El Verdi: 100 anys, dues sales més i un súper menys

Un supermercat de Barcelona tancarà i es convertirà en sales de cinema. Sí, així, i no a l’inrevés, com sol ser més habitual. Mentre que les grans cadenes acostumen a guanyar terreny sobre espais històrics, en aquesta ocasió la fagocitació és al revés: els Cinemes Verdi crearan dues sales noves en l’espai que ara ocupa un supermercat d’una cadena internacional.

“Sempre havia estat un somni, i l’any de centenari ho farem”, ha celebrat la responsable dels Cinemes Verdi, Paz Recolons, a la presentació dels 100 anys del cinema des d’una de les seves sales. El local amb el qual s’ampliarà és de propietat del Verdi; ara està en lloguer, que no es renovarà, cosa que els treballadors del supermercat han explicat que miren amb resignació.

Encara no saben si el supermercat es traslladarà a un altre local pròxim per deixar espai a l’ampliació del Verdi, amb unes obres que començaran al febrer —coincidint amb l’aniversari— i que s’allargaran previsiblement fins a l’octubre. Amb les obres, els cinemes passaran de nou sales a onze, i guanyaran 200 butaques, fins a assolir-ne 1.750. Aquesta aposta pel creixement arriba després d’un 2024 en el qual els seus espectadors van augmentar un 30%, fins als 500.000, en contrast amb la reducció de l’1,3% general en el sector.

L’ampliació serà només un dels elements que festejaran aquests 100 anys d’activitat, com ha explicat Adolfo Blanco, conseller delegat d’A contracorriente Films, que gestiona el Verdi des de fa deu anys. Des de projeccions fins a exposicions, un llibre i un documental, el centenari busca arribar a la ciutadania i posar en valor la seva trajectòria i el cinema d’autor des de múltiples angles. També des dels més imprevisibles: al costat de la Filmoteca de Catalunya i altres col·laboradors, estan treballant per restaurar la primera pel·lícula que es va projectar en els Verdi: Los náufragos del destino.

“És una pel·lícula que ningú ha vist. Hi ha materials restaurables, i sembla que va per bon camí i que la podrem veure. Segurament no parlem d’un gran clàssic del cinema, però podria ser un gran clàssic de la ciutat, perquè va ser la primera que es va veure en aquesta sala”, ha destacat Blanco. I és que el que ara és el Verdi no va començar com a un cinema, sinó com a un teatre. Però el públic descendia i, en paral·lel, anava en augment quan es projectava alguna pel·lícula, motiu pel qual els seus gestors van apostar per fer aquest gir, i va reobrir l’11 de febrer del 1926 amb el nom de Salón Ateneo Cine. La conversió en multicine, guanyant més sales, va arribar anys després, el 1981, amb l’impuls d’Enric Pérez, que va anar adoptant una mirada que aposta pel cinema d’autor europeu i la versió original, per a la satisfacció de cinèfils que arriben atrets per una programació que no defrauda.

Tota aquesta història és la que recollirà un llibre amb Plataforma Editorial, que repassarà una història i evolució que ha avançat en paral·lel a la del barri que l’envolta. És una història amb altibaixos i crisis, que l’han portat fins al moment dolç que viu ara el Verdi, i que se celebrarà també a través d’un programa de projeccions gratuïtes en biblioteques de Barcelona; amb una exposició a la de Jaume Fuster, situada a Lesseps, i amb centenars de projeccions per a grups escolars.

Un altre dels plats forts del centenari arribarà, naturalment, a través de la gran pantalla. Ho farà amb un llargmetratge amb tocs de documental que, amb el Verdi com a fil conductor, vol ser un homenatge al cinema i a les històries que genera. Dirigit per Berta García Lacht amb el nom La vida és Verdi, el documental ha estat coproduït amb Isabel Coixet, amb la voluntat de reflectir “la petjada cinèfila que deixa una instal·lació com el Verdi”.

El llargmetratge, que s’estrenarà el 10 de febrer com a tret de sortida a l’aniversari, compta amb cares inesperades —o ja no tant—, com la de Richard Gere. El famós actor va visitar el cinema al maig, en el marc del Barcelona Film Fest, festival que enguany tindrà com a protagonista precisament el Verdi, també en el marc d’aquest centenari. I els festejos no s’acaben aquí: l’aniversari tindrà el seu paper en les festes de Gràcia, els Verdi Classics “tornaran a aparèixer d’alguna manera per la pantalla petita”, i moltes novetats que celebraran l’efemèride durant tot un any, fins al febrer de 2027.

“El core de Gràcia”

Els Verdi han arribat al seu centenari sent no només un cinema, sinó també exercint de “distribuïdor i productor, i impulsor d’un festival que contribueix a col·locar a Barcelona en una lògica cosmopolita”, ha destacat el regidor de Cultura, Xavier Marcé. “Aquest conjunt d’elements de distribució, programació i amor al cinema li dona al Verdi molts anys de futur”, ha emfatitzat Marcé, que ha remarcat que “celebrar un centenari no és només un esdeveniment, sinó una prova de resistència”.

I aquesta resistència adquireix un valor addicional en un entorn tan dens i cotitzat com el barri de Gràcia, com ha destacat Edgar García, director de l’Institut Català d’Empreses Culturals de la Generalitat. Després de rememorar les seves visites als Verdi —sobretot en la sessió golfa havent sopat i abans d’una copa—, ha posat en valor “la mirada dels Verdi al cinema independent, al cinema europeu i al cinema d’autoria”, una mirada que s’ha mantingut en aquesta dècada amb A contracorriente.

Aquesta ubicació dels cinemes a Gràcia ha marcat el cinema i aquesta mirada i, alhora, “Gràcia no s’entén sense els Verdi; són una part fonamental del barri”, ha enaltit Ignasi Camós, director general de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) del Ministeri de Cultura. Camós, nascut precisament a Gràcia, ha anat més enllà: “El Verdi és el core del barri, representa més que un cinema. És un gran refugi per als amants del setè art, un paradís per als cinèfils i un exemple clar d’una voluntat de cuidar el cinema d’autor i europeu”.