Teodor de Mas: “Tenir el doble de diners no et fa el doble de feliç

Teodor de Mas (Barcelona, 1973) fa anys que reflexiona sobre els diners. Com a director d’inversions per a business angels i family offices, n’ha ajudat molts a guanyar-ne. Però després de publicar Fer diners, ha decidit abordar-ne l’altra cara: què passa quan ja els tens? Què fem amb aquests diners?

El resultat és Gastar diners, que ell mateix defineix com “el manual definitiu per gastar millor i viure sense angoixes”. Un llibre que neix de l’experiència —i també de les contradiccions. Teodor de Mas, de fet, reconeix que no sempre gasta bé els diners i confessa una debilitat difícil de controlar: els llibres. Es defineix, de fet, com un “comprador de llibres compulsiu”, i, malgrat que llegeix dos llibres a la setmana de mitjana, creu que difícilment podria llegir-se tots els llibres que té i que compra. A casa, de fet, en té uns 6.000. Dels quals li queden 2.000 per llegir. I en continua comprant.

Potser haurà d’aprendre a dir que no a tants llibres. Per una qüestió de diners, i també de temps —que potser no són dues coses tan diferents—. Però sobre això, sobre totes les coses que hem de rebutjar per tenir més diners, en parlarà al seu tercer llibre, que ja el té escrit. En aquesta ocasió, però, quedem amb ell per aprendre a gastar-los, i ho fem en un escenari ideal per parlar de consum: el Mercat de Sant Antoni.

— Amb un salari mitjà d’uns 2.000–2.250 euros mensuals (salari promig a Barcelona segons l’Idescat) i un lloguer que ja supera els 1.150 euros de mitjana a Barcelona, què li queda realment a la gent per invertir o gastar bé els diners?

— Bé, aquest és el joc de l’estadística. Si tu tens dues vaques i jo no en tinc cap, segons l’estadística en tenim una cadascun. Però la realitat és que tu en tens dues i jo cap. I amb els diners passa exactament el mateix: el gran problema és que estan mal distribuïts. Hi ha molta desigualtat.

Teodor de Mas: “Tenir feina ja no garanteix una vida digna ni t’assegura que siguis de classe mitjana”

A Barcelona encara hi ha una classe mitjana que pot continuar vivint a la ciutat perquè no paga habitatge. Viuen en pisos heretats o de familiars. Recordo que quan vivíem a Gràcia amb la meva parella, a l’escola bressol nosaltres érem els únics que pagàvem lloguer. La resta tenien habitatge en propietat, propi o familiar. I no és que això sigui un problema, eh? Simplement hi ha una gran desigualtat.

— Més enllà de l’esquerda que no mostra l’estadística, l’accés a l’habitatge és el principal problema dels barcelonins.

— Sí. La situació de l’habitatge és dramàtica. De fet, avui l’habitatge és el principal obstacle econòmic de les llars. Fa uns anys el gran problema era l’atur; ara no. Ara la gent troba feina, però tenir-ne ja no garanteix una vida digna, ni t’assegura que siguis de classe mitjana. Les condicions salarials no han crescut al ritme de la inflació i han quedat per sota del nivell de vida al qual ens havíem acostumat.

Però per revertir aquesta situació hi ha fórmules. És a dir, viure sol amb un salari de 2.000 euros només és possible amb un lloguer d’uns 700 euros, cosa que sabem que és molt difícil de trobar. En canvi, en parella, amb dos salaris mitjans, es pot assumir un lloguer d’uns 1.300 euros tranquil·lament.

— Però la tendència va en sentit contrari: cada vegada més gent viu sola. A Barcelona, un de cada vuit habitants viu sol.

I, segons els ingressos que tenim, això és una bogeria. Ens hem anat tornant cada vegada més individualistes, volem viure cada vegada més sols… i ens hem passat de voltes. Potser hauríem de començar a rectificar i adonar-nos que cal tornar a compartir l’habitatge, la vida i el temps. Que això d’estar sol, al final, és molt avorrit!

Teodor de Mas: “Tenir diners no et fa feliç, però la manca de diners sí que et fa infeliç”

— Gastar diners està pensat per a qui va just de diners o només és per a lectors que ja en tenen?

— Gastar diners és la continuació del llibre Fer diners. És una consecució. Si algú va just de diners, el que li interessa primerament és fer diners. I gastar-los només pot anar després. Quan ja tens diners, i aquesta no és la teva primera preocupació de bon matí, és quan pots dedicar-te a gastar-los: a invertir, a tenir un propòsit o simplement tenir temps. Si vas massa just, només pots pensar en diners.

Al final, els diners són un factor higiènic. Tenir diners no et fa feliç, però la manca de diners sí que et fa infeliç. Per tant, tenir el doble de diners no et fa el doble de feliç. La dificultat és no tenir-ne. Com no tenir salut, o no tenir amor. Et pot obsessionar i pot destruir-ho tot.

— I si no donen la felicitat, per què els volem?

— Per millorar-nos la vida. Els diners no tenen cap utilitat si no els convertim en béns i serveis que ens la millorin. Hi ha gent que acumula diners tota la vida i després no els gasta. No són capaços de transformar-los en experiències, en viatjar, en menjar bé, en tenir fills… No són capaços de moure’ls, d’invertir-los o de tornar-los a la societat.

— Un consell per gastar o invertir bé els diners?

— Parlar-ne! Els diners és un idioma que hem de saber-lo parlar bé. Perquè si no som capaços d’entendre’l, i gestionar-lo, ens farà patir.

I setembre i gener són dos moments perfectes per repassar la nostra economia. Per seure’ns amb la parella i veure si ho estem fent bé, i detectar allò que podem gestionar millor. Calcular ingressos i despeses, decidir si destinarem diners a un nou sofà, a formació o a canviar de ciutat. És el moment de tornar a agafar el control del nostre flux d’ingressos i despeses.

— Quina és la fórmula idònia per distribuir les despeses?

— Cadascú pot fer la seva. Jo tinc la meva: una quarta part per a la casa, una quarta part per als fills, una quarta part per consumir i una quarta part per estalviar i invertir.

“A mesura que l’habitatge agafa més tros del pastís familiar, s’han d’abaixar altres despeses”

— Però tornem al problema de l’habitatge…

— Sé que això l’any 98 o l’any 2002 era assumible pel cost de l’habitatge. I que ara aquest 25% teòric arriba al 40% tranquil·lament.

Per això, hem de ser conscients que, a mesura que l’habitatge agafa més tros del pastís familiar, s’han d’abaixar altres despeses. Com l’estalvi, el consum… o els fills! I llavors és moment de plantejar-nos si, potser, és millor anar a viure a una altra ciutat, o tenir menys fills, o viatjar menys…

— O bé trobar la manera d’ingressar més diners.

— I tant! En aquests casos, hi ha dues vies per viure tranquil: o gastar menys o ingressar més. I és cert que gastar menys és molt més avorrit, més depriment. És més estimulant posar l’estratègia familiar en apujar els ingressos, que no pas en calcular els cafès que ens hauríem de fer a la setmana.

— No volem ser els més rics dels del cementiri, sinó els que hem viscut més feliços. Però com poden ajudar els diners a aconseguir-ho?

— Convertint-los en una eina per tenir temps. Ser ric és tenir temps. Qui no en té perquè està “massa ocupat” no és ric, és pobre. Els veritables rics són els que poden anar al mercat un matí qualsevol sense presses.

Si mires les gràfiques de la felicitat per edats, els més feliços són els que estan aquest matí en aquest mercat comprant: ells són els rics. No som tu i jo intentant produir diners. Són aquestes dones de 70 anys que venen a comprar al mercat, que ja tenen l’habitatge pagat i això ja no els angoixa, que compren menjar saludable i de qualitat, i s’hi estan una estona, i les atenen personalment… Qui ho pot fer això? Algú de 30, 40 o 50 anys no. Nosaltres estem massa ocupats produint diners.