The Lot i Dos Cucharas: menjar bé a la zona alta de Barcelona

En els darrers anys, la zona alta de Barcelona competeix amb el districte de l’Eixample en novetats gastronòmiques. No busquen el públic turista, sinó la fidelitat del barceloní, de manera que les propostes solen aportar qualitat i preus no desorbitats. Avui presentem dos establiments joves que mereixen una visita i tast. El primer, The Lot, va incorporar al novembre una singular Cocteleria del Mar i s’atreveix amb un horari extrallarg per oferir esmorzars, dinars amb menú executiu i plats més elaborats per sopar. El segon, Dos Cucharas, ja ha aconseguit arrelar i lluir una cuina jove però amb nervi molt més enllà del veïnat de la Via Augusta.

The Lot: una experiència valenta i creativa

A primera vista sembla més una cocteleria o un bar musical que un restaurant. Pot ser un hàndicap, però també un reclam si algú busca per sopar un ambient diferent, modern, amb neons i definit pel protagonisme de les ampolles que el decoren.

Però The Lot (Santaló, 103) és un univers de diverses capes, que comença a funcionar als matins i va mutant segons passen les hores del dia. Ho avala el xef Alejandro Sanahuja, que ja va mostrar talent a O’Peregrino i aquí exhibeix una cuina mediterrània en un ambient urbà i contemporani al seu propi local.

Aquest interiorisme una mica fred però molt versàtil, abasta des del servei convencional al take away, amb plats que sorprenen en aquest entorn una mica transgressor a la zona. El local funciona especialment bé per a esdeveniments i grups, per la seva estructura. Sanahuja ho ha concebut com un lloc on menjar bé i quedar-se a fer una copa o gaudir de la vetllada.

Gastronòmicament, la llarga jornada arrenca (entre setmana a les 9.00 hores) amb esmorzars tan poderosos com mani la gana, de les torrades de tonyina, alvocat i ruca al biquini trufat, al compàs de sucs naturals i cafès. Al migdia, el restaurant proposa un menú executiu setmanal, que s’alia amb el producte fresc i dosis creatives, que encara no hem tingut oportunitat de provar.

Però per la nit la carta permet recórrer les propostes que oscil·len entre mar i terra, on el producte llueix qualitat i tècnica, amb moltes textures, una presentació cuidada i preus sorprenents en alguns plats.

La nit pot arrencar amb ostres, des de la versió al natural (excel·lent, a 3,8 euros) a elaboracions com la Japo (fregida amb panko, salsa de soja i gingebre) o la Lot (atrevida, amb maionesa de soja i mel gratinada, pol·len d’abella i polpa de taronja), no apta per puristes.

Entre els entrants no falten clàssics ben executats com ensaladilla (clàssica però amb llagostins), croquetes o braves de la casa. Però recomanem encaridament el seu Pop i Terra (amb parmentier i pebre vermell, 9,5 euros), en rodanxes fines, delicat, tendre i sucós. També les delicioses Gyozas d’ànec a baixa temperatura (amb salsa hoisin, sèsam i ceba xinesa), servides amb hane o crosta cruixent.

La casa destaca també opcions com el Carpaccio de gamba tropical, i la Minburger de Vieira, entre d’altres.

Glops de mar

Del Mar costa triar, en un repertori que abasta del Caneló de Brandada de bacallà amb beixamel i de la demi glace de gamba vermella, al txuletón de Mar, de ventresca de tonyina i col caramel·litzada; o el Risotto verd de llamàntol amb calamars. Per la qualitat de la tonyina i el seu tractament, destaquem el Tataki de Tonyina amb maionesa d’ají groc, wakame i ceba vermella adobada, que omple de contrastos aquest plat, omnipresent en molts restaurants però poques vegades amb aquesta intensitat.

I aplaudim sobretot el vibrant Tiradito Nikkei de Llobarro, amb alvocat, ceba xinesa i cacauets torrats. Pletòric de sabor, però que permet el lluïment del peix protagonista.

A l’apartat de la Terra, no hi falten opcions per a carnívors, com el garrí a baixa temperatura, acompanyat de cremós de moniato i pipes garapinyades, el Txuletón madurat o l’Steak Tartar amb mantega fumada, entre d’altres.

Les postres a triar són només quatre, però ben resolts. No falla la seva Torrija brioix amb vinagreta de fruits vermells, xocolata blanca i gelat de caramel i mantega salada. Però també hi ha opcions més lleugeres, com un Sorbet de llimona amb cava i gingebre confitat.

Per menjar a casa, compten amb una carta d’hamburgueses inusual: de la Premium de vedella a la de tonyina yellowfin, o la de gamba a la brasa arrebossada.

Al local, la gastroexperiència no es pot completar sense una incursió a la Cocteleria del Mar, amb el lema “l’oceà en una copa”. Sigui per obrir boca, o per acabar la nit, ja que el local, encara que obre cada dia, tanca a les 2.00h de dimarts a divendres, i a les 3.00h els dissabtes. La sofisticada proposta del mixòleg Alessandro Calvo s’inspira en sabors i textures marines: cítrics, botànics marins, fumats suaus o essències salines la defineixen.

Sanahuja volia que el mar no només es pogués menjar sinó “també beure”, afegint espectaculars presentacions, amb suggeridors gots i copes que evoquen el fons marí, i l’explicació necessària per part del bàrman per assimilar tota la tècnica que amaguen.

Cuina com a casa a Dos Cucharas

Sant Cugat va ser la pista d’enlairament del xef i emprenedor Marcos Pujadas el 2019, quan va irrompre amb la seva cuina clàssica, càlida i ben elaborada, desafiant el ‘boom’ de la tapa amb el seu primer Dos Cucharas, que evocava a aquell moment de compartir plat. Així que de forma natural, però novament arriscant-ho tot, es va atrevir a saltar a la Via Augusta, 201 de Barcelona el 2023 amb la mateixa idea i un llistó encara més alt.

L’ampli local havia estat seu del DOP Barcelona i altres aventures prèvies. No era territori fàcil, en un carrer transitat però poc amable, malgrat ser al cor de Sant Gervasi. Però la cuina de mercat, casolana, propera, tradicional i sòlida, juntament amb l’espurna del local, confortable i susceptible d’acostar famílies però també ser íntim, va quallar al barri.

D’una banda amb una proposta de menú de migdia molt sòlida a 26,95 euros. I de l’altra amb una carta on es pot compartir o bé gaudir hedonistament del plat favorit, que pot variar al llarg de l’any perquè la inspiració ve marcada pel producte de temporada.

Com a fons d’armari (o rebost), no hi falten tampoc ensaladilla, croquetes casolanes, braves de qualitat, el seu biquini amb cecina d’Angus, calamarcets a l’andalusa…. Al repertori Con dos dedos, apareixen opcions més atrevides com el Pa bao amb papada ibèrica i ceba caramel·litzada en cervesa negra, o el Brioche amb tonyina vermella a tàrtar, de trencadura i esquinça en unir llima i xocolata blanca.

En general, el xef aborda els entrants tentant el paladar, evocant a sabors de sempre amb algun toc sorprenent, però sense afany revolucionari. Explica que prefereix emocionar i associar cada mos a moments per recordar, a sensacions plaents associades als fogons. En aquest capítol proposa des d’un Foiegras d’ànec fet a casa, a l’albergínia amb iogurt de sàlvia i llavors. Es porten bona nota els porros rostits amb straciatella de búfala, praliné cruixent d’avellanes i alfàbrega, ideals per obrir boca.

Entre les pastes i arrossos, es preparen arrossos melosos, secs i fins i tot fideus a la cassola, encara que un dels hits des del primer moment ha estat el Caneló de pularda amb salsa de foie i bolets de temporada, intens i fàcil de compartir.

La baralla de principals és àmplia en carns i peixos. Abraça del Chateaubriand de vedella per a dues persones a una generosa Milanesa amb ou a baixa temperatura i tòfona, sense que faltin diverses opcions de carn vermella, com un Tomahawk de vaca frisona o d’un Costella de vaca Turina portuguesa, entre d’altres.

A l’apartat del mar, mai falten fresquíssims raps, turbots o lluços, així com peixos de la llotja al forn o planxa, com a versió més lleugera. Però la carta sorprèn pel seu apartat més sibarita, amb diferents elaboracions amb caviar, i una petita selecció de marisc, des d’ostres a llamàntol, per sentir-se com a primera línia de mar.

El final dolç posa difícil l’elecció, amb un destacat Flam cremós amb vainilla Bourbón, i el seu ja famós Pastís de formatge amb fruits vermells. Però si un aspira a les seves postres estrella, de llarga preparació, ho ha d’avisar en demanar la resta de plats. Com amb el seu Soufflé amb taronja i gelat de vainilla (mitja hora) o l’elaborada Torradeta de Santa Teresa.

Una selecció d’un centenar de vins ben seleccionats rematen el festí, amb un tiquet mitjà molt variable, ja que els plats abasten rangs de preu amplis, encara que el més habitual és superar els 60 euros a la carta.