Influents de la setmana setembre 2025 2

Jordi Pujol Torrent
President del Grup Pujol
Jordi Pujol Torrent, la tercera generació al capdavant del Grup Pujol, ha presentat aquesta setmana els resultats de l'empresa familiar de l'exercici anterior i l'estratègia d'inversió i expansió present i futura. La companyia de prefabricats de formigó nascuda a Mollerussa l'any 1942 pot presumir d'una facturació global de 210 milions d'euros l'any 2024 (un 3,71% superior a l'any anterior) i d'haver destinat fins a 8 milions a inversions, fet que suposa un increment anual del 51%. L’àrea industrial ha aportat 191,6 milions a la facturació anual, mentre que l’àrea mèdica, representada per Avantmèdic, ha representat 18,5 milions. Enguany, el grup preveu invertir al polígon ReGenera de les Borges Blanques i a Mollerussa, en projectes que es preveu que creïn llocs de treball i afavoreixin l'activitat empresarial de la zona.
La tercera generació de la família, que ha capitanejat la internacionalització de l'empresa catalana, l'han liderat Jordi Pujol Torrent i Miquel Pujol Oliva, que van assumir càrrecs de responsabilitat l'any 2000. Actualment, el conglomerat empresarial compta amb 23 centres productius, magatzems i oficines repartits entre el territori espanyol i el Regne Unit, mantenint la seu central a Mollerussa, a la província de Lleida.

Sergi López
Actor
El cinema català viu un dels seus moments més dolços i prolífics, reforçat tant per guardons internacionals com pels rècords d’assistència i espectadors. Tant és així que l’any 2026 els premis Goya viatjaran, 25 anys després de la seva última i primera visita, a la capital catalana, en una gala significativa que tindrà lloc a l’Auditori del CCIB la nit del 28 de febrer. No és d’estranyar, doncs, que entre les pel·lícules candidates a representar Espanya als Òscars destaquin tres produccions catalanes. Es tracta de la Romería, el film que tanca el viatge cinematogràfic i autobiogràfic de la directora Carla Simón en una família estigmatitzada per la SIDA i la drogodependència, a més de la pel·lícula Sorda, que explora les tensions i conflictes d’una dona sorda quan es planteja ser mare.
Per últim, també opta en la carrera per a la gala de l’Acadèmia de Hollywood l'emotiva coproducció catalana d’Oliver Laxe, Sirât. Protagonitzada per l’actor Sergi López (Vilanova i la Geltrú, 1965) el film segueix el viatge d’un pare i el seu fill per trobar la seva altra filla en una rave. L’actor protagonista d’aquesta producció també serà distingit amb el Premi Transhumant 2025, no només per la seva trajectòria internacional en cinema, teatre i televisió, sinó també pel seu compromís social i cultural. López, primer actor no francès a guanyar un premi Cèsar, ha treballat amb directors com Guillermo del Toro o Stephen Frears.

Sara Torres-Esquius
Assessora genètica a Vall d'Hebron
L’Hospital Vall d’Hebron ha estrenat la Unitat d’Alteració en la Biologia dels Telòmers de l’Adult. Es tracta d’una unitat única a Espanya, i amb molts pocs precedents arreu del món, centrada a detectar alteracions genètiques en els telòmers, unes petites fundes en els extrems dels cromosomes. Unes fundes que habitualment es comparen com als caputxons dels cordons de les sabates: "quan el caputxó és massa petit o es debilita, el cordó es podria començar a esfilagarsar o fer-se malbé. Quan es produeixen mutacions genètiques, els telòmers són més curts del que haurien de ser per l’edat de la persona. L’ADN queda exposat i això pot comportar potencials malalties", explica l’assessora genètica de Vall d’Hebron Sara Torres-Esquius.
Així, les mutacions genètiques en aquests telòmers poden comportar l’aparició prematura de malalties associades a l’envelliment, com patologies de fetge, fibrosi o neoplàsies hematopoètiques. Tot i que aquestes mutacions no es poden revertir, la seva detecció sí que permet un seguiment i tractament personalitzat. La unitat és dirigida per l’assessora genètica Sara Torres-Esquius i els hematòlegs Julia Montoro i Andrés Jerez. Abans de liderar aquesta innovadora unitat, Torres-Esquius, graduada en Genètica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), també ha assolit fites com la creació del primer registre nacional de càncer hereditari.