“Soc optimista amb la tecnologia: anirem cap a una ciutat més còmoda”

Més de 900 ciutats es donaran cita a Barcelona del dimarts al dijous, en l’edició més ambiciosa de l’Smart City Expo World Congress. En el recinte Gran Via de Fira de Barcelona, les ciutats intel·ligents prendran el protagonisme a través de més de mil expositors i de ponències de 600 experts.

Fugint de visions distòpiques, Valenti imagina una Barcelona del futur més connectada amb l’entorn metropolità i amb més espai per al vianant i per a la vegetació. Entre les tecnologies que trepitgen fort a la ciutat, destaca una, que aixeca un considerable interès a escala internacional: les superilles.

— On estan posant el focus les ciutats intel·ligents?

— Hi ha un ventall molt ampli, i toquem tots els àmbits en el congrés, des de la mobilitat a l’economia blava i fins a la governança. I sempre amb el ciutadà en el centre. En aquesta edició tindrà un paper molt important la IA, i l’abordarem des d’aplicacions reals.

— Per exemple?

— L’estudi de dades a gran escala per facilitar la presa de decisions. Un exemple són els digital twins, els bessons digitals de ciutats, que permeten saber les implicacions que pot tenir una decisió.

— Com es podria aplicar a Barcelona?

— Per estudiar la connexió del tramvia, per exemple. Un bessó digital pot preveure què passarà amb un canvi de mobilitat com aquest, com es mourà el trànsit, què passarà durant les obres… Aquestes aplicacions estan funcionant molt bé.

— Quines altres aplicacions reals pot tenir la IA en la vida quotidiana de la ciutat?

— Infinites. En la conducció, la seguretat, el transport públic, l’eficiència energètica, fins i tot l’ús de l’aigua, perquè serveix per preveure la progressió de les temperatures i la pluja, i es pot adaptar el reg en funció de les necessitats de manera automàtica. O la neteja, amb mecanismes que distribueixin el servei en funció de l’afluència de persones.

— Com s’encaixa la IA amb altres tecnologies que ja han aterrat a les ciutats intel·ligents?

— La intel·ligència artificial s’adhereix a les que ja existeixen. No obstant això, amb la IA encara estem en una fase en gran part de prototip i no tant d’implementació. Hi ha altres zones del planeta que la tenen molt més desplegada, com la Xina.

— Hem d’anar cap aquí?

— A parer meu, no. Cada continent l’aplicarà a la seva manera. El model xinès no és reproduïble a Europa, per normativa i perquè tenen un model top-down, des de les instruccions del Govern fins a baix. Aquí la iniciativa privada està viva i és molt important, i encara ho és més als Estats Units.

— Cap a on ha d’anar Europa?

— Aquí es desenvoluparà la conversa digital entre la ciutadania i l’administració. Arribarà un punt en què serà bastant habitual que qualsevol tràmit es pugui fer digitalment. I la interacció amb la tecnologia en la nostra vida diària anirà a més.

— Les ciutats seran el motor d’aquest canvi?

— La ciutat és l’espai en el qual vivim la majoria de la població, i s’acumula el 80% del PIB mundial. Els problemes es donen a les ciutats, i les solucions han de ser a les ciutats.

— Cap a on porta aquest canvi?

— Hi ha moltes veus distòpiques, però jo crec que això sortirà bé. Puc imaginar-me tots els escenaris —he llegit molta ciència-ficció—, però jo crec que estem fent els passos correctes. Els àmbits són molts: dissenys d’edificis més sostenibles, la renovació d’infraestructures, mobilitat intel·ligent…

— En aquest context, les ciutats que no apostin per la IA es quedaran enrere?

— Gairebé sense voler-ho, totes les ciutats van avançant cap aquí. Hi ha diferents necessitats i diferents velocitats, cada país i ciutat té la seva cultura i ritmes, i les solucions que necessita l’una o l’altra no són les mateixes. Però totes van cap a un mateix camí; cadascuna al seu ritme, però hi ha un avanç generalitzat.

— En aquest avanç, les ciutats han de competir, o han de col·laborar?

— Definitivament, han de col·laborar i, en realitat, ja ho fan. Esdeveniments com els nostres congressos sumen en aquesta direcció. A Barcelona es donen cita 900 ciutats de tot el món: comparteixen experiències, comparteixen situacions, parlen amb proveïdors, de solucions… Encara que cada ciutat és diferent i necessita solucions diferents, hi ha moltes possibilitats comunes que es poden aplicar amb una adaptació.

— En quines solucions brilla Barcelona?

— Hi ha moltes innovacions que funcionen molt bé a Barcelona. I n’hi ha una que destaca entre la resta, vinculada a la mobilitat i a l’urbanisme: les superilles. Tenen externalitats, és clar, com la gentrificació, però són models molt valorats que generen interès a escala internacional.

— Volen reproduir-les altres ciutats?

— És un model fàcilment reproduïble i sí, s’està portant a altres ciutats del món. Tenim una allau de peticions per anar a veure les superilles, per veure com funcionen. Fem visites durant el congrés perquè puguin veure’s in situ.

— Barcelona està apostant també per l’economia blava. Quin paper té?

— Està molt present en gran part de les ciutats. Ha d’haver-hi una connexió més forta entre ports i zones costaneres amb la ciutat. Hi ha una oportunitat de negoci excepcional, no deixen de ser punts clau per al desenvolupament social i econòmic de la ciutadania.

— Com serà la Barcelona del futur?

— Serà una Barcelona en la qual hi haurà menys vehicles, es parlarà de manera constant amb tota la resta del territori metropolità, molt més connectada. Continuarà sent una Barcelona densa, però hi haurà més verda i més espai per al vianant. Jo veig una ciutat més amable.

— Aquesta idea està lluny d’imatges futuristes amb ciutats plenes d’autopistes entortolligades i de ciutadans aïllats. Què diria als distòpics?

— Hi ha llocs del món en els quals podia passar, però aquí la població no vol anar cap aquí. És difícil avançar en una direcció que no vol la societat. Soc optimista amb la tecnologia: anirem cap a una ciutat més còmoda.