“El Cercle d’Economia va ser creat durant els dies foscos de la dictadura franquista com un lloc on debatre i imaginar el futur. I, des de llavors, durant més de sis dècades, s’ha mantingut al costat bo de la història”. Amb aquesta afirmació la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Layen, posava en valor la tasca de l’entitat que, al llarg dels anys, s’ha consolidat com un espai de referència i de debat en l’ecosistema català. El costat bo de la història, com emfatitzava Von der Layen, del qual el Cercle vol seguir formant part en la seva nova etapa, encapçalada per Teresa Garcia-Milà, que amb el seu nomenament ha esdevingut la primera dona que lidera l’entitat fundada l’any 1958.
Una història de gairebé set dècades que ara l’entitat repassa i reivindica amb el documental El Cercle, al costat bo de la història, produït per Incís TV amb la col·laboració de Giny, i ja disponible a la plataforma 3Cat. La producció audiovisual revisita la transcendència del Cercle en els moments clau de la història política, econòmica i social dels últims anys. Perquè la història del Cercle d’Economia és, a la vegada, la història del conjunt de Catalunya.
Una vinculació estreta amb la societat que s’ha donat des dels seus inicis, que es remunten al Club Comodín, un club que, sota la forma de club d’escacs —per a escapar la prohibició franquista a l’associacionisme— a partir de l’any 1951 es reunia al voltant d’una taula però no precisament per a practicar aquest joc sinó per a pensar i debatre. Així, l’entitat va néixer de l’esperit crític d’uns joves universitaris que volien fundar un espai “per a parlar dels temes que ens preocupaven”, com recorda un dels seus fundadors, Joan Mas i Cantí, que va ser precisament també un dels seus primers presidents, juntament amb Carles Ferrer i Salat, Carles Güell de Sentmenat i Artur Suqué i Puig.
Tanmateix, en la història de l’entitat va ser determinant la influència de l’historiador Jaume Vicens Vives —personatge que el documental reviu a través de recreacions amb intel·ligència artificial—, i la seva conferència El capital de industria española en los últimos cien años de l’any 1958 davant d’un grup de joves empresaris, economistes i pensadors que esdevindrien els primers socis d’aquesta entitat. Poc a poc, es va anar convertint en un espai tolerat de certa llibertat, tot i la dictadura imperant de Franco.
El debat públic tolerat aviat es va manifestar en la coneguda Reunió a la Costa Brava —que es va celebrar per primera vegada l’any 1961 i que, després d’haver tingut lloc a Sitges durant anys, ara té lloc a la capital catalana—. Una reunió anual, que enguany ha celebrat la seva 40a edició, que aconsegueix reunir als actors més rellevants del panorama nacional i internacional per abordar debats que encara preocupen a la societat, i fins i tot aconseguir marcar l’agenda política.
Des d’aquesta primera trobada, la Reunió del Cercle ha estat un reflex de l’opinió de l’empresariat català i també ha esdevingut un espai de trobada i debat durant els diferents moments crítics de les últimes dècades, des de la Transició, fins a la crisi financera de 2008 o el referèndum de 2017. Durant l’octubre de 2017, membres del Cercle fins i tot van arribar a reunir-se, d’una banda, amb l’expresident Carles Puigdemont, per a demanar-li que no fes la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), i, d’una altra, amb el rei Felip VI, que els va requerir la seva opinió sobre els fets.
Per a repassar aquesta història de gairebé setanta anys, i el paper de l’entitat a la societat, el film ha comptat amb les veus de Josep Oliu, Carlos CuatreCasas, Jordi Pujol, Marc Puig, Pere Aragonès, Pedro Sanchez o Alberto Núñez Feijóo, així com altres personalitats de l’àmbit polític, econòmic i empresarial; però també s’ha servit de documents històrics i arxius inèdits que repassen la centralitat del Cercle en el debat públic.
Aquesta centralitat en el debat públic es constata no només amb els diferents fets que repassa la producció audiovisual, sinó també per la presència d’actors rellevants del panorama polític, econòmic i social durant l’estrena del documental en un acte a La Pedrera. Personalitats com l’expresident Artur Mas, així com els també participants a la producció audiovisual Jordi Pujol i Pere Aragonès, i l’actual consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, qui ha reivindicat que, “en moments d’incerteses globals com els que estem vivint, la reflexió seriosa, calmada i rigorosa ens serveix per deixar el curt termini i mirar una mica més enllà”.
Després de tota aquesta trajectòria, l’entitat enfronta ara una nova etapa, la primera liderada per una dona, amb Teresa Garcia-Milà al capdavant, que pren el relleu de Jaume Guardiola. Durant l’acte de relleu de la presidència, Guardiola ha fet balanç de la seva trajectòria, recordant el centenar d’activitats organitzades, l’establiment de la Conferència Jaume Vicens Vives —per a recordar el punt de partida de l’entitat— o la creació del Premi a la Construcció d’Europa. El ja expresident també ha constatat el paper central del Cercle en el debat públic, assegurant que tant les reunions anuals com “les notes d’opinió envelleixen bé”, una reunió anual marcada enguany per l’OPA del BBVA al Banc Sabadell.
La voluntat de Teresa Garcia-Milà és continuar el llegat històric i actualitzar els valors fundacionals del Cercle, fins i tot esdevenint un actor incòmode en els moments pertinents. “Serem atrevits quan calgui, ja que s’espera que el Cercle digui el que d’altres no poden dir”, ha afirmat la nova presidenta de l’entitat, recordant que fa més de tres dècades que hi participa activament, entitat on va entrar de la mà de l’economista i exministre Josep Piqué. Per a fer-ho, l’economista comptarà amb Jordi Gual (expresident de CaixaBank), Carmina Ganyet (Colonial), i Pau Guardans (Único Hotels) com a vicepresidents.
