Un Liber entre llibres i impressores

L’equip directiu de l’editorial Vicens Vives, amb Pere i Jaume Vicens al capdavant, observa atentament una de les últimes novetats exposada a l’estand d’OPQ Systems, distribuïdora barcelonina de màquines per a l’enquadernació de llibres. Aprofiten així la coincidència de dos salons en el recinte de Fira Gran Via com Liber, fira internacional del llibre en espanyol, i Graphispag, saló de la indústria gràfica i la comunicació visual.

Des del dimarts fins a aquest dijous, Liber i Graphispag comparteixen per primera vegada un pavelló en el recinte de L’Hospitalet de Llobregat, separats només pel passadís central, amb l’objectiu d’acostar dos sectors que depenen l’un de l’altre. Després que l’amenaça de l’ebook quedés en res, el llibre en paper continua representant el 95% del negoci i qualsevol novetat en les tècniques d’impressió interessa a les editorials, sobretot, aquelles que permetin fer sostenible petites tirades de llibres amb poc moviment. “S’està reforçant l’aparició de noves tecnologies que estan evolucionant de manera ràpida i clara. Això implica que ens trobem en el camí de canviar la manera d’imprimir llibres”, valora el president de Liber, Daniel Fernández.

Dos mons propers però molt diferents, entre la tranquil·litat que es respira a Liber, amb els seus assistents fullejant llibres en tot moment, i la bullícia que predomina a Graphispag, amb impressores funcionant intensament. Més enllà de la incursió de Vicens Vives, costa trobar estands amb propostes per a la indústria del llibre, tal com es constata en les poques acreditacions de Liber que es veuen entre els que passegen entre màquines.

Si a Graphispag les innovacions estan a l’ordre del dia, amb impressores que utilitzen com a suport d’impressió qualsevol que algú pugui imaginar i amb solucions de packaging que sorprenen, cal dir que a Liber la cosa no va per aquí. Hi ha invents que una vegada ideats no es poden millorar més. Des de fa segles, la fórmula d’una tapa i moltes fulles no hi ha ningú que la superi, com bé defensa Irene Vallejo a L’infinit dins d’un jonc (Columna). Apareixeran booktubers i tot el que es vulgui, però això de passar pàgines encara no hi ha ningú que s’hagi atrevit a dir que és de boomer.

“El llibre s’ha de tocar”, remarca la directora editorial del grup Anaya, Luisa Gutiérrez, envoltada d’exemplars d’Alianza Editorial, Cátedra, ADN, Larousse i Bruño. Així es fa a Liber, una gran llibreria en la qual, més enllà de descobrir les últimes novetats, es tanquen acords. Un terç de les exportacions del sector editorial espanyol se signen a la fira. “El negoci es desenvolupa tot l’any, però trobar-se continua sent molt important”, defensa Gutiérrez. Al congrés assisteixen distribuïdors i biblioteques d’altres països, especialment d’Amèrica Llatina, amb els qui es parla sempre, però fins que no es comparteix un dinar no es veu tot més clar. En aquesta edició, es preveuen més de 3.500 reunions de negoci entre els 7.000 professionals que assistiran al recinte firal, dels quals el 40% seran internacionals.

Amb la intel·ligència artificial sobrevolant les converses, Liber representa un aparador internacional per a grans editorials, però també per a petites. Ho defensa el llibreter Rafa Gutiérrez, que ve de La Buena Letra de Gijón, qui fa anys que participa en representació de l’editorials asturianes i, malgrat treballar amb elles cada dia, és aquí on constata l’impacte que tenen en el sector, més enllà de les seves fronteres. Aquí apareix en acció, per exemple, Hoja de Lata, una petita editorial independent amb seu també a Gijón que ha estat l’encarregada de rescatar de l’oblit a l’escriptora madrilenya Luisa Carnés amb Tea Room, Rosalía i Juan Caballero. “No se’ls reconeix tant a Astúries com es fa a fora”, emfatitza Gutiérrez.

“El llibre s’ha de tocar”

Una porta al món que no dubta a aprofitar la centenària editorial barcelonina Joventut, a qui cal agrair que acostés localment les aventures de Tintín i participa cada any a Liber. Ho fa tant per retrobar-se amb els seus clients habituals com per captar-ne de nous, segons assenyala la coeditora, Mar Zendrera. “És una gran oportunitat”, sosté, sabent que moltes de les trobades acaben amb comandes, més per a les editorials dedicades a la literatura infantil i juvenil, la que més està funcionant en els últims anys, no només en exportació, sinó també a nivell intern, recalca Zendrera.

Un lideratge que la literatura infantil i juvenil, sorprenentment, comparteix a Liber amb els segells religiosos, que estan apostant per noves línies de negoci com els llibres d’autoajuda. És el cas de Paulinas, una editorial amb seu a Madrid. “Tenen bastanta tirada”, sosté la directora editorial, Ester Marco. Enguany presenten Si no lo buscas no lo encuentras o Lo que tu eres para mí, així com una guia fàcil per saber què fer a missa.