Sense límits: Hypatia Mars demostra que l’exploració espacial també té nom de dona

Tanquem els ulls i imaginem un astronauta flotant en la immensitat de l’espai. Com el dibuixem? Sovint, com un home, blanc i estatunidenc. Aquest exercici aparentment innocent revela fins a quin punt l’imaginari col·lectiu encara està marcat per estereotips. Precisament per trencar aquests esquemes va néixer, fa just cinc anys, Hypatia Mars. L’11 de febrer de 2021, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, l’astrofísica Mariona Badenas-Agustí i la divulgadora científica Carla Conejo González van fundar l’associació amb un objectiu clar: impulsar la participació i el lideratge de les dones en l’exploració espacial i demostrar que, quan es tracta d’arribar a l’espai, no hi ha límits ni gèneres.

L’11 de febrer no és una data casual. Des del 2015, les Nacions Unides dediquen aquest dia a visibilitzar referents femenins i incentivar vocacions científiques entre nenes i adolescents. Una missió que Hypatia Mars comparteix, obrint camí cap a l’espai exterior, un terreny encara dominat majoritàriament per homes. Més de seixanta anys després del primer vol espacial tripulat —des que l’any 1961 el pilot rus Iuri Gagarin completés una òrbita a la Terra amb la nau Vostok—, només una de cada deu persones que han viatjat a l’espai eren dones, i cap dels dotze astronautes que han trepitjat la Lluna ho era. 

En els darrers anys, aquesta desigualtat ha començat a revertir-se tímidament: més de 75 dones han viatjat fora de la Terra i el 2019 es va produir el primer passeig espacial exclusivament femení, protagonitzat per les astronautes de la NASA Christina Koch i Jessica Meir. Enguany, a més, la missió Artemis II aspira a convertir Koch en la primera dona a orbitar la Lluna, tot i que encara sense trepitjar-la. 

Tot i aquests avenços, la desigualtat persisteix a l’espai, una bretxa que va més enllà de la representació simbòlica de les dones i que condiciona la manera com es dissenyen i es preparen les missions, pensades principalment per a cossos masculins. És en aquest context que neix Hypatia Mars, amb la voluntat de capgirar aquesta mirada: fent visibles referents femenins i impulsant la recerca amb perspectiva de gènere, investigant, per exemple, els efectes de viatjar a l’espai en cossos femenins. Ho fan mitjançant missions anàlogues, és a dir, expedicions de dues setmanes en estacions que reprodueixen les condicions de vida a Mart o a la Lluna, marcades per l’aïllament, el confinament, els recursos limitats i sortides a l’exterior que requereixen vestits espacials simulats.

Noms que il·luminen el camí

El nom de l’associació ret homenatge a Hipàtia d’Alexandria, matemàtica i astrònoma de l’Antiga Grècia, considerada la primera científica de la història. Hipàtia és una de les poques dones científiques que ha aconseguit travessar el pas dels segles. I, encara avui, quan les dones busquen referents femenins en què inspirar-se i reflectir-se, sovint han de remuntar-se a Hipàtia o l’Antiguitat, no perquè no hagin existit dones cabdals per a la ciència, sinó perquè moltes d’elles han estat invisibilitzades o esborrades del relat.

“Recordo que a la meva filla algú li va dir que no podia ser pirata pel simple fet de ser una dona. Va ser llavors quan vaig decidir que volia contribuir a canviar aquests estereotips”, explica l’enginyera aeronàutica Estel Blay, comandant de la missió Hypatia III, que liderarà un equip de deu científiques en la tercera missió anàloga de l’associació, a l’estiu de 2027. “No volem que totes les nenes siguin científiques, però sí demostrar que ser nena no ha de ser una barrera a assolir aquests somnis”, defensa la comandant. 

“El problema no és que les noies no tinguin vocacions científiques, perquè naixem com llenços en blanc, però l’educació, la societat i el context ens condicionen i ens impulsen a pensar que sent dona no podem arribar igual de lluny”, afegeix Carlota Keimer, enginyera aeroespacial i pilot d’avions en formació, qui també s’unirà a la nova missió de l’associació. Sense dones científiques ni recerca amb perspectiva de gènere, adverteix, “estem invisibilitzant el 50% de la població”. Keimer assegura que el seu referent són dones com la seva àvia materna, que tot i voler estudiar una carrera científica —medicina, en el seu cas— no van poder perseguir els seus somnis. Referents invisibles però presents, que inspiren a aquestes científiques a trencar barreres i estereotips.  

Hypatia III, el repte de l’Àrtic

A més de Blay i Keimer, la missió Hypatia III estarà formada per un equip de deu dones, majoritàriament catalanes, amb edats diverses i perfils multidisciplinaris, que abracen des de l’enginyeria aeroespacial fins a la biotecnologia i la comunicació científica. En formen part la física i enginyera aeroespacial Anna Sabaté; la doctora en Ciències de l’Univers i investigadora en teledetecció per satèl·lit Qi Gao; la nanotecnòloga Lucía Matamoros; o la farmacèutica especialitzada en comunicació científica Roser Bastida, qui s’encarregarà de documentar l’experiència a l’estació aeroespacial a través d’un poemari sobre la vida a l’espai. 

També formen part de l’equip l’enginyera aeronàutica Laura González; la biotecnòloga Maria Lastra; l’enginyera aeroespacial Andrea Jaime, responsable de les relacions internacionals de la missió; i Marta Milà, metgessa especialista en medicina nuclear i salut espiritual. L’equip ha estat seleccionat entre més de 80 candidatures, una mostra clara que de dones científiques amb currículums sòlids no en falten, tot i que sovint sí que falta visibilitat.

Amb aquesta tripulació, Hypatia Mars ja prepara el viatge cap a la Flashline Mars Arctic Research Station (FMARS), a l’illa de Devon —l’illa deshabitada més gran de tot el planeta—, situada a l’Àrtic canadenc. Es tracta d’un salt qualitatiu respecte a les dues missions anteriors, que van tenir lloc a la Mars Desert Research Station (MDRS), al desert de Utah (Estats Units). La nova estació, a l’Àrtic, ofereix un escenari encara més extrem: temperatures sota zero, neu, gel, permagel i un aïllament total. 

La primera missió d’Hypatia es va dur a terme l’abril de 2023, convertint-se en la primera tripulació íntegrament femenina de l’Estat seleccionada per la Mars Society per a realitzar una missió a la Mars Desert Research Station, un espai desèrtic als Estats Units que simula les condicions del Planeta Vermell. 

Dos anys després, el febrer de 2025, Hypatia II va aprofundir en l’impacte de l’aïllament i les condicions extremes en el cos femení, estudiant la força i la massa muscular, la nutrició o el cicle menstrual. En lloc d’alterar el cicle menstrual de les tripulants—una pràctica habitual en moltes missions espacials per eliminar la menstruació— van comprovar que la copa menstrual era una alternativa totalment viable, compatible amb els vestits espacials. Aquesta descoberta no només demostrava que les dones no han d’adaptar els seus cossos als estàndards masculins durant les missions, sinó que obria la porta a noves possibilitats: demostrant que fins i tot la sang menstrual podria tenir aplicacions pràctiques fora de la Terra, com fertilitzar plantes en uns hipotètics hivernacles a Mart.

Ara, amb aquest bagatge, Hypatia III afronta un entorn encara més exigent: l’hospital més proper ja no és a quatre hores en cotxe, com en el desert de Utah sinó a quatre hores en avió. L’Àrtic, per tant, afegeix una “línia de complexitat”, segons la comandant de la missió Estel Blay, amb condicions encara més semblants a la del Planeta Vermell: un entorn més fred, aïllat i que requereix una major preparació logística, física i mental. En els seus 25 anys d’història, la Flashline Mars Arctic Research Station només ha allotjat una vintena de tripulacions científiques i la d’Hypatia III serà la primera missió anàloga formada íntegrament per dones en aquesta estació, així com el primer equip català en establir-s’hi. 

A l’Àrtic, la tripulació ampliarà el coneixement sobre l’impacte de les missions espacials en el cos femení, estudiant la salut física, l’envelliment cel·lular, la salut muscular i també el benestar i la salut espiritual, analitzant com l’aïllament afecta les dinàmiques humanes i el rendiment de l’equip. Tanmateix, però, les recerques no només se centraran en aspectes que afecten el cos femení, sinó que l’impacte de les troballes podria ser global. Així, es recolliran dades sobre el desglaç i els moviments del terreny, informació clau per planificar infraestructures segures en condicions extremes tant a la Terra com, en un futur, a Mart. 

Les tripulants seguiran una dieta pensada per millorar la seva resiliència biològica, perquè, més enllà de l’espai, aquests coneixements tenen un objectiu fonamental: que les conclusions extretes en condicions extremes puguin servir per millorar les condicions de vida al planeta Terra. 

Amb tot, l’objectiu de fons és clar: “demostrar que les dones poden liderar no només projectes científics, sinó també exploracions espacials que transformen el món”, tal com subratlla Qi Gao, investigadora al Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) i membre de la missió. Un somni que, des de fa cinc anys, persegueix Hypatia Mars: trencant barreres, obrint camins i demostrant que l’espai no entén de límits, però tampoc de gèneres. Un propòsit que en dies com avui —coincidint amb el Dia Internacional de les Nenes i les Dones en la Ciència— pren més força encara.