Atreure talent internacional i retenir el local, claus perquè Barcelona lideri la nova economia

En els últims anys, Barcelona està revalidant el seu crucial paper a escala internacional en l’economia del futur. Ingredients com la seva connectivitat global, el seu ric teixit empresarial o les seves condicions de vida fan que cada vegada més companyies internacionals optin per la capital catalana per a expandir-se i continuar creixent. Tant és així que ja s’ha convertit en la primera ciutat europea en captació de projectes d’inversió estrangera. Tanmateix, aquestes companyies que s’instal·len a la ciutat necessiten d’una forta xarxa d’empleats altament qualificats que les facin progressar.

Davant un món cada vegada més tecnològic i canviant, trobar aquest talent necessari per a liderar les empreses cap a la nova economia resulta tot un repte, especialment a les grans ciutats europees. Així, no és d’estranyar que l’atracció i la retenció del talent sigui un dels grans eixos —o verticals— sobre els quals gira el Barcelona New Economy Week (BNEW), l’esdeveniment que busca reunir més de 12.000 professionals de tot el món per a repensar i debatre els reptes i oportunitats de la nova economia.

De fet, no és la primera vegada que aquesta vertical, que enguany forma un dels set tòpics principals que abordarà l’esdeveniment, es debat en el BNEW. Des de la segona edició d’aquest esdeveniment organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), el talent ocupa gran part de les sessions i debats que tenen lloc en el marc de l’esdeveniment. En la seva sisena edició, i fins al 2 d’octubre, s’han programat 66 sessions i més de 100 hores de contingut gràcies als 320 speakers nacionals i internacionals que hi intervenen.

Tanmateix, malgrat ser una temàtica recurrent, el repte continua més vigent que mai, ja que, al contrari del que es podria pensar a simple vista, les tecnologies disruptives no només no estan provocant la supressió de llocs de treball, sinó que aquestes eines digitals demanden nous perfils professionals més qualificats. De fet, segons recull l’Observatori de la nova economia BNEW —en què han participat 473 professionals assistents a l’esdeveniment—, un 46,7% de les empreses participants té previst ampliar plantilla gràcies a la transformació digital, mentre que només un 5,2% la disminuiran.

“El talent és un bé escàs pel qual competim totes les ciutats, però Barcelona està ben posicionada”, ha emfatitzat Mario Rubert, director de Promoció Econòmica Internacional a l’Ajuntament de Barcelona. De fet, així com Barcelona es posiciona entre les primeres ciutats europees que aconsegueixen captar inversió estrangera, també es posiciona al capdavant en nombre de professionals estrangers que atrauen, presentant-se especialment atractiva per a un nou perfil professional que està en auge: els nòmades digitals.

També coneguts com a expats, aquests professionals treballen en remot des de qualsevol part del món gràcies a les eines digitals. Podent instal·lar-se en qualsevol país del globus terraqüi, molts d’ells estan triant la capital catalana per a establir la seva ciutat base. De fet, la capital catalana ja atreu un de cada tres nòmades digitals. “Barcelona ofereix, d’una banda, un model de ciutat que combina l’ambició global amb la mirada local, així com una qualitat de vida i uns serveis públics, com la Barcelona International Welcome Desk, que faciliten que persones de tot el món s’instal·lin aquí”, ha afirmat Rubert.

Uns atractius amb els quals coincideixen dos nòmades digitals que també han participat en la sessió en el marc del BNEW: Aram Melkoumov, CEO de Crowdlinker —que fa cinc anys que viu a la ciutat i afirma “voler arrelar-se aquí”— i Ashutosh Gupta, responsable de qualitat de servei a Sanofi, empresa que, precisament ha decidit redoblar la seva aposta per la capital catalana amb un nou hub de recerca i desenvolupament.

Des del plató del DFactory en què té lloc la sessió, fàcilment es poden observar alguns d’aquests atractius. Un clima càlid i que permet gaudir d’abundants dies assolellats. Connectivitat global amb un port i un aeroport —l’aviació i la mobilitat també són, fet, unes altres de les verticals sobre les quals gira el BNEW— a tocar de la ciutat. I un important teixit industrial i econòmic que s’estén més enllà de Barcelona i es desplega per una complexa regió metropolitana.

Integrar els nòmades digitas a la cultura local

Tanmateix, malgrat que aquests professionals afavoreixen la competitivitat de la ciutat, també provoquen reptes o problemàtiques a resoldre, com l’encariment del preu de l’habitatge, en una ciutat ja altament tensionada, o la pèrdua de la identitat i la cultura local. És per aquest motiu que els ponents han coincidit en la necessitat “d’ equilibrar i mantenir un balanç entre continuar presentant-se com una ciutat atractiva per al talent internacional, i alhora saber retenir al local”, ha sintetitzat Marta Pastor, Customer Solutions Architect de Microsoft a Barcelona.

I és que, mentre milers de nòmades digitals trien instal·lar-se a la capital catalana, altres persones nascudes a la ciutat marxen buscant millor sous i condicions d’habitatge. Així, més del 35% dels habitants de Barcelona han nascut fora d’Espanya. Per aquest motiu, Rubert ha instat els professionals estrangers que s’instal·len a la capital catalana a “integrar-se en la cultura i les tradicions locals”. “Hem de reforçar els vincles i el sentiment de pertinença d’aquests professionals, per a evitar que visquin en circuits o bombolles paral·leles”.

Rubert ho ha afirmat davant una audiència diversa, tant en origen —i és que el BNEW compta amb un 30% d’assistents internacionals, provinents de més d’un centenar de països— com en sectors en què treballen els assistents a l’esdeveniment. En una conversa, a més, que ha barrejat l’anglès amb el castellà, malgrat que tots els ponents resideixen a Barcelona.

Encara que el talent marca bona part de les sessions del BNEW, no és l’única vertical que aborda l’esdeveniment, que també se centra en indústria digital, sostenibilitat, aviació, salut, experiència i mobilitat. Amb aquesta combinació, l’objectiu de l’esdeveniment és barrejar sectors i tendències –fins i tot encara que a simple vista no semblin tenir res en comú—, que en una altra mena de congressos es tracten de manera separada, amb la idea de crear sinergies i oportunitats de negoci, a partir dels contactes que aquests dies s’estableixen.

“Vivim en una economia global i interconnectada, on la col·laboració i l’intercanvi d’idees són fonamentals per a avançar”, resumia Blanca Sorigué, directora general del CZFB, en l’acte inaugural del BNEW. Així, durant aquests dies és comú veure assistents parlant i intercanviant aquestes idees pels passadissos, en algunes de les múltiples zones de co-working del DFactory o fins i tot en el descans entre sessió i sessió i en els pocs segons que dura un viatge en ascensor.

Amb tot, la previsió és que l’esdeveniment reuneixi més de 12.000 assistents, entre el 70% que acudeixen de manera presencial al DFactory, i aquells que decideixen connectar-se en línia. I és que el BNEW continua apostant per un format híbrid, necessari en el moment en què va néixer —en plena pandèmia— i poc habitual en altres congressos. Una aposta de format que comporta un gran desplegament audiovisual: amb tres platons televisius instal·lats en el DFactory, realitzadors que controlen mil·limètricament el temps de cada sessió i més de cinc operadors de càmera per cadascuna d’aquestes sessions, per a garantir que l’assistent que decideix seguir el congrés de manera virtual pugui fer-lo amb la major qualitat possible.

Un DFactory en plena ebullició

Entre els assistents, també estan representats professionals de més de 1.350 startups. Precisament, aquestes empreses emergents són una altra de les grans apostes del CZFB, a través d’iniciatives com la seva incubadora de logística, així com del BNEW. Així, al llarg de l’esdeveniment, cinc de les millors startups de cadascun dels sectors representats tindrà l’oportunitat de donar a conèixer la seva proposta de valor davant una audiència global, així com davant d0assessors que els ajudaran a reenfocar la seva estratègia o els passos a seguir. Propostes que van des de semàfors 100% solars o parades d’autobús intel·ligents, fins a cursos de formació en vendes a partir d’intel·ligència artificial o tecnologies capaces d’identificar biomarcadores cerebrals per a donar un resultat en pocs minuts.

Tanmateix, la innovació no és quelcom que es veu només en el plató, sinó que es percep en l’ebullició contínua del DFactory: amb una porta d’entrada giratòria que no deixa de donar la benvinguda a assistents, així com els empleats de les 40 companyies que aquí estan instal·lades treballant a ple rendiment. Només descansant per a demostrar i ensenyar alguns dels seus projectes als assistents: des de maquetes impreses en 3D, drons o vehicles sostenibles i de baixes emissions per a les solucions d’entrega.

Unes innovacions que capten l’atenció de qualsevol assistent a l’esdeveniment, fins i tot la del president del Govern, Pedro Sánchez, que va aprofitar per a testar algunes d’elles en primera persona durant la seva visita al BNEW. Així com les companyies aprofiten l’esdeveniment per a demostrar algunes de les seves últimes innovacions, el CZFB tampoc vol deixar passar l’oportunitat i oferir una petita degustació d’allò que Barcelona pot oferir en termes d’art i gastronomia, a través d’exposicions de moda, pintura o fins i tot demostracions gastronòmiques en directe.

Tot, des d’un DFactory que aprofita el BNEW per a demostrar el seu destacat paper en l’economia del futur. Així, abans o després d’entrar a l’esdeveniment, el soroll de les màquines treballant en el seu ambiciós projecte d’ampliació, que han de permetre que assoleixi els 60.000 metres quadrats per a finals de l’any 2026, ens recorden que la Zona Franca treballa ja per a consolidar el seu paper clau en l’economia i la Barcelona del futur.