manca de professionals és un repte a escala mundial, ja que es calcula que en tot el món s’haurien de contractar uns quatre milions de nous treballadors especialitzats en seguretat digital.

A Catalunya, s’ofereixen 14 graus, màsters i postgraus en ciberseguretat i hi ha 45 centres d’estudis que ofereixen 62 cursos de formació professional en aquest àmbit. D’altra banda, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya també ha posat en marxa la Ciberacadèmia, una iniciativa que vol contribuir a “accelerar la quantitat de professionals disponibles”, segons Caballero.