Sense por

Sense por. Així de fàcil o, en tot cas, així de difícil. El director general de la Fundació Factor Humà, Miguel de la Dehesa, assegura que “val més no perdre mai la mirada humanista, no liderar des de la por i tenir converses profundes”. Diuen que la resolució dels conflictes que ens envolten requereixen visió, valors compartits i converses, moltes converses. Així que al llarg d’aquestes últimes setmanes d’intens ritme estiuenc, m’he dedicat a veure per comprendre, parlar per transformar i sobretot escoltar per connectar.

Cristina Gutiérrez, directora de La Granja Ability Training Center i autora del llibre Líbrate del miedo, va impartir una autèntica masterclass durant els Premis Factor Humà sobre la por i les decisions intel·ligents. Tot comença amb una bona pregunta: Com actua, què genera i com es pot neutralitzar la por? O, com funciona el comportament humà? Allò que sentim té un impacte directe en la nostra actitud i el nostre comportament tant individual com col·lectiu.

I segueix encara amb una millor resposta: “La por és la falta d’informació i la seva principal funció és allunyar-se del perill. Bloqueja el còrtex prefrontal i ens fa prendre decisions menys intel·ligents. Tenir por és de persones valentes. Com resoldre la por? Amb molta escolta activa. La por ens recorda el que som i la valentia ens recorda allò que podem arribar a ser. En definitiva, la valentia no és tenir por, és tenir-ne i, tot i això, fer-ho més que dir-ho”. Comencem forts.

Felicitem-nos per la valentia d’institucions que aquest mes han bufat les espelmes, com l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (Aijec) o l’ICF, que han fet 40 anys, els 10 anys d’Eurecat o també els 125 anys de Fontvella i els 30 anys de giravoltes de Port Aventura, entre d’altres. Aguantar el pas del temps amb coherència i fer-ho bé en la mesura del possible no és gens fàcil.

“Les notes del Cercle d’Economia envelleixen bé”, apuntava Jaume Guardiola durant el relleu presidencial amb Teresa Garcia-Milà al capdavant del Cercle. La catedràtica d’Economia és la primera presidenta de la institució en 67 anys d’història, i en el seu discurs d’investidura apunta a les amenaces de l’economia liberal per culpa de la inestabilitat política, a la font d’oportunitats d’Europa i a la importància d’aconseguir que “el Cercle digui allò que els altres no s’atreveixen a dir”. Amb valentia, rigor i independència de qui mani o vulgui manar. Sense por.

L’advocat Carlos Cuatrecasas va ser president del Cercle d’Economia entre els anys 1975 i 1979, i recorda que l’última espurna de complicitat que va veure entre partits polítics va ser durant els Jocs Olímpics de Barcelona i la reconstrucció del Liceu. “Percebo molta indecisió en el sector públic, però el país i la ciutat de Barcelona han d’estar per damunt dels partits polítics. La política és servir el país i no servir la butxaca o el partit”, apunta davant l’atenta mirada dels joves. Falta valentia per trencar amb la desigualtat que frena qualsevol progrés, per abraçar nous lideratges dins i fora del bressol d’Europa, per reconèixer els mèrits dels altres —“Els que us envolten, existeixen”— i recórrer tota una vida amb la tranquil·litat dels deures i la feina ben feta.

Això de marxar amb la feina ben feta ho podríem molt ben dir del catedràtic i propietari del 7 Portes, Paco Solé Parellada, que ha mort amb 81 anys i deixa un gran llegat de cuina, pensament i innovació. Recordo com si fos ahir quan em va rebre al seu despatx amb una litografia de Joan Miró que reflectia la vida de colors del seu restaurant i una entrevista subratllada i impresa del 2020 amb Ferran Adrià. Vam passar un bon grapat d’hores parlant del seu ofici, dels seus amics Xavier Marcet i Alfons Cornella, de les claus de la innovació, la recepta de l’èxit o les emocions de la restauració. Sabeu la Magdalena de Proust? Doncs el mateix que la paella, els canalons o el pijama del 7 Portes. A la recerca del temps perdut. “Feu bé i no feu mal”, em va aconsellar abans de marxar amb un acudit. Gràcies, Paco Solé Parellada, per tant.

El dinamisme de l’economia catalana

En un context molt marcat per la disrupció geopolítica, l’economia catalana ha crescut un 3,6% durant el 2024, molt per sobre del 0,9% de la zona euro. Segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2024 presentada per les Cambres de Comerç, l’economia catalana acumula un dinamisme econòmic més gran que Espanya i Europa gràcies al creixement de la força laboral i la productivitat. Ara bé, la productivitat catalana encara segueix per sota de l’europea. Apunta la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, que la indústria necessita més inversió i menys traves burocràtiques per créixer.

Una dècada! La Llei de Cambres ha trigat més de 10 anys, però sembla que després d’una llarga travessia pel desert amb diferents consellers, líders patronals i sindicals arriba a bon port parlamentari. El fet és que Catalunya no ha disposat fins ara d’una llei autonòmica pròpia per regular les Cambres de Comerç, que es reconeixeran com a òrgans consultius, de representació i de col·laboració amb les administracions. També es crearan plans camerals i hi haurà un finançament progressiu de 3 milions d’euros el 2026, 5 milions el 2027 i 7 milions el 2028. No oblidem que la principal via històrica de finançament de les Cambres eren les quotes camerals que van ser eliminades l’any 2010 amb el Govern central, llavors presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. A més, s’ha assolit un acord entre la Generalitat i Aena per ampliar l’Aeroport de Barcelona, amb una inversió de 3.200 milions d’euros. Més enllà d’allargar la pista del mar i respectar els plans mediambientals, la clau de volta d’aquest acord es trobarà en els detalls de la governança, l’accountability o l’execució de la inversió pressupostada.

En aquest sentit, el conseller de Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, anima a consolidar el lideratge econòmic, alhora que reformar els serveis públics i resoldre la seguretat i l’habitatge com a “principal factura” de la nostra societat. Aplaudeix també “les decisions valentes” de vora 700 empreses que han decidit tornar la seva seu social a Catalunya. Ara bé, la musculatura del sistema empresarial català té encara molts deures per fer. Tal com s’indica des del 4rt Congrés d’Economia i Empresa del Col·legi d’Economistes de Catalunya, calen polítiques públiques que enforteixin el teixit empresarial català (industrial, tecnològic, serveis…), que estiguin orientades a donar suport al desenvolupament i la continuïtat de les empreses i els treballs autònoms, que es posin en valor iniciatives, actuacions i sectors que activin el nostre potencial econòmic, que posin el focus en la conveniència i la compatibilitat d’alinear l’adopció dels criteris ESG amb l’augment del valor afegit de les empreses i que analitzin la necessitat de potenciar la col·laboració publico-privada a l’hora de mobilitzar inversions en la millora de les infraestructures al servei de l’economia i el benestar social.

Per últim, l’OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell que ha fet la volta a mig món segueix omplint titulars. El Consell de Ministres del Govern espanyol ha fet vàlida la seva fórmula sense fusió de 3 anys prolongable a 2 anys més i això implica sobretot que la personalitat jurídica, el patrimoni i l’autonomia de gestió entre entitats ha de ser totalment independent durant aquest període de temps. Però el BBVA té clar que vol tirar endavant fins a les últimes conseqüències, perquè s’hi juga massa. El Sabadell està posant tota la carn a la graella, amb la recent venda de la filial britànica de TSB que ha fet pujar les seves accions i permetrà pagar un dividend extra als accionistes, que són qui finalment tindran l’última paraula. El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, insisteix que si el BBVA vol tenir èxit han de canviar les condicions i especialment, el preu de l’OPA, que és la clau de tot plegat. El més calent és encara a l’aigüera, però en 3+2 anys es pot refredar tot molt.

Ruscalleda: “Fora mandra! L’aprenentatge és continu i diari”

Acabem aquesta columna amb una reflexió final de la xef Carme Ruscalleda, premiada com a col·legiada d’honor del Col·legi d’Economistes: “Fora mandra! L’aprenentatge és continu i diari. El relat d’una empresa és tangible quan és de veritat, i el nostre camí ha estat el del compromís, el fons de treball i el respecte per a les persones”. I ho diu algú que ha guanyat fins a 7 Estrelles Michelin. Sense por, o amb valentia.