La superilla de l’Eixample substituirà l’asfalt per vianants i arbres

El futur de la trama Cerdà comença a definir-se. L’Ajuntament de Barcelona ha seleccionat els equips d’arquitectes que s’encarregaran de dibuixar els primers carrers i xamfrans del centre de la ciutat que es convertiran en corredors verds i places. L’Eixample, que s’ha de convertir tot ell en una superilla, iniciarà la seva transformació als carrers de Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona, i als encreuaments de Consell de Cent amb Rocafort, Comte Borrell, Enric Granados i Girona, amb un inici d’obres previst el juny de 2022.

Les premisses que definiran aquest nou model de ciutat es basen a centrar-se en el vianant, que podrà caminar per aquests carrers en recorreguts rectes i continus, sense cotxes ni autobusos interrompent els seus trajectes. Només es permetrà la circulació de vehicles privats amb destí al mateix carrer i a una velocitat molt baixa, de 10km/h. Els carrers seran una plataforma única, de façana a façana, i desapareixerà l’asfalt, que se substituirà per paviments de contingut reciclat i menys durs, com la llamborda.

El segon protagonista d’aquest nou Eixample serà el verd, que envairà els carrers i els xamfrans transformats en places. La voluntat és construir carrers sostenibles, amb paviments fets de materials reciclats que aprofitin l’aigua de la pluja i la incorporació de sistemes fotovoltaics per subministrar l’energia que requereix l’enllumenat.

Així mateix, la superilla de l’Eixample no només garantirà que es pugui passejar sense cotxes sinó que també inclourà zones on seure i jugar i fomentarà el comerç de proximitat. Queda per definir com es garantirà la càrrega i descàrrega per aquests locals, tenint en compte que, sense asfalt, els paviments que es col·locaran no podran aguantar el pas de vehicles massa pesats.

Concretar el model base

L’Ajuntament va convocar a principis de novembre dos concursos per redefinir els quatre carrers i xamfrans de l’Eixample seleccionats en aquesta primera fase de transformació, per un import de 37,8 milions d’euros. S’han presentat un total de 86 propostes i el govern municipal n’ha seleccionat vuit. Una de les propostes escollides, Caminar des del centre, de b67 Palomeras Arquitectes i Cierto Estudio, serà l’encarregada de definir el model base a partir del qual es dissenyaran els primers quatre carrers i xamfrans i els que hagin de venir en un futur, col·laborant amb la resta d’equips. Per a la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, el nou codi ha de mantenir la sensació de repetició i ordre de la trama Cerdà, on cap carrer és igual, però un identifica quan es troba a l’Eixample.

Cierto Estudio i b67 Palomeras Arquitectes també seran els encarregats de transformar el carrer Consell de Cent en un eix verd, el més llarg dels quatre previstos per aquesta primera transformació de l’Eixample, que anirà des del Parc de Joan Miró fins al Passeig de Sant Joan. La seva proposta aposta perquè els vianants ocupin el centre dels carrers, on abans hi circulaven cotxes, i hi circulin amb llibertat, i el carrer es comuniqui amb els elements que l’envolten, com si fos una catifa. “Els edificis sortiran a trobar-se amb el carrer, els comerços, els restaurants i les diferents activitats que tenen lloc al carrer”, exposa Marta Benedicto de Cierto Estudio. “Estem convençudes que el nou model d’espai públic és absolutament necessari. Com equip tècnic treballarem per empoderar als habitants”, afegeix.

Per a la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, el nou codi ha de mantenir la sensació de repetició i ordre de la trama Cerdà, on cap carrer és igual, però un identifica quan es troba a l’Eixample

Un cop es tingui el model base, els equips que han de convertir Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona en eixos verds començaran a redactar els projectes executius. A banda de Cierto Estudio i b67 Palomeras Arquitectes amb el de Consell de Cent; Esteyco-Caceres Arquitectura, Martí Franch i NablaBcn Studio s’ocuparan del carrer Girona; Gonzalez Cavia y Cabrera i Fabric Office, del de Rocafort, i Ingeniería y Arquitectura, Agence Ter i Ana Coello de Llobet, del de Comte Borrell.

D’altra banda, també començaran a redactar els projectes executius corresponents els equips guanyadors per definir les quatre places, que seran bastant similars a les propostes presentades en el concurs. Tots els projectes executius hauran d’estar llestos el febrer de 2022, amb l’objectiu de començar obres el juny de l’any que ve i acabar-les el primer trimestre de 2023. Paral·lelament, s’està duent a terme el procés participatiu del projecte.