Escena

Les dones Piñeiro: L’aliança obrera de La Calòrica i T de Teatre

La Calòrica i T de Teatre han segellat un "amor fugaç" per donar vida a "Les dones Piñeiro", una comèdia de tall sindical que recupera la memòria de les lluites obreres dels vuitanta.

Tremola, Barcelona! El proper febrer arriba la TDC: ¡T de Calòrica! Dues de les companyies teatrals més prestigioses i conegudes de l’escena catalana, T de Teatre i La Calòrica, uneixen forces per presentar-nos el seu primer (i de moment, l’únic) espectacle que faran de manera conjunta. El seu nom? “Les dones Piñeiro”, una comèdia de dones que lluiten i que ret homenatge a les lluites obreres a les fàbriques durant la dècada dels 80.

La presentació d’aquesta aliança ha tingut lloc dimarts 5 de maig a la Nau Bòstik i, des de l’inici, no s’assemblava a cap altra convocatòria de premsa. La melodia de L’Estaca de Lluís Llach, l’himne de resistència i lluita col·lectiva, ens donava la benvinguda a la Nau Betor, avisant-nos de que estàvem a punt de presenciar l’acte fundacional d’un nou ens escènic. Ambdues companyies  han escenificat la seva unió sota les sigles de la TDC (T de Calòrica), un “sindicat” teatral nascut per sacsejar els fonaments de la cartellera barcelonina.

L’acte ha arrencat amb la Carme Pla, l’Àgata Roca, l’Esther López i la Júlia Truyol entrant a la sala amb un megàfon i braçals identificatius, al crit de “Juntes som més fortes”. Aquesta consigna servia com a doble sentit: per una banda, presentava la seva futura obra sobre dones obreres; i, per l’altra, celebrava la seva pròpia aliança. I així ha començat una jornada on la cultura s’ha reivindicat com un espai de treball compartit.

El pacte de la TDC: Un “amor fugaç” entre referents

Aquesta col·laboració és, en realitat, un diàleg entre generacions que han definit l’humor i el teatre a Catalunya. La gènesi del projecte es remunta a fa un any i mig, quan les integrants de T de Teatre van decidir contactar amb La Calòrica. Com ha explicat l’Àgata Roca, la proposta va néixer d’una identificació total amb el segell propi dels “calòrics”: el seu humor, la seva mirada crítica sobre el món i, sobretot, la concepció del teatre entès com un espai col·lectiu i de consens.

Per la seva banda, La Calòrica va acceptar el repte de manera immediata. Per a una companyia que ja suma quinze anys de trajectòria, les T de Teatre no són només col·legues: son autèntiques referents. Júlia Truyol s’ha declarat “fan” absoluta de muntatges com Delicades o la sèrie Jet Lag, i s’ha posat en valor que una companyia amb trenta-cinc anys de camí no s’hagi acomodat en un format concret i que segueixi investigant i renovant-se, tal i com fa T de Teatre.

Així és com neix la TDC: T de Calòrica. Però no neix per quedar-se per sempre. Carme Pla ha estat molt clara en definir aquesta unió com un “amor fugaç”, una suma de forces pensada per aixecar un projecte únic. És una aliança que permetrà posar nou intèrprets a sobre de l’escenari, una xifra que en el teatre privat actual és una autèntica “rara avis” i que permetrà un xoc d’estils i llenguatges molt interessant.

Fotografia de Kiku Piñol

Les dones Piñeiro: Memòria obrera i dignitat de barri

El resultat d’aquesta unió és l’espectacle Les dones Piñeiro, un text original que en Joan Yago encara està escrivint i que comptarà amb la direcció d’Israel Solà. L’obra ens trasllada a la Galícia dels anys vuitanta, des d’on la família Piñeiro migrarà cap a l’àrea metropolitana de Barcelona per integrar-se en el teixit industrial de l’època. Tot i que l’obra ens situa en una fàbrica de ficció, el relat beu directament de fets reals com els successos de la SEAT i les nombroses revoltes sindicals que van marcar la identitat del cinturó roig barceloní.

La Júlia Truyol ha definit l’espectacle com una “comèdia de dones que lluiten” i pretén recuperar el paper, sovint silenciat per la història oficial, de les dones en les lluites obreres. El text de Yago tractarà de temes com la família, la classe, el gènere i la identitat, però sempre des del prisma irònic i punyent que tant caracteritza a La Calòrica.

La tria de la Nau Bòstik per a la presentació d’aquest nou espectacle ha tingut un motiu simbòlic: aquest espai representa les fàbriques on les obreres s’organitzaven, feien tancaments i mantenien la moral alta mitjançant activitats col·lectives i celebracions populars.

Fotografia de Kiku Piñol.

La força de la col·lectivitat en escena

Aquesta estrena comptarà amb un gran desplegament actoral. I és que el repartiment sencer d’ambdues companyies compartirà protagonisme: les quatre actrius de T de Teatre (Carme Pla, Mamen Duch, Àgata Roca i Marta Pérez) compartiran escenari amb els cinc intèrprets de La Calòrica (Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius i Júlia Truyol). En total, comptarem amb nou actors i actrius en escena que requerirà d’un treball coral molt acurat.

La direcció d’Israel Solà haurà de gestionar aquest tàndem on, segons ha bromejat Esther López, de vegades és difícil posar-se d’acord fins i tot en el número d’espectacles que porta cada companyia a l’esquena (quinze per a les T i prop d’una dotzena per a La Calòrica). Però és precisament aquesta tensió creativa, aquest diàleg entre la veterania còmica i la sàtira punky, el que fa de Les dones Piñeiro un projecte tan necessari.

“L’assistència és un pacte col·lectiu”.

Una cloenda amb regust revolucionari

L’acte fundacional de la TDC ha acabat com acaben les millors lluites obreres: amb una celebració comunitària. Els acords de Comandante Che Guevara han acomiadat la part formal de la roda de premsa per donar pas a una sardinada popular entre els assistents. Com deia el fulletó distribuït durant la performance: “L’assistència és un pacte col·lectiu”.

Amb l’estrena fixada pel febrer de 2027 al Teatre Poliorama, la TDC ja ha obert la seva venda anticipada  i convida al públic a formar part d’aquesta assemblea extraordinària. Sen dubte, veure aquesta “unió sindical” al teatre és el millor homenatge a totes aquelles dones Piñeiro que, amb el seu esforç anònim, van començar a trencar amb la desigualtat de classe i de gènere. Perquè sí: Juntes som més fortes.

Compartir
Publicado por
Elia Tabuenca

Artículos recientes

  • Opinió

MICE: Un passaport al creixement sostenible

Quan sovint es planteja el debat sobre si el turisme és beneficiós o perjudicial, la…

6 de maig de 2026
  • Good News Barcelona

Jordi Hereu: “El turisme continuarà creixent: la clau és com el governem”

El ministre d’Indústria i Turisme defensa un canvi de model basat en la qualitat, la…

6 de maig de 2026
  • Good News Barcelona

Barcelona i la governança del turisme: del volum al valor

La ciutat abandera la gestió del turisme com a pionera en una estratègia que ara…

6 de maig de 2026
  • Moments Estel·lars

La gestió (de l’èxit) del turisme, amb Maria Reig i Javier Faus

En una nova sessió del cicle Moments Estel·lars, celebrada a Casa CUPRA Raval, els empresaris…

5 de maig de 2026
  • Barcelona Futur

Barcelona, en mirades: qui la visita, què hi busca i com la viu

Dels congressos internacionals a les escapades culturals, de les estades repetides als viatges d’un sol…

5 de maig de 2026
  • Barcelona Futur

Marta Lacambra: “Hem convertit el patrimoni de Gaudí en una eina de retorn social”

Des del terrat de La Pedrera - Casa Milà, vint-i-nou xemeneies —projectades per Antoni Gaudí…

5 de maig de 2026