Veure’s més guapos que un tomàquet

Expliquen que allò que ens diferencia dels animals és el llenguatge. Però, tal com apunta l’historiador Yuval Noah Harari, realment ens erigim en reis de la selva el dia en què se’ns va acudir posar el menjar al foc, és a dir, cuinar. Així matem els microbis, les dents i els intestins se’ns fan més petits i el nostre cervell, més gran, i arriba la revolució: comencem a pintar les parets de les coves, a crear art. Si, tal com deia el popular anunci, no hi ha festa sense Martini, tampoc no hi hauria art sense cuina, ni cuina sense art i passió. Tot això és el que han après, juntament amb valors bàsics per a la feina i la vida, a l’escola de cuina Villa Retiro un grup de joves en risc d’exclusió social.

La cuina del restaurant Villa Retiro de Xerta (Tarragona) sempre està plena d’olors i gustos de tota mena que fan venir salivera a tothom només d’imaginar-los. Al capdavall, les Estrelles Michelín no cauen del cel, i el restaurant que dirigeixen els germans Fran i Quim López en tresoreja una des de fa gairebé 10 anys. Però entre els seus fogons mai no hi havia hagut tant d’entusiasme com el divendres passat, dia en què en Yunes, la Noemí, la Nieves i set xavals més havien de demostrar tot el que havien après durant tres mesos, preparant un aperitiu de primer nivell.

La gastronomia és un art i, com a tal, demana vocació. “Jo sempre havia volgut fer cuina”, explica la Nieves, “però vaig ser mare molt jove i no vaig poder”. Un altre company, en Yunes, també va haver de deixar aparcat el somni de ser xef, però ara fins i tot pensa a muntar un restaurant. I aquesta és precisament la raó de ser d’aquest curs d’auxiliar de cuina i restauració dissenyat per la Fundació Gentis, el programa d’inserció laboral de l’Obra Social ”la Caixa” i Villa Retiro Grup: millorar l’ocupabilitat i l’autoestima dels xavals i donar una oportunitat a qui sempre havia tingut clar que la gastronomia era el que més li agradava, però no havia pogut aconseguir dedicar-s’hi professionalment.

Al curs, els joves han après les tasques d’un auxiliar de cuina, a més d’habilitats bàsiques per a la vida tant personal com laboral, com ara el treball en equip, l’adaptabilitat, la gestió de les emocions o la responsabilitat. Els cuiners de Villa Retiro també els han intentat transmetre la il·lusió per la professió. “Treballar en una cosa que t’apassiona és fonamental. Si ho aconsegueixes, les hores et passen volant”, afirma l’Edu, el xef que ha treballat mà a mà amb ells aquests tres mesos. “A mi el que em motiva cada dia és cuinar per als altres, i això és el que els he intentat transmetre als nois”. Perquè, amb una mica d’esforç, qualsevol pot aprendre a tallar verdures a la juliana, a espessir una salsa amb beurre manié o a desossar un xai. Però hi ha una cosa que ningú no et pot ensenyar, una cosa que tens o no, i que a aquests xavals els sobra: la passió que sents per allò que fas. En l’art de la cuina, aquest és l’únic ingredient secret de veritat.

Pots llegir més històries com aquestes a ALMA, la xarxa social social, un espai digital dedicat a l’àmbit social, que aporta una nova mirada al present i al futur de la societat, a partir d’una veu optimista i diversa, i de totes les iniciatives que impulsa l’Obra Social ‘la Caixa’