La revolució tecnològica avança a un ritme sense precedents. Enmig d’aquesta voràgine digital, però, hi ha un hàbit que sembla resistir al pas del temps: la lectura. En un ritual gairebé romàntic, i profundament analògic, l’scroll vertical i infinit que imposen les xarxes socials es reemplaça per paraules que llegim en horitzontal, capaces de crear mons i històries sense límits. Alhora, la producció de llibres sembla no haver canviat gaire: amb un procés gairebé artesanal, que conserva l’essència instaurada per la impremta de Gutenberg fa més de cinc segles. Una estabilitat, però, que en els últims temps s’està sacsejant. A banda d’audiollibres i ebooks, en els darrers anys la intel·ligència artificial i les xarxes socials estan transformant la manera com s’escriuen, produeixen, adquireixen, recomanen i consumeixen llibres. En un món saturat d’estímuls, a més, els llibres han de competir amb continguts pensats per a consumir-se ràpid.
Uns canvis que impacten en un sector tradicional i prudent a l’hora d’adoptar innovacions tecnològiques. “La indústria editorial és un sector tradicional: els llibres s’entenen com a obres artístiques que s’han de cuidar de forma gairebé artesanal. La màxima és el respecte als autors i a la propietat intel·lectual, i per aquest motiu, els canvis tecnològics s’han d’introduir amb molta cura”, assegura Eva Güell, professora del màster en Edició a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universidad de Alcalá, i consultora editorial especialitzada en estratègia digital. “La indústria editorial, en general, té una actitud més aviat reactiva, gairebé de rebuig i resiliència davant els canvis tecnològics”, afegeix Daniel Benchimol, fundador i Director de Proyecto451, companyia des de la qual assessora i ofereix serveis d’estratègia digital a més de 200 editorials d’Amèrica Llatina i Espanya.
“Fa només quinze anys, amb el sorgiment del llibre digital, s’assegurava que el llibre en paper estava condemnat a desaparèixer i que fins i tot les llibreries serien engolides per la compra online. Avui, aquest debat ja no té sentit: el paper continua predominant en el merct”, remarca el consultor editorial. Així ho confirmen, de fet, les xifres: segons el darrer informe d’Hàbits de lectura i compra de llibres —elaborat per la Generalitat de Catalunya—, un 67,6% dels lectors llegeix en paper, enfront d’un 32,4% que utilitza formats digitals, des del mòbil fins a un ordinador o un ebook.
Així, tot i que la presència del llibre en digital es manté a l’alça, el llibre en paper continua sent el format preferit entre els lectors. Una tendència que també corroboren des de les biblioteques: “el llibre en paper és un element que està molt vinculat al fet humà, per l’experiència que ofereix amb les mans, però també despertant el pensament; i actualment s’està prestant més que mai”, confirma Ferran Burguillos, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona —en un any rècord per a les biblioteques de la xarxa de la Diputació de Barcelona: amb més de 12,7 milions de prèstecs—. Així i tot, el préstec digital també ha crescut molt, especialment des de la pandèmia, a través de la plataforma compartida per totes les biblioteques de Catalunya: Biblio Digital, que se suma a l’oferta de les conegudes plataformes de pagament, com Kindle (Amazon) —la més utilitzada entre lectors digitals—, Storytel, Apple Books o Casa del Libro.
Un llibre per a cada persona; un format per a cada lector
A més dels llibres digitals, en els darrers anys també ha proliferat nous formats de lectura: des dels Webtoon —format de còmic digital creat a Corea que permet una lectura vinyeta a vinyeta—, lectures transmèdia o interactives, i audiollibres. Tot i que els audiollibres van sorgir a finals del segle XX, no ha estat fins als darrers anys que s’han popularitzat, coincidint amb l’auge dels pòdcasts. De fet, la plataforma més coneguda d’audiollibres, Audible (Amazon), acaba de celebrar cinc anys des de la seva irrupció a Espanya i està assolint xifres rècords. Segons l’últim informe de la companyia juntament amb NielsenIQ, més de 9,7 milions d’espanyols han escoltat com a mínim un audiollibre en els últims 12 mesos, un 4% més que fa només un any.
Tanmateix, tots aquests formats, que en el seu moment es va vaticinar que acabarien amb el llibre en paper, s’ha demostrat que complementen i fins i tot retroalimenten el format analògic. De fet, segons l’informe d’Hàbits de lectura i compra de llibres, un 28,3% de la població combina la lectura en formats digitals i en paper. Amb tot, Güell afirma que aquestes diferents eines “han democratitzat la lectura, facilitant el seu accés, i permeten que el lector pugui escollir, segons la seva capacitat econòmica o fins i tot el moment en què vol llegir, el format que prefereix”.
Així, per exemple, fins i tot hi ha lectors que consumeixen el mateix llibre en diferents formats: escoltant el seu audiollibre mentre fan tasques domèstiques o llegint-lo per ebook al transport públic o de vacances, mentre que reserven el text en paper per a quan són tranquils a casa. Segons l’informe d’Audible amb NielsenIQ, de fet, la majoria de la població (un 64%) escolta audiollibres mentre duu a terme altres tasques.
I especialment entre els més joves hi ha senyals d’un futur prometedor del llibre en paper: les noves generacions tendeixen a valorar el format analògic i fins i tot a voler col·leccionar llibres pel seu disseny, portada o per a ser una edició especial. “Per a analògic que ens sembli avui, cada vegada hi ha més joves que llegeixen còmics en blanc i negre, quan fa uns anys semblava que era un format condemnat a desaparèixer”, reconeix Óscar Valiente, director de Norma Editorial. També perquè la lectura en paper els permet desconnectar pantalles i notificacions: “el llibre aconsegueix captar un grau més elevat d’atenció que qualsevol altre format cultural, com la televisió, el cinema o el teatre”, subratlla Benchimol.
Així, doncs, el llibre en paper no ha desaparegut sinó que fins i tot s’ha enfortit. I també s’han consolidat les biblioteques i les llibreries, que continuen sent el canal de compra preferit per als lectors. Segons l’informe d’Hàbits de lectura i compra de llibres, un 74,7% declara que acostuma a comprar a llibreries, mentre que un 44,1% ho fa per Internet.
Més llibres i formats en un mercat sobresaturat
Els canvis tecnològics estan revolucionant, doncs, el format en què es consumeixen i distribueixen els textos dels autors. Transformant, fins i tot, el model de consum: les plataformes ja no només ofereixen la compra de títols individuals, sinó també subscripcions mensuals, trimestrals o anuals per accedir a continguts il·limitats. I no només això: també estan ampliant les possibilitats de difusió, amb autors, editorials i llibreries que fan servir les xarxes socials per a popularitzar les seves creacions.
I fins i tot, influencers que es dediquen únicament a crear contingut sobre literatura i recomanar obres literàries, com és el cas dels booktokers (creadors d’aquests continguts a TikTok) o els booktubers (a Youtube). “Tot i que al principi hi havia moltes reticències per part de les editorials, ja que consideraven que aquestes ja tenien els seus propis circuits de distribució, en els últims anys s’han adonat dels avantatges que suposa col·laborar amb creadors de continguts a xarxes socials, ja que mobilitzen una comunitat de lectors molt fidel”, reconeix Marta Sangrà, que confessa que va començar a sentir passió per la lectura gràcies a Harry Potter.
Sangrà lamenta que les xarxes socials estan impostant un cert tipus de gènere i de novel·les: “l’algoritme de Tiktok fa que sembli que tothom està llegint i compartint els mateixos llibres”, però celebra que encara hi hagi perfils a les xarxes que optin per acompartir i comentar llibres diferents, que se surtin del fenomen del romantasy o de les lectures comercials. Ella ara comparteix aquesta passió amb gairebé 20.000 seguidors al seu Instagram (@mardellibres) —després que fa cinc anys es decidís a obrir-se un canal de Youtube centrat en llibres, amb contingut íntegrament en català–-, a més de dedicar-se professionalment a aquesta passió que alimenta des que era petita, coordinant clubs de lectura, classes de literatura i assessorant editorials.
Així mateix, també han aparegut xarxes socials centrades en l’escriptura, com Wattpad o, en els darrers mesos, Substack, i alguns creadors d’aquestes xarxes després s’han convertit en escriptors consagrats pel mercat editorial. I és que, a més, les xarxes socials també faciliten autopublicació. Fa anys, els autors que volien publicar ho tenien molt difícil: imprimir era car, no existien les tirades curtes i donar-se a conèixer entre els lectors era laboriós si no es tenia una editorial darrere. Ara, però, a més de disposar de noves plataformes per publicar —tot i que Amazon continua sent la més utilitzada, per la possibilitat d’imprimir els llibres cada vegada que algú els compra (print on demand)—, Internet també facilitat els canals per a conèixer les creacions.
Tot, en un mercat que, com alerten des del sector, ja es troba sobresaturat. Güell recorda, però, que l’autopublicació també funciona com a alidada del sector, ja que és una pedrera per a descobrir noves veus, amb autores com Joana Marcús o Rebecca Yarros que van començar autoeditant-se. És cert, però, que “l’editor ho té més difícil que mai per poder destriar entre tot el contingut generat a xarxes i aquell que arriba a les editorials, quins són els textos de qualitat i pels quals val la pena apostar”, com remarca la consultora editorial.
Històries intel·ligents
En el darrer any, però, una nova eina tecnològica està dominant el món i despertant l’alarma entre el sector editorial: la intel·ligència artificial generativa (IA). Una tecnologia que, des de les editorials, alerten que podria impactar en tots elements de la cadena de producció literària: des del procés d’escriptura fins a la traducció, el disseny de portades o l’accés a aquests textos. Així, per primera vegada, el temor no és que la tecnologia afecti el consum o distribució de la literatura, sinó fins i tot al procés creatiu.
“El 61% dels escriptors ja utilitza eines d’IA i els escriptors que l’integren generen un 64% més d’ingressos”
“La indústria editorial ha aconseguit sobreviure i sobreposar-se als grans canvis tecnològics que semblava que havien d’acabar amb les seves dinàmiques centenàries i amb el procés artesanal. Aquesta resiliència ha generat una falsa sensació d’immutabilitat. Però la intel·ligència artificial generativa ha vingut a revolucionar i generar un canvi profund en totes les capes de la nostra vida quotidiana, també l’editorial”, adverteix Benchimol.
Per al consultor editorial, no té sentit discutir si la indústria editorial ha d’adoptar o no la IA, perquè constata que ja és una realitat. El 61% dels escriptors ja utilitza eines d’IA i els escriptors que l’integren generen un 64% més d’ingressos, ja que aquestes eines tecnològiques augmenten la productivitat i agilitzen processos. Així de contundents són els resultats de l’estudi de Gotham Ghostwriters, centrat en l’adopció d’aquesta tecnologia als Estats Units. L’impacte és tan gran que, per primera vegada, la intel·ligència artificial ha ocupat un espai a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), la gran cita literària que aquesta setmana se celebra a Guadalajara (Mèxic) i en què Barcelona és ciutat convidada, amb el Fòrum IA enfocat a professionals.
A Catalunya, de moment, però, les editorials estan aplicant la intel·ligència artificial majoritàriament per a optimitzar processos i millorar la cadena de producció i distribució. Per a Benchimol, la IA pot ajudar especialment a les petites editorials a competir amb els grans grups —com Penguin Random House o Grupo Planeta en el cas català—, ja que “els pot agilitzar processos manuals o que requereixen molt de temps”. O, fins i tot, obre la porta al fet que els textos es puguin traduir a una gran infinitat de llengües en uns pocs clics o fins i tot generar-ne la versió en audiollibre ràpidament. Però el professional, que assessora editorials en temes de digitalització, també assegura que a Catalunya hi ha grups que ja fan servir aquesta tecnologia per a corregir textos o dissenyar portades.
I, fins i tot, autors que l’integren en el seu procés d’escriptura o que produeixen els textos de forma col·laborativa amb assistents d’IA. De fet, si fem l’exercici de preguntar, per exemple, a ChatGPT quants autors fan servir intel·ligència artificial en els seus treballs, ens respondrà que, tot i que no pot donar detalls, hi ha milers d’autors de tot el món escrivint projectes literaris amb la seva ajuda, i fins i tot professionals del sector i escriptors publicats.
Autors artificials
Com un experiment, i amb cert escepticisme, així va començar la periodista Amèlia López a confeccionar el seu primer text a quatre mans amb la intel·ligència artificial. López, que reconeix que sempre l’ha fascinat la literatura, però que considerava que no tenia ni històries prou bones per explicar el món ni el temps per a dedicar-s’hi, va començar a explorar les possibilitats d’aquesta tecnologia. Així va ser com, en menys de 16 dies, va redactar la seva primera història: Siete veranos en París —a més d’una rerebotiga on explica com ha estat el procés d’aquest experiment amb intel·ligència artificial—, que ara s’ha convertit en el principi d’una col·lecció de quatre llibres, fruit d’anar experimentant amb la IA.
Una col·lecció en què, a cada llibre —que ocorre en diferents ciutats (París, Londres, Roma i Nova York) i amb nous personatges—, l’autora apuja el nivell per a conèixer els límits d’aquesta eina. Així, en el segon ha introduït l’humor –”un registre que a la intel·ligència artificial li costa moltíssim” reconeix López–, en el tercer un lèxic molt complex, amb un llenguatge tècnic i mèdic; i en el quart “toca la IA on li fa més mal: la memòria, recordar les converses anteriors, perquè es creuen tots els personatges de les històries anteriors”, a més d’afegir episodis d’irrealitat.
En aquest procés, l’Amèlia reconeix haver passat “de la fascinació en descobrir totes les possibilitats que li oferia a la naturalitat”, i fins i tot a detectar els seus errors i limitacions. També afirma que escriure un llibre amb IA és com exercir de directora, “perquè has d’anar afinant constantment les indicacions o el nivell d’exigència amb la màquina”, a més de reescriure els textos constantment per trobar i expressar la veu de cada escriptor. “Tinc la impressió que a la meva IA l’estic ensenyant a pensar com jo i fins i tot a sentir com jo”, reconeix López. Amb tot, assegura que el “resultat no ha estat màgia, sinó mètode” i que tot i que la IA ajuda a estar més guiat i acompanyat en el procés d’escriptura, també requereix dedicació i constància, però anima els escriptors a provar-ho per les idees i possibilitats que la IA pot despertar en cadascun.
L’Amèlia ha optat per autoeditar i autopublicar aquest primer llibre, ja que les editorials són reticents a publicar llibres escrits amb la col·laboració d’intel·ligència artificial —o, com a mínim, d’escriptors que ho indiquin obertament—. Sobretot, pel debat ètic que genera sobre la qualitat dels textos escrits per IA, a més dels possibles conflictes sobre autoria i drets d’autor que comporta. Qui és l’autor d’un llibre escrit amb intel·ligència artificial? Fins a quin punt s’hauria d’indiciar si aquesta tecnologia ha intervingut en qualsevol dels processos de producció?
I encara més, aquestes eines generen una altra polèmica: la tecnologia s’ha nodrit de la gran quantitat de textos que hi ha publicats de forma gratuïta, sense haver pagat pels seus drets d’autor i utilitzant-los per a perfeccionar un sistema que ara posa en perill la tasca de molts d’aquests professionals, des de traductors fins als mateixos escriptors. “La indústria editorial es basa en el respecte a la propietat intel·lectual, i aquestes eines posen en risc fins i tot els fonaments bàsics del sector”, adverteix la consultora editorial Eva Güell.
“El respecte a la propietat intel·lectual és irrenunciable perquè és la matèria primera del sector”, adverteix Eva Güell
La llei de propietat intel·lectual espanyola, ara per ara, només reconeix la propietat quan ha estat creada per una persona física, però no per treballs elaborats per eines informàtiques. Un buit legal que les associacions d’escriptors i institucions lluiten perquè se solucioni i poder protegir els autors. “El respecte a la propietat intel·lectual és irrenunciable perquè és la matèria primera del sector, i la legislació ha d’avançar per a garantir que si la tecnologia es nodreix dels textos publicats, com a mínim ho faci reconeixent i retribuint els seus autors”, conclou Güell.
A més, si qualsevol assistent d’intel·ligència artificial pot redactar històries, i fins i tot textos que aconsegueixen commoure i emocionar el lector, què diferencia les màquines dels humans? Per a Benchimol, la biografia i les vivències pròpies són experiències que fan únics a cadascun dels humans, a més de la mateixa autoria, de firmes d’escriptors i de grups editorials que gaudeixen d’un prestigi que no té, ara per ara, la IA. A més, hi ha gèneres com l’assaig en què la tecnologia no és una font fiable, ja que, de moment, no té la capacitat d’anàlisi i crítica dels humans, i en molts casos incorpora informació errònia o no provada als textos.
Per a Güell, més enllà dels debats ètics i legals sobre la IA, el temor és que aquestes eines també destrueixin de forma directa la tasca de milers de professionals independents “essencials per a la indústria, com els correctors, traductors o dissenyadors, en un sector, de per si, ja precaritzat”. Per a la consultora independent, les editorials i associacions per a definir unes detalles polítiques d’ús i limitacions per a la IA.
Tanmateix, Güell recorda que, tot i els canvis tecnològics que estan transformant la vida quotidiana i la indústria literària, la tasca d’editors i autors ha de continuar sent la mateixa: escriure i publicar històries de qualitat que aconsegueixin deixar empremta en el lector. “Els canvis tecnològics ens obliguen a professionalitzar-nos com a sector, i a formar-nos per a estar alerta de les darreres novetats, però la tasca dels editors no pot variar: una tasca que es resumeix en descobrir noves veus i autors, garantint sempre la millor qualitat literària; així ha estat des que van sorgir els primers grups editorials i així ha de continuar”, remarca la consultora. Només així la lectura continuarà resistint com un acte genuïnament romàntic i analògic, que obre la porta a noves idees i mons que cap algoritme o eina tecnològica pot dominar.
