Influents de la setmana agost 2025 1

TOP INFLUENTS DE LA SETMANA

Setmana a setmana, una selecció de tres protagonistes que han destacat en el món empresarial, social i cultural

 

< ANTERIOR

AGOST 2025

< ANTERIOR SEGÜENT >

SEGÜENT >

Joaquim Uriach

President del Palau de la Música Catalana

Una temporada de rècord. El Palau de la Música Catalana ha tancat amb una xifra històrica d’assistència: 860.000 persones, entre els espectadors dels múltiples concerts (més de 500.000 han acudit als més de 600 concerts programats) i els visitants de l’edifici modernista, que han superat els 350.000. Pel que fa als concerts propis, s’han programat un total de 382 audicions. 60 d’aquests concerts han comptat amb una ocupació de més del 90%. 

Però la temporada no només ha tancat amb un rècord d’assistència sinó també amb èxits musicals, amb concerts de grans formacions com l’Orquestra Simfònica de Viena. També s’han donat cita al Palau directors de primer nivell, com Klaus Mäkelä o Teodor Currentzis, músics com Joshua Bell o Maria João Pires, i potents veus com Juan Diego Flórez o Sarah Connolly. Amb tot, el Palau ha aconseguit superar fins i tot les xifres d’abans de la pandèmia. Una institució dirigida des de fa tres anys per Joaquim Uriach Torelló (Barcelona, 1966), qui va assumir el relleu de Mariona Carulla com president de l’Associació Orfeó Català i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. L’empresari i advocat, fins a llavors president del grup farmacèutic Uriach, estava lligat al Palau com a amant de la música, soci de l’Orfeó des de 1998 i membre de la Junta Directiva des de 2010. 

José Luis Vercher

Metge de l'Hospital de Bellvitge

Pas endavant en el camí per a millorar la qualitat de vida en tumors avançats. L'Hospital de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia lideren a nivell estatal nous assajos que aposten per personalitzar el tractament del càncer. Ho fan a través de la teragnosi, que permet combinar en una sola eina el diagnòstic d'alta precisió i una teràpia dirigida amb radiofàrmacs que ataca únicament al tumor. Dins d'aquesta estratègia, Bellvitge ha elaborat un pla funcional per crear una Unitat de Teragnosi de referència a Espanya, que permetrà disposar de més espais, tecnologia i capacitat per donar una resposta assistencial i investigadora als pacients. De fet, aquest serà un dels grans àmbits diferenciadors del Bioclúster d'Innovació i Salut de Bellvitge.

La futura unitat aspira a guanyar espais per continuar creixent i "oferir a la ciutadania el que ja és una realitat en altres països europeus", com destaca José Luis Vercher, metge adjunt del Servei de Medicina Nuclear-PET de Bellvitge. També vicepresident de la Societat Europea d'Imatge Híbrida, Molecular i Translacional, Vercher és ambaixador nacional de la fundació internacional Oncidium, dedicada també a teràpies contra el càncer. Segons Vercher, la teragnosi "no només millora la supervivència, sinó també la qualitat de vida del pacient", i ofereix un escenari esperançador: "Estem entrant en una nova era".

Clàudia Pagès

Artista visual

La cultura catalana estarà representada a la Biennal de Venècia 2026 per un element tan subtil com les marques d'aigua que es creen durant el procés de fabricació del paper. O el que és el mateix, l'obra Paper Tears de l'artista visual, performer i escriptora Clàudia Pagès. El treball, comissariat per Elise Lammer, ha estat el projecte seleccionat per a la participació de la cultura catalana en els Eventi Collaterali a Venècia que organitza l’Institut Ramon Llull (IRL). La proposta, que es mostrarà a la ciutat italiana del 9 de maig al 22 de novembre, es basa en les marques d'aigua conservades en l'arxiu del Museu Molí Paperer de Capellades, amb documents que es remunten al segle XI, amb les quals explora el concepte de dualitat.

Nascuda a Barcelona el 1990, Clàudia Pagès desplega la seva obra cap a múltiples direccions, que arriben fins a la paraula, el cos i el moviment. La seva recerca artística aborda la circulació i el manteniment de la realitat, i la connecta amb la continuïtat de certs sistemes i institucions. En el cas de Paper Tears, el jurat d'experts del procés organitzat per l’IRL ha posat en valor que la història del paper, relacionada amb l'aigua, s'entronca també amb la història de Catalunya i les seves comunitats jueves i musulmanes, segons el jurat: "La història de Catalunya del segle XV ressona en la història del món d'avui".