TMB, d’autobusos i metro a una plataforma amb patinets, bicicletes i cotxes compartits

En un moment en què estan emergint noves maneres de moure’s per la ciutat, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) no vol quedar-se enrere i treballa per integrar-les en la seva oferta. L’empresa pública es troba immersa en l’elaboració d’un nou pla estratègic, que ha de definir el seu futur immediat en els pròxims quatre anys i reflectir els canvis que s’estan produint en l’ecosistema urbà. Per a la presidenta de TMB, Rosa Alarcón, aquesta aposta permetrà fomentar la intermodalitat i, en definitiva, contribuir a l’objectiu principal de qualsevol operador de transport públic: guanyar més usuaris.

D’aquesta manera, un dels eixos principals del nou full de ruta serà l’evolució de TMB, que ha de passar de ser una empresa merament de transport a convertir-se en un proveïdor de serveis integrals de mobilitat, conegut com a mobility as a service (MaaS). Això suposarà incloure nous mitjans de transport de mobilitat personal i compartida, i d’última i primera milla. El metro i l’autobús continuaran sent el seu negoci principal, però s’integrarà proveïdors de patinets, bicicletes, cotxes compartits o transport de mercaderies en una plataforma pública.

Una altra característica d’aquesta transformació de TMB serà el reforçament de la seva aposta metropolitana en la nova plataforma. Així, els diferents mitjans de transport que s’oferiran podran superar les fronteres físiques de Barcelona i facilitar la mobilitat dels ciutadans que viuen en les localitats que la rodegen. D’altra banda, l’empresa continuarà buscant noves vies de negoci que permetin generar fonts d’ingressos alternatives per reduir la factura del transport públic. En aquest grup s’encaixen els serveis de consultoria internacionals que ofereix TMB, que li permeten exportar el coneixement que ha adquirit configurant xarxes de metro o bus a altres ciutats.

TMB dóna així el tret de sortida al nou pla estratègic, que s’espera que estigui enllestit en dos mesos, segons indica el conseller delegat de TMB, Gerardo Lertxundi. De moment, la llista de projectes que l’integren s’apropa al centenar. La finalització de la línia de metro L9; el nou bus ràpid per connectar el centre de Barcelona, la incorporació de vehicles elèctrics o la nova hidrogenera pública de la Zona Franca són alguns d’ells, però s’aniran definint més.

Per fer-ho, comptarà amb el suport d’un consell assessor, format per 22 membres d’àmbits molt diversos. Entre ells, destaca la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; la presidenta de l’Aeroport de Barcelona, Sonia Corrochano; el degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Oriol Altisench; el president del Cercle d’Infraestructures i coordinador del Pla de Rodalies, Pere Macias; el president del RACC, Josep Mateu, o el president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, Adrià Ramírez.

L’experiència d’altres operadors de mobilitat

TMB no és el primer operador que aposta per un plantejament així. Renfe també està impulsant la seva plataforma de mobilitat integral, que ha anomenat Renfe as a Service (RaaS). Amb la voluntat de continuar sent el principal referent a nivell ferroviari, RaaS permetrà dissenyar tot el viatge, des que l’usuari surt de casa per agafar el tren fins que arriba al seu destí, oferint la possibilitat de reservar tots els serveis addicionals necessaris durant el trajecte, a través d’un únic pagament i sense sortir de l’aplicació. Renfe calcula que RaaS li ha de servir per sumar 650.000 nous clients en els pròxims cinc anys, que s’espera que generin 1,8 milions de nous viatges i ingressin 156 milions d’euros.

Sobre la competència que pot sorgir amb altres operadors, Alarcón no hi veu cap problema i defensa que els barcelonins tindran al seu abast diferents plataformes per moure’s d’un punt a un altre. En el mateix sentit s’expressa Lertxundi, que aposta per sumar totes les forces possibles que facin guanyar més usuaris al transport públic.