Aalta botica, remeis gastronòmics

Emmarcada entre dues columnes jòniques, l’entrada de l’establiment té la simetria serena d’un temple grec, però el minimalisme de la font triada pel rètol –Spartan Extra Light, tot minúscules– ens remet a una categoria inconcreta del luxe postmodern.

Què hi ha, aquí dins? Traiem el nas, i ens sembla intuir la forma d’un pernil sobre una vitrina. En creuar el llindar de la porta, ens saluda una barra impressionant feta d’ònix daurat, il·luminada per una làmpada negra de disseny geomètric que no fa pinta de ser de l’IKEA. Mirem al nostre voltant i deixem que els ulls passegin sobre el paisatge d’ampolles, llaunes i pots que descansen sobre les lleixes de fusta de noguera color xocolata.

Mig abduïts pel confort harmoniós del conjunt, una veu trenca el silenci per interpel·lar-nos: 

— “Has tastat mai els tomàquets de San Marzano?”

Qui ens parla és Josep Amor, i ho fa amb l’entusiasme desbordant de qui busca adeptes per la seva causa. Sense temps per respondre, en Josep ens explica que es fa portar aquests pomodori de l’Azienda Agricola que l’Anna Crescenzo té a Sarno, als peus del Vesuvi, prop de Salerno; i que no ha estat gens fàcil aconseguir-los; però que si vull, els puc tastar a la mateixa botiga, perquè els serveixen acompanyats d’una crema de parmesà de 30 mesos, alfàbrega fresca i flors d’all, i valen molt la pena.

Amb la mateixa il·lusió als ulls, ens explica que aquest producte arriba en dos formats diferents: pelati, és a dir, tomàquets sencers i pelats, prèviament cuits i conservats amb el seu propi suc dins un pot de vidre; i en forma de passata, que seria la salsa que s’obté de la seva cocció, “passada” per oli d’oliva. 

El senyor Amor, a banda d’estimar els tomàquets en conserva i tenir el do de l’oratòria, és l’orgullós copropietari del negoci, juntament amb la seva filla Patrícia –que lidera el projecte com a directora– i el seu gendre, Riccardo Ferrari.

Entre tots tres han donat vida a un espai on és possible comprar i degustar productes de màxima delicadesa, seleccionats amb un criteri forjat a còpia de viatges i experiències gastronòmiques arreu del món, però donant molt de protagonisme al bo i millor dels seus països d’origen.

De cara al públic, a banda de la família propietària, la botiga compta amb un equip de set professionals entre els quals destaquen un sommelier, un xef i un mestre xarcuter.

El nom del projecte, aalta botica, s’inspira en les antigues boticas, on l’apotecari oferia herbes, xarops i fórmules magistrals per guarir els mals de la clientela. Traslladat a la botiga de queviures, la idea és que els productes que s’hi troben tenen idèntica capacitat per sanar-nos. 

Jugant amb el paral·lelisme farmacèutic, als prestatges de la botiga, mig dissimulats entre ampolles i llaunes, hi apareix algun flascó de vidre ambre o un pot de porcellana pintat a mà, on s’hi pot llegir “Espígol” o “Camamilla”.

Però la voluntat d’aquest espai, més enllà de curar-nos mitjançant l’hedonisme, és la de donar a conèixer la història que hi ha darrere cada etiqueta. Un exercici pedagògic que busca elevar el producte més enllà de la seva funció primària per ubicar-lo en una tradició, en una manera de fer o en un determinat paisatge.

A les vitrines i neveres d’aquest refugi gourmet, hi ha grans vins, caves i champagnes, però també productes singulars com el salmó Upstream, pescat a les Illes Fèroe i fumat a Itàlia amb fusta de faig dels Apenins; el pernil de gla de doble “montanera” d’Arturo Sánchez o els formatges parmesans de Caseificio Santa Rita, elaborats amb llet de vaca Bianca Modenese i disponibles en curacions que van dels 24 als… 155 mesos. 

En aquesta botica també hi podem trobar mantega bretona de la casa Bordier, pots d’espècies de la marca danesa Mill & Mortar, conserves de les ries gallegues i uns dolços extraordinaris de pasta fullada caramel·litzada de la Confitería Milhojas de Cabezón de la Sal (Cantàbria).

Productes de quilòmetre mil, cent i zero, com és el cas del Pastrami de Rooftop Smokehouse, el Panettone de l’Atelier o els gelats de I+D Desserts, creats per Rubén Álvarez, el mestre gelater responsable de projectes com Studio 33/35 i Esneu. Les postres artesanes són obra de David Gil, qui durant vuit anys va ser el responsable de rebosteria del grup ElBarri. Molta atenció al Babà al rom o al pastís de formatge, que, recordem-ho, poden degustar-se a la mateixa botiga.

A aalta botica s’hi pot esmorzar, fer l’aperitiu, dinar o sopar, i obren de 8:30 h a 22:30 h en horari ininterromput de dimarts a dissabte.

Sigui quina sigui la franja que trieu, és imprescindible tastar el bikini d’aalta botica.

La seva fórmula magistral consisteix en pa de croissant –elaborat per Jordi Morera–, pernil cuit ibèric, Comté 30 mesos i salsa “tartufata” Inaudi. Un remix gloriós del sandvitx més barceloní i universal.

Tota la carta de l’espai de degustació està construïda amb els productes que es venen a la mateixa botiga. El concepte és oferir una cuina d’assemblatge i no de transformació, perquè el client pugui replicar les receptes a casa seva sense complicar-se gaire la vida. 

La idea és obrir, combinar i degustar.

aalta botica també té marca pròpia: anxoves de Santoña, musclos, seitons o navalles. També patates xips fregides en paella, oli d’oliva de Còrdova i un vermut del Priorat d’un color mel que hipnotitza només de mirar-lo.

El packaging triat per la marca torna a traslladar-nos a la farmaciola. La caixa d’anxoves (120 g) especifica que conté 10-12 filets, a ingerir per “via oral” i que en cas de dubte, consulti amb l’apotecari.