Barcelona desplega des del dissabte i durant tota la setmana tot el seu talent literari a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL). Consolidada com l’esdeveniment més rellevant i influent en l’àmbit de la literatura de parla hispana, la capital catalana ha desembarcat a la FIL en un moment simbòlic: la ciutat és la convidada de la cita just quan celebra el desè aniversari de la seva designació com a Ciutat Literària de la Unesco. No obstant això, i malgrat la rellevància de l’esdeveniment, ser ciutat convidada a la FIL no és la culminació de cap camí: és un pas més per a un sector consolidat que aspira a continuar creixent tant a nivell local com internacional.
Aquest pas més en aquesta senda arriba després d’un dècada en la qual, com a Ciutat Literària de la Unesco, Barcelona ha reforçat el seu paper com a epicentre editorial del sud d’Europa, ha ampliat la seva projecció internacional i ha consolidat una xarxa cultural que conviu amb la tradició i la innovació. Així, la ciutat s’exhibeix a Guadalaja no només com a bressol d’escriptors i segells editorials, sinó com un ecosistema literari viu i dinàmic.
“Ser ciutat convidada a la FIL representa una oportunitat única. Atreu a més de 900.000 persones, i representa un aparador absolutament privilegiat. Com a convidat d’honor, tots els ulls t’estan mirant”, ressalta Anna Guitart, la comissària de la participació de Barcelona en la FIL.
Situar-se en aquest lloc preferent de l’aparador no és una fita que s’aconsegueixi en uns anys, ni en deu. El paper de Barcelona com a ciutat convidada té les seves arrels en una tradició literària que s’ha construït al llarg de més d’un segle de complicitats entre editors, autors i lectors, malgrat guerres i dictadures. En aquest procés, també va ser clau posar la mirada a l’altre costat de l’Atlàntic, el mateix costat des del qual ara mira la FIL a l’ecosistema barceloní. El conegut com a boom llatinoamericà va enlairar-se des de Barcelona, amb l’indiscutible lideratge de Carme Balcells, que es va llançar projectar talents i autors llatinoamericans que llavors no arribaven a Europa.
Aquesta eclosió d’autors de l’altre costat de l’Atlàntic no només va representar un boom per a la literatura llatinoamericana, sinó també per a la mateixa Barcelona, que va aprofitar l’impuls i la inèrcia d’aquest boom per articular un ric ecosistema vinculat a la literatura que, justament fa deu anys, va obtenir el seu reconeixement, sent nomenada Ciutat Literària de la Unesco —distinció amb la qual compten només 63 ciutats a tot el món—.
Com destaca Jaume Muñoz, responsable del programa Barcelona Ciutat de la Literatura —creat per l’Ajuntament arran de la distinció de la Unesco—, la capital catalana va assumir aquesta designació “com un reconeixement i una motivació per a tirar endavant projectes en pro de la literatura”, com pot ser la participació a la FIL i també a fires com la de Buenos Aires i la del còmic d’Angulema, en les quals Barcelona va ser ciutat convidada el 2019 i aquest mateix 2025. Però, “més enllà d’aquests moments de gran visibilitat”, el programa desenvolupa projectes com la residència per a escriptors Vil·la Joana, a Collserola, i l’entrega de beques de suport a la creació literària, com són les Montserrat Roig i Carme Montoriol, per les quals han passat noms com Irene Pujadas, Albert Forns, Laia Viñas i Adrià Targa. Des de la seva creació, en total s’han lliurat 194 beques, atorgades per l’Ajuntament en el marc del programa Barcelona Ciutat de la Literatura i de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub).
Per potenciar l’ecosistema literari i la creació, el programa també fomenta la col·laboració i l’intercanvi d’escriptors amb altres ciutats amb el mateix reconeixement de la Unesco, i promou iniciatives per explicar el patrimoni literari de la ciutat. “Ho fem sobre la base de tres línies: el foment a la lectura, el suport a la creació i la difusió del nostre patrimoni literari”, resumeix Muñoz. “Aquest reconeixement ha permès fer un salt cap endavant en les polítiques del foment a la lectura, del suport a la creació i de la difusió d’aquest patrimoni”, ressalta mirant cap a l’última dècada. Girant la mirada cap a la dècada que estan per venir, Muñoz defensa que “aquests deu anys haurien de ser de consolidació, de donar suport a iniciatives creatives i de llibertat d’expressió i de difondre què és Barcelona i la seva literatura a tot el món”. I és que Barcelona ja té altres grans cites per davant: a l’abril de 2026, coincidint amb Sant Jordi, la ciutat acollirà l’assemblea general de la International Cities of Refugee Network (Icorn), en una iniciativa amb el PEN Català, i el 2027 serà la seu del congrés mundial de literatura infantil i juvenil IBBY World Congress.
El paper de Barcelona en aquestes pròximes cites quedarà determinat per aquell que està exercint a la FIL, que s’allargarà fins dilluns que ve. “És el festival en llengua espanyola més important del món, i això suposa una gran visibilitat i una oportunitat de negoci incomparable”, reitera Muñoz. Amb aquesta perspectiva, Barcelona farà brillar no només el potencial de la seva literatura, sinó també la seva àmplia realitat cultural, amb exposicions, arts escèniques, gastronomia, cinema i fins i tot ciència. “Per a Barcelona, representa una oportunitat per a poder-se explicar des de molts punts de vista”, assenyala Guitart.
La importància del treball de fons
Així, la FIL es presenta com una oportunitat clau per al sector i per a la Barcelona literària, malgrat que el seu posicionament no depèn tant de grans esdeveniments, sinó del treball diari, com destaca Muñoz: “El sector és fort en aquesta ciutat i ho és en el dia a dia, també amb lectors a les biblioteques i amb ciutadans en les llibreries per a participar en clubs de lectura. És la lectura diària dels barcelonins el que dona vida al sector”.
“La FIL és una cita importantíssima, però tenim la sort de tenir un sector robust i molt sòlid. Aquests grans moments de visibilitat són una oportunitat; són grans aparadors, però sense un treball de fons continuat, aquestes oportunitats ni arriben ni es consoliden”, reitera Muñoz, que posa en valor les diferents baules del sector literari. En la mateixa línia, Guitart defensa que participar a la FIL potenciarà el posicionament de Barcelona també a mitjà i llarg termini: “És plantar una llavor”. De fet, ja ha germinat amb els primers brots, amb les traduccions d’obres en català al castellà per poder portar-les a la FIL. “Ens vam posar braç a braç amb l’Institut Ramon Llull per ampliar el seu programa d’ajudes a la traducció i, durant els dos últims anys, hem estat treballant amb editorials i agències per poder traduir llibres que no estaven disponibles en castellà”, relata Guitart.
“Amb tot aquest procés, hem obert portes”, afegeix Muñoz, sobre un ecosistema literari que va més enllà dels escriptors, agències i editorials —des de grans grups a segells independents—, i abasta també llibreries, biblioteques i festivals, com La Setmana del Llibre en Català, BCNegra, ArtsLibris o Kosmopolis, amb Sant Jordi una altra cita literària que va molt més allà d’un festival. La literatura s’expandeix a la ciutat també amb rutes literàries, activitats en els barris i clubs de lectura, amb Barcelona com un laboratori literari i una ciutat que s’escriu dia a dia.
En aquest relat de la Barcelona literària, les noves generacions d’escriptors troben un terreny fèrtil en el qual experimentar i crear, malgrat les dificultats que sovint comporta moure’s per l’ecosistema literari. En aquest context, la ciutat s’escriu des de perspectives diverses, que han generat un imaginari literari en el qual Barcelona exerceix d’escenari i fins i tot protagonista d’innombrables relats que recorren els seus carrers i dibuixen històries dels qui les habiten des de fa dècades.
Les noves fornades d’escriptors continuen trobant inspiració a la ciutat, com és el cas de la Laia Bové, que s’estrena com a escriptora relatant una història a cavall entre la capital catalana i els Estats Units, reflex de la seva pròpia experiència residint a l’altre costat de l’Atlàntic, on ha exercit de patinadora sobre gel professional. Escriure sempre havia estat una passió per a ella, i es va sumar a una iniciativa nascuda als Estats Units que ha anat expandint-se pel globus: el Novel Writing Month, al novembre. “Et proposes escriure cada dia unes 1.500 paraules, i acabes el mes amb 50.000, que ja és un manuscrit”.
Amb aquesta iniciativa, va reprendre aquesta passió per escriure, que ha desembocat en la novel·la Saber tornar. Escrita inicialment en català i anglès —i ara amb la il·lusió que es tradueixi a la seva segona llengua—, la novel·la narra dues històries paral·leles de dos personatges que no saben com enfocar la seva vida; amb un a Chicago i l’altre al Masnou, Barcelona exerceix de punt de trobada i “gairebé d’un personatge més”. I és que la ciutat, sobretot els seus carrers més antics, han estat font d’inspiració per a Bové: “És una part molt viva de la història, que afecta les emocions dels personatges”.
“Els catalans hauríem d’apostar més pels autors catalans”
Barcelona també inspira el debut novel·lístic de Gil Pratsobrerroca, El joc del silenci, publicat fa dos mesos: encara que la trama transcorre al Pirineu, amb una nena de set anys desapareguda i innombrables secrets familiars al descobert, tot comença a Barcelona i, en aquest cas, en l’impuls de sortir de la gran ciutat. Amb girs de guió inesperats i una construcció a base de flashbacks, l’escriptor confia que aquesta novel·la sigui la primera de moltes. No obstant això, no és senzill: “El percentatge que ens arriba als autors a vegades és tan limitat que costa poder-se dedicar a escriure”, ressalta, encara que pugui no ser el cas de Pratsobrerroca, que es va endinsar en el món literari a força de presentar-se a concursos i guanyar premis, fins a fer el salt com a guionista i, finalment, escriptor.
Pratsobrerroca suma un hàndicap més: “Els catalans hauríem d’apostar més pels autors catalans. Sovint ve un nom famós de fora, i el comprem sense pensar que la qualitat d’autors locals és fins i tot superior”. Pratsobrerroca va més enllà: “De la mateixa manera que està passant amb la música, amb un boom d’opcions en català des del rap al pop i al folk, tenim autors en català de tots els gèneres, des de novel·lea negra fins a romàntica, de misteri o novel·la històrica”. Cita noms com els d’Oriol Canals, Irene Solà, Laia Vilaseca, Magda Minguet, Núria Fortuny i un llarg etcètera: “Hem d’apostar pels autors catalans”.
Amb aquests deures pendents i amb molts altres superats i amb nota, Barcelona encara el futur des d’un impuls renovat amb la FIL i des d’un ecosistema sòlid i viu, que combina tradició i innovació. Tot amb un repte i una oportunitat per davant: consolidar la ciutat com a centre literari, mantenint la seva identitat alhora que reforça la seva projecció i la dels seus escriptors.
