Un camió maniobra en el gran aparcament que s’estén als peus d’una nau d’obra vista al carrer Motors de la Zona Franca. Una desena de persones va cap aquí i cap allà movent paquets, carretejant transpalets, preparant caixes d’aliments i pegant post-its a una pissarra plena a vessar. Treballadors i voluntaris —sobretot, voluntaris— mantenen actiu l’engranatge del Banc dels Aliments de Barcelona, que acumula prop de 40 anys proveint d’aliments a persones en situació de vulnerabilitat, alhora que combat el malbaratament alimentari.
La seu de l’entitat des de fa 20 anys rep cada dia una desena d’entregues d’aliments, inclosos diversos tràilers. “Un dia bo són uns cinc tràilers”, explica Carmen des de la zona de recepció del magatzem, al costat de la directora de l’entitat, Elisabet Viladomiu. El control de les arribades i sortides queda reflectit en l’aparentment caòtica però tremendament organitzada pissarra que presideix la sala al costat de la zona de distribució.
Des del magatzem, surten uns 20 quilos d’aliments diaris per distribuir-los en els diversos programes que lidera el Banc dels Aliments de Barcelona per proporcionar aliments a persones vulnerables en situacions diverses, que arriben a l’entitat a través dels serveis socials. Alguns aliments provenen de donacions, i altres són subvencions o s’adquireixen mitjançant diners que empreses i particulars donen a l’organització, explica Viladomiu. Fa olor a tomàquet; desenes de caixes s’apilen al costat de la directora, que detalla com agricultors poden donar els seus excedents o determinada quantitat de la seva producció als bancs d’aliments i rebre a canvi un preu de la política agrària europea: “És un mecanisme de regulació de mercat en el qual el producte no es destrueix ni es tira; s’utilitza a través de bancs d’aliments”.
Són moltes les formes en les quals arriben els aliments a la nau de la Zona Franca, inclosa la del Gran Recapte. No obstant això, encara que és la faceta més coneguda del Banc dels Aliments, el que recull la jornada no representa més d’un 15% del total que dona l’entitat a l’any. “El que recollim dura uns dos o tres mesos; és una part rellevant, però és més rellevant com a campanya de conscienciació”, reivindica Viladomiu: “El Gran Recapte és una campanya de conscienciació i participació ciutadana, i és el moment en el qual el Banc dels Aliments es fica en la ment de tota la ciutadania”. Amb més de 1.400 punts de recollida de 30 cadenes diferents a Catalunya, la jornada, que va començar en un únic supermercat, està més que consolidada i “assentada”.
En total, l’entitat va moure l’any passat 35 milions d’euros en aliments, que es van fer arribar a 114.000 persones. “Els aliments no treuen a ningú de la pobresa, però ajuden a ensortir-se’n”, recalca Viladomiu, que posa sobre la taula el procés de transformació que afecta aquestes xifres: en els últims anys, les persones ateses per l’entitat s’han reduït de manera progressiva, des de les més de 140.000 de 2021. En aquesta reducció ha exercit un paper crucial el canvi de normativa europea per la qual, a partir de 2024, es va implantar l’ús de targetes moneder per assegurar l’accés a l’alimentació de persones vulnerables, en lloc de fer-ho a través dels bancs d’aliments. No obstant això, amb el canvi de model “hi ha hagut gent que s’ha quedat fora”, ressalta la directora, en un context en el qual el 20% de la població espanyola no pot accedir als aliments necessaris per a mantenir una dieta saludable amb els seus propis mitjans.
“Estem en un moment de canvi, i la situació s’ha d’estabilitzar encara”, agrega Viladomiu. Però l’entitat no només ha vist reduir-se la quantitat de persones ateses, sinó també els aliments que rep: les empreses són cada vegada més eficients i produeixen el que es consumeix, per la qual cosa hi ha menys excedent. I, si n’hi ha, sovint busquen altres canals en els quals vendre els productes, encara que sigui a un preu menor. L’eficiència és positiva, però l’afectació a entitats com el Banc dels Aliments no és menor. “A més, el 2020 es va aprovar la llei catalana contra el malbaratament alimentari. Ens preocupa rebre menys? No, perquè ho tenim assumit”, i l’entitat ha potenciat altres vies, com les donacions econòmiques amb les quals després compra aliments.
Però el banc treballa per combatre el malbaratament alimentari no sols d’empreses, sinó també a les llars, a través de la conscienciació. I és que a Catalunya es tiren 288 quilos de menjar cada minut. És l’equivalent a un contenidor sencer que se’n va a les escombraries, cada 60 segons. Encara que a un ritme llunyà a l’ideal, “estem millorant”, per aquesta conscienciació, i també per l’aparició d’aplicacions i eines que contribueixen a frenar aquest desaprofitament, no només alimentari. I és que, quan es tira menjar a les escombraries, no sols es tira aliment, sinó que es malgasta tot el que ha estat necessari per produir-lo i portar-lo fins a casa, ja siguin litres d’aigua, espai, transport o altres aliments o compostos.
Amb aquest objectiu de reduir el menjar que acaba en les escombraries i de facilitar l’accés a una alimentació saludable, el Banc d’Aliments de Barcelona s’acosta al seu 40 aniversari. Ho fa acompanyat de 150 voluntaris i 22 treballadors, que mantenen viva una labor que va posar en marxa Jordi Peix el 1987, després que conegués un any abans la feina dels bancs alimentaris. Va ser a un saló internacional a París, que va visitar sent llavors director general d’Indústries Agràries de la Generalitat: un petit estand del Banque Alimentarie li va cridar l’atenció, i es va proposar portar la iniciativa fins a Barcelona, on va néixer el primer banc alimentari a nivell estatal.
“Ens anirem adaptant a les noves realitats amb les formes d’ajuda social que es requereixin en cada moment”
Des de llavors, el banc té com a màxima ambició deixar de ser necessari; significaria que han desaparegut la pobresa i el malbaratment alimentari. “No sabem si arribarà el moment en què desapareguin, o si anirà primer l’un o l’un altre”, reflexiona Viladomiu. I, què hauria de ser el primer a desaparèixer? “Mai ho havia pensat així, però per a mi, hauria de ser la pobresa”.
Sigui com sigui, i canviï com canviï la situació i les modalitats d’accés a l’alimentació per a persones vulnerables, “el Banc dels Aliments continuarà ajudant a les persones que ho necessitin”, garanteix Viladomiu. “Els Estats hauran de desenvolupar vies d’ajudes, i ja ho estan fent, i ens anirem adaptant a les noves realitats amb les formes d’ajuda social que es requereixin a cada moment”. Ara per ara, aquesta màxima ambició de desaparèixer per deixar de ser necessari queda lluny; toca continuar existint, des de la capacitat d’adaptació i des de la determinació, al peu del canó.
