1.500 activitats per a reivindicar Barcelona com a capital mundial de l’arquitectura

Transformant un barri no només es millora la ciutat, sinó també el món. Aquest és lema que Barcelona vol reivindicar durant la celebració de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura l’any 2026.  Recordant, així, que la capital catalana, a més d’una ciutat rica en patrimoni arquitectònic i plena d’imponents edificis, també és una ciutat viva i que actualment enfronta petites —i grans— transformacions urbanístiques als seus districtes. Unes transformacions que volen donar resposta a reptes presents i futurs, com la manca d’habitatge o la crisi climàtica i que, alhora, aconsegueixin transformar l’entorn dels ciutadans i el món en què viuen.

Barcelona explicarà aquest passat, present i futur del seu urbanisme a través d’un extens programa que s’estendrà durant deu mesos amb més de 1.500 activitats pels deu districtes que la conformen. Un programa variat d’exposicions, cicles de conferències i debats, rutes guiades per la ciutat i tallers per a infants que volen fer reconnectar la ciutadania amb l’arquitectura i l’urbanisme i fer-li prendre consciència de l’impacte d’aquestes disciplines en la seva vida quotidiana.

“En l’imaginari col·lectiu, probablement la gran transformació de Barcelona es remunta a l’any 1992, coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics. Però aquesta no és l’única ni l’última gran transformació urbanística que la ciutat enfrontarà. De fet, en el seu horitzó la ciutat no contempla la celebració de cap gran esdeveniment, però en la pròxima dècada sí que projecta grans canvis a la trama urbana”, ha resumit l’alcalde Jaume Collboni.

Transformacions com les de l’estació de la Sagrera i la creació del nou barri amb més de 3.000 habitatges al seu voltant, la futura Ciutadella del Coneixement —iniciativa científica que també vol ser revulsiu per canviar aquesta zona de la ciutat—, a més del paquet d’actuacions des de la plaça Espanya fins a l’Anella Olímpica, i la construcció de pisos al barri de la Marina del Prat Vermell. Uns canvis en la trama urbana amb què Barcelona mira el futur sense oblidar el seu llegat arquitectònic i urbanístic, protagonitzat per noms com Antoni Gaudí, coincidint amb la celebració del centenari de la mort de l’arquitecte durant l’any 2026, o Ildefons Cerdà, de qui també se celebrarà una efemèride durant el pròxim any: el 150è aniversari de la seva defunció.

És aquesta barreja entre passat i futur, que es concentra dins de l’entramat urbanístic de Barcelona, allò que Barcelona vol projectar al món. “La Capitalitat servirà per a repensar com volem viure i habitar les nostres ciutats en un futur, però sense oblidar el bell llegat arquitectònic d’aquesta ciutat”, ha emfatitzat Iñaqui Carnicero, secretari General d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura. El Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana del Govern central ha estat, precisament, un dels impulsors de la candidatura de Barcelona en la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, candidatura que es va imposar a la de Pequín, la capital xinesa. Les tres institucions aportaran, en conjunt, 11 milions d’euros per a la celebració d’aquest gran esdeveniment d’abast mundial. 

Precisament, l’organització ha escollit donar el tret de sortida als preparatius d’aquesta Capitalitat en un edifici que és, en si mateix, una connexió entre aquest passat, present i futur: l’antiga seu de la Gustavo Gili. Una icona del racionalisme català, que fins a l’any 2016 va servir com a seu de l’editorial Gustavo Gili —editorial especialitzada, precisament, en temes d’arquitectura, disseny i art—, que fou adquirida per l’Ajuntament fa quatre anys per a la seva preservació. Oberta al públic per primera vegada com una de les seus principals de la biennal d’art Manifesta —a més d’actuar com a oficines tècniques de l’organització de la biennal—, també ocuparà un espai central en el programa de 2026, a més de convertir-se, de nou, en la seu de treball de l’equip tècnic organitzatiu.

L’edifici serà un dels 21 espais on s’instal·laran una cinquantena d’exposicions que tindran una durada d’entre tres i sis mesos, de manera que cada mes se n’inaugurà una de nova. Unes mostres que reflexionaran sobre la relació d’aquesta disciplina amb l’art, la sostenibilitat o la manca d’habitatge a la ciutat de Barcelona. A més, d’exposicions, el programa que s’allargarà des de Santa Eulàlia (12 de febrer) fins a Santa Llúcia (13 de desembre), també inclourà 185 debats i cicles de conferències, com el cicle Novíssims impulsat de la mà del COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya) per a posar en valor estudis liderats per arquitectes menors de 40 anys.

Com no podia ser d’una altra forma, la programació també inclourà visites i rutes guiades pels diferents districtes ciutat. Rutes com les proposades per 48h Open House Barcelona que, a més de la seva habitual proposta a la tardor per a obrir espais arquitectònics inèdits, organitzarà tres Open Barri, un a cada estació de l’any per a posar el focus en tres districtes de la ciutat (Nou Barris, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi) que no acostumen a aparèixer en els recorreguts arquitectònics més habituals.

I, fins i tot, inclou la creació d’una extraescolar de tallers gratuïts adreçada a infants d’entre 8 i 12 anys sobre com s’imaginen la Barcelona del 2035. Amb tot, més de 1.500 activitats formen part d’aquesta programació treballada de “forma oberta i coral, de dalt a baix”, amb la col·laboració de 170 entitats, col·legis professionals, museus o biblioteques per “aconseguir explicar-nos al món”, com ha remarcat Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona i encarregada de liderar la programació d’aquest esdeveniment internacional.

L’altra cara d’aquest programa divulgatiu i obert a la ciutadania serà un esdeveniment més professional: la celebració del Congrés de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), del 28 de juny al 3 de juliol de 2026, convertint-se en l’única que ha estat dues vegades seu d’aquest esdeveniment que torna a la ciutat tres dècades més tard, després de la 19a edició l’any 1996. Un espai de debat adreçat a un públic més professional —amb la previsió d’aplegar més de 10.000 assistents—, per a repensar de forma conjunta la contribució el futur d’aquesta disciplina. Sota el lema Becoming. Architectures for a Planet in Transition, les activitats d’aquest fòrum de debat es repartiran per tota la ciutat, però tindran el Disseny Hub i les Tres Xemeneies com a pols principals. 

Amb tot, però, la celebració d’aquest esdeveniment d’abast global no només vol deixar una empremta immaterial a la ciutat, a través de la divulgació i el debat, sinó també física. Ho farà a través d’una gran maqueta de la ciutat de Barcelona, que dibuixarà com es transforma la ciutat de forma física i s’instal·larà també a l’antiga seu de la Gustavo Gili, i de la transformació de deu parets mitgeres —aquelles parets situades entre dos edificis per a sostenir-los— en noves façanes.

A partir de les propostes guanyadores del Concurs Internacional d’Idees per a joves arquitectes, promogut per l’Ajuntament i la Fundació Mies van der Rohe —que va rebre més de 400 propostes d’arquitectes d’una cinquantena de països—, aquestes transformacions no només serviran per a embellir aquestes parets, sinó també per millorar la qualitat de vida dels veïns. “El llegat d’aquests esdeveniments acostumen a ser grans pavellons, però a Barcelona no volem pavellons, sinó transformar la qualitat de vida dels ciutadans de tots els districtes i, per tant, també el seu món”, ha conclòs Collboni.