Woody Allen: “Barcelona és una ciutat genial, amb molta energia, arquitectura i cultura”

Golpe de suerte, el nou film d’Allen, tracta sobre el paper que juga l’atzar i la sort en les nostres vides. “No crec en el destí, crec en la sort, i en què cada dia estàs a mercè de la casualitat. No tens cap altra opció, només pots esperar que no passi res dolent i que tindràs sort”, explica.

La Fanny (Lou de Laâge) i el Jean (Melvil Poupaud) semblen el matrimoni ideal: els dos tenen èxit en el seu treball, viuen en un pis preciós en un exclusiu barri de París i semblen estar molt enamorats. La Fanny, però, es troba accidentalment amb l’Alain (Niels Schneider), un antic company d’institut i es torna boja d’amor, i comencen a mantenir trobades, davant les sospites del Jean.

Presentada al Festival de cinema de Venècia, Golpe de suerte, rodada a París i protagonitzada pels actors francesos Lou de Laâge, Melvil Poupaud i Niels Schneider, és la pel·lícula número 50 d’Allen i la primera cinta rodada en francès. Al film parla de temes recurrents en la seva filmografia com els amors i desamors, els amants, l’atzar, la intriga… Allen opina que hi ha un tema que se li repeteix per casualitat als seus films que és la sort i l’aleatorietat de la vida i cita, en aquest context, el film Match point, de l’any 2005. Una de les seves pel·lícules més celebrades del segle XXI.

La pel·lícula perfecta

El director de films convertits en clàssics del cinema com Annie Hall, Manhattan, Marits i mullers o Poderosa Afrodita assegura que sempre ha buscat fer una pel·lícula perfecta, però mai passa, aclareix. “Sempre hi ha alguna cosa que voldries haver fet o que no hauries d’haver fet”. Per això, manifesta que és “impossible fer la pel·lícula perfecta”. Afegeix, però, que “hi ha altres persones que sí les fan.

Woody Allen, de 87 anys, explica que al llarg de la seva trajectòria ha intentat fer llargmetratges diferents els uns dels altres. “Potser si fes més pel·lícules, intentaria fer-ne algunes o almenys una que fos només divertida”. Relata que en tots aquests anys ha tingut l’oportunitat de fer tantes pel·lícules i de tenir tanta llibertat, que ha pogut explorar idees i trames que “no només eren divertides, sinó també serioses”.

Un altre aspecte de la seva forma de treballar que ha aconseguit mantenir al llarg dels anys és tenir el control del seu treball. “Només faria una altra pel·lícula si algú vingués, em donés els diners i després marxés. No li ensenyaria els escenaris ni els hi parlaria d’actors ni estrelles de cinema, només em donen els diners i marxen, i al cap d’uns mesos ells reben la pel·lícula”.

El director nord-americà Todd Solondz va dir en una ocasió a Barcelona que “sempre hi ha hagut restriccions” pel que fa a la llibertat dels cineastes, però ara mateix aquestes “són més greus”. Preguntat per si comparteix aquestes paraules, Allen assenyala que a Amèrica “no hi ha restriccions, pots fer qualsevol cosa que vulguis. Les persones s’enfadaran, però no hi ha censura”. Ha insistit, però, que hi ha molta llibertat i ha destacat que sempre que ha fet una pel·lícula a Europa mai hi ha hagut cap problema amb la censura.