Agenda cultural Barcelona gener 2026
AGENDA CULTURAL
per AINARA VALADEZ MEDINA
Una selecció mensual de concerts, pel·lícules,
arts escèniques, exposicions i novetats literàries.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 01 / 26
L’Ateneu 9Barris i la capacitat de resistir en contextos adversos
Ateneu Popular 9Barris, fins al 18 de gener
Barcelona no s’acaba al centre. Fora dels circuits culturals més coneguts, en sales petites i espais de proximitat també s’exhibeixen propostes de nivell. A la capital catalana, sens dubte un d’aquests espais tradicionalment considerats en la perifèria geogràfica i cultural, però amb una programació d’excel·lent qualitat és l’Ateneu Popular 9Barris. Fundat l’any 1977, aquesta fàbrica de creació reivindica el circ com a eina de transformació social. Una de les cites imprescindibles d’aquest espai al barri de Roquetes i la Trinitat Nova és el seu cicle Circ d’Hivern, que enguany està de celebració pel 30è aniversari d’un projecte amb gran impacte veïnal i cultural.
Per a celebrar aquesta efemèride, l’Ateneu exhibeix La gran plantada, un espectacle creat expressament per a l’ocasió i dirigit per la veterana companyia, de Sant Esteve de Palautordera Escarlata, dirigida per Jordi Aspa i Bet Miralta. Un espectacle per a tots els públics que s’inspira en les plantes pioneres, aquelles espècies capaces de brotar, créixer i resistir fins i tot en contextos adversos. Una proposta inèdita que combina circ, poesia, música en directe i projeccions, i és, alhora, un homenatge a la història de l’espai: rememorant com, fa gairebé cinquanta anys, l’ocupació veïnal d’una antiga fàbrica d’asfalt va ser l’origen del centre cultural. Demostrant, així, el poder de la lluita veïnal per a brotar, però també de resistir al pas del temps, fins i tot fora dels circuits culturals habituals.
L’amor tràgic de Tristan und Isolde
Liceu, fins al 31 de gener
El Gran Teatre del Liceu aixeca el teló del 2026 amb un dels plats forts de la temporada: l’estrena mundial de la producció del Tristan und Isolde de Bàrbara Lluch, amb el debut de la reconeguda soprano Lise Davidsen com a protagonista.
"Estrenada l’any 1865 a Múnic, ja en la seva època l'òpera de Wagner va suposar una autèntica revolució cultural. Dos segles més tard, la nova producció, amb els impecables Lisa Davidsen com a Isolda, i Clay Hilley com al turmentat Tristany, està cridada a convertir-se, de nou, en un abans i un després en el panorama operístic mundial.
Clam musical per Palestina
Palau Sant Jordi, 29 de gener
No és habitual veure sobre un mateix escenari alguns dels principals referents de la música catalana. Oques Grasses, Bad Gyal, Mushkaa, Lluís Llach, Fermín Muguruza o Amaia són només alguns dels noms que es reuniran en una cita excepcional aquest mes de gener.
Ho faran, a més, en una cita amb caràcter reivindicatiu i solidari: clamar en defensa del poble palestí. Per aquest motiu, per l’escenari del Palau Sant Jordi també actuaran artistes directament vinguts de Palestina, com Zeyne o Lina Makoul.
El Ballet Estatal de Hessen, a Barcelona
Mercat de les Flors, del 16 al 18 de gener
Directament des d’Alemanya, el Ballet Estatal de Hessen, una de les grans companyies europees de dansa, farà una estada de tres dies a Barcelona per presentar un triple programa sota la direcció de Bruno Heyndrickx.
Tres espectacles a través dels quals viatgem a través de les coreografies de l’alemany Marco Goecke a Midnight Raga, la francesa Leïla Ka —guardonada per la crítica francesa com a Coreògrafa Revelació— a Bouffées, i les dels germans holandesos Imre i Marne van Opstal a I am afraid to forget your smile. Un triple espectacle que té lloc en una temporada clau per al Mercat de les Flors, marcada pel comiat d’Àngels Margarit com a directora, i per un procés de rehabilitació de l’edifici, construït amb motiu de l’Exposició Universal de 1929, en marxa.
Germans de Sang: destí o classe social?
Teatre Condal, fins al 8 de març
Dos germans bessons, separats en néixer. Creixen en dos mons socialment oposats. Germans de sang no és una senzilla història familiar, sinó una profunda reflexió sobre la condició humana: què marca el nostre camí, la sang o la classe social? I com podem canviar el nostre destí?
El musical original de Willy Russell, estrenat l’any 1981 i erigit com a clàssic al West End, ja disposa narrativament de tots els elements per emocionar el públic i fer-lo aixecar per un llarg aplaudiment. Tanmateix, si a aquests ingredients se suma l’experiència de Daniel Anglès, com a director, Ariadna Peya, com a coreògrafa que converteix els ballarins en part imprescindible de la història, o el prodigi de Mariona Castillo (sra. Johnstone), Roc Bernadí (Eddie) i Albert Salazar, el resultat és sinònim d’èxit garantit.
< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >
IMATGES I LLETRES
IMATGES I LLETRES
01 / 01 / 26
Perdre’s en el dicotòmic bosc de Mercè Rodoreda
CCCB, fins al 25 de maig
Mercè Rodoreda és, sens dubte, una de les grans veus de la literatura catalana. Però, tot i la seva popularitat, el seu corpus literari, i sovint també la imatge construïda al voltant de les seves obres, es redueix a unes poques imatges o pàgines, estretament vinculades a La Plaça del Diamant, una de les recurrents lectures obligatòries per l’alumnat català. Així com el seu corpus literari, la seva imatge com a escriptora sovint també s’ha vist reduïda a una etapa molt concreta de la seva vida: la d’una entranyable escriptora de més de 80 anys, preocupada per les plantes del seu jardí. Un imaginari que, precisament, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona vol desmuntar amb la seva nova mostra, que convida a endinsar-se en el profund bosc de Mercè Rodoreda.
Un bosc profund i ple de dicotomies: innocent, alhora que cruel, infantil i macabra, realista i fantàstica, clara i tenebrosa, que explora la faceta més fosca i política de l’escriptora. Perquè a més de la Rodoreda que inventa personatges com La Colometa o Aloma, també existeix l’escriptora fosca i tràgica que es deixa entreveure en La mort i la primavera, publicada pòstumament. Una dualitat que explora el CCCB a través d’un gran bosc, amb múltiples troncs, branques -algunes també desarrelades per l'impacte de l'exili- i fins i tot llavors que transcendeixen el temps, posant l’obra literària de l’autora amb peces plàstiques i audiovisuals de diferents èpoques.
Un univers de bèsties i animals fantàstics
Centre d’Art Amatller
Avui, la intel·ligència artificial sembla que ha obert la porta a un univers infinit d’imatges: on tot és possible. Tanmateix, ja en l’època medieval els humans deixaven volar la seva imaginació i crearen tot un imaginari ple de fantasia, bèsties, éssers mitològics i animals fantàstics, segles abans de l'esclat tecnològic.
El Centre d’Art Amatller obre la porta a explorar aquest univers amb La Biblioteca Fantàstica de les Bèsties, una mostra immersiva que reivindica l’imaginari d’aquest bestiari medieval, en una coproducció de la companyia Layers of Reality amb el Museu d'Art Medieval de Vic (MEV).
Homenatjar Néstor Almendros
Filmoteca de Catalunya, fins al 7 de febrer
Quan es pensa en cineastes catalans amb projecció internacional, sovint s’acostuma a pensar en actrius com Úrsula Corberó o fins i tot en directors de cinema com J. A. Bayona. Tanmateix, poques vegades s’acostuma a pensar en aquelles personalitats darrer de la càmera, com Néstor Almendros, un dels cineastes catalans que més prestigi internacional va gaudir.
La Filmoteca de Catalunya vol homenatjar, precisament, aquest director de fotografia i operador de càmera, nominat quatre vegades als Òscars. Almendros (1930 - 1992), exiliat a Cuba a conseqüència del franquisme, va guanyar un d’aquests prestigiosos premis per Días del cielo.
Ciudad de sombras
Netflix
Un assassí que crema les seves víctimes en edificis emblemàtics de Gaudí. És el repte amb què s’enfronten els agents en aquest thriller policial carregat de tensió, inspirat en la novel·la El verdugo de Gaudí d’Aro Sáinz de la Maza.
Una història apassionant que ha aconseguit captar l’interès dels espectadors de tot el món: encadenant quatre setmanes consecutives entre les deu sèries de parla no anglesa més vista de Netflix a escala global. Tot, en una sèrie —amb Isaak Férriz i per Verónica Echegui, en el seu últim paper abans de la seva sobtada mort, com a protagonistes— on Barcelona no només és l’escenari, sinó també un personatge principal.
Últims dies per endinsar-se en la imaginació d’Antoni Tàpies
Museu Tàpies, fins al 21 de gener
"La saviesa, la ciència i la imaginació artística poden aparèixer als llocs més inesperats, a vegades en els més humils i més arcaics". Així ho defensava el pintor català Antoni Tàpies en el seu escrit La imaginació del món, i és aquest imaginari el qual explora el Museu Tàpies.
Comissariada per Imma Prieto i Pablo Allepuz, l’exposició convida a endinsar-se en aquest joc de mirades, reflexions i imatges, creades sobretot per un jove Tàpies que començava a formar el seu imaginari.
< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >