Creativitat

Literatura a la pista: Samanta Schweblin guanya el primer Premi Aena

Samansa Schweblin
Samansa Schweblin

13 d'abril de 2026 a les 15:33h
Passades les deu de la nit, sota les voltes de les Drassanes Reials del Museu Marítim, Samanta Schweblin s'aixeca de la seva taula amb la cara de qui acabava de baixar d’una ruleta russa… però en positiu.El buen mal (Seix Barral), el seu llibre de relats sobre solituds familiars i monstres quotidians, acaba de guanyar el I Premi Aena de Narrativa Hispanoamericana i, de passada, el milió d’euros més sonat de la literatura recent en espanyol. Rosa Montero, presidenta del jurat, obre el sobre i la sala respon com s’espera en aquests casos: amb un aplaudiment llarg, gairebé alliberador. La resta de finalistes han vist com el seu 20% matemàtic de guanyar desapareixia. Vila-Matas, Giralt Torrente, Fernández i Abad Faciolince s'han quedat asseguts a les seves taules, tot i que automàticament també han guanyat 30.000 euros, el premi atorgat als quatre que es quedaven a les portes.L’escriptora argentina, de 48 anys, ho ha reconegut sense embuts: “Estic en xoc”. I de seguida ha trobat el to: “Els que escrivim contes correm mig coixos… avui aquest premi fa el seu primer pas premiant l’excepció”. Després, parafrasejant la poetessa Wisława Szymborska, ha rematat amb una idea que ha quedat flotant a l’ambient, on es recorda com n’és d’estrany celebrar literatura mentre el món està en desequilibri i amb moltes guerres: “Pitjor que posar-se a llegir i escriure en un moment com aquest seria no posar-s’hi”.
Schweblin: “En comptes de buscar més contes, llegia una vegada i una altra els mateixos tres llibres. Em vaig tornar una mica boja."
La guanyadora ha recordat el seu estiu amb 12 anys: la seva mare li va regalar una antologia de Kafka i el seu avi Cròniques marcianes, de Bradbury i Cortázar: “En comptes de buscar més contes, llegia una vegada i una altra els mateixos tres llibres. Em vaig tornar una mica boja. Em va encantar aquell moment”.La nit de dimecres acompanya. I el lloc, també. Les Drassanes Reials tenen alguna cosa que impedeix acostumar-s’hi: sempre impressionen. Allà Aena ha decidit desplegar encara més la seva aposta cultural. El seu president, Maurici Lucena, ho ha dit sense embuts: la intenció és que el premi es quedi a Barcelona i tingui continuïtat. També ha defensat el paper del mecenatge empresarial amb una idea senzilla: “en societats imperfectes, té sentit que les empreses hi contribueixin, encara que no sigui la seva activitat principal”, ha dit. Recordant també la part pública de l’operador aeroportuari (l’Estat en deté el 51% de l’accionariat), ha recordat que, com a gran lector, el ministre de Transports Óscar Puente ha demanat que el criteri per atorgar el premi fos únicament literari i que no hi pogués haver la més mínima sospita de cap altra cosa en concedir-lo.
"El 80% de la producció literària en espanyol s’edita a Barcelona"
El president Salvador Illa ha tancat la gala amb un to més emocional: “En moments difícils no podem fer coses contra la cultura, perquè és el que som. Les bombes sempre acaben desapareixent i llavors surt a la llum que els llibres són un altre tipus de fonaments”. Ha recordat, a més, una dada que explica moltes coses: el 80% de la producció literària en espanyol s’edita a Barcelona.
El president d'Aena, Maurici Lucena, i el vicepresident executiu, Javier Marín, acompanyats pel president de Catalunya, Salvador Illa, i diferents autoritats.
Un dels encerts de la nit ha sigut l’escenografia, signada per la directora d’art Vanesa de la Haza i produïda per La Tropa. L’andalusa, avesada al món del cinema, ha creat cinc escenaris repartits per la sala, cadascun dedicat a una obra finalista. Una proposta àgil de cinc moments per presentar els llibres finalistes. Un monòleg de l’actriu Nieves Soria donant veu a l’àvia Josefina de Los ilusionistas, de Marcos Giralt Torrente. Música de piano amb la peça que Álex Gassent ha creat específicament inspirada en El buen mal, de Schweblin; la dramaturga i actriu Lola Blasco ha encarnat Ryo a Canon de Cámara Oscura, l’obra d’Enrique Vila-Matas; hi va haver dibuix en directe de Patricio Hidalgo per recordar Marciano, de Nona Fernández; i la coreografia d’Alina Sokulska, que ha portat a escena el dolor de la guerra a Ahora y en la hora, el text d’Héctor Abad Faciolince. Cadascun d’aquests moments han sigut una presentació d’un llibre que ha fet venir ganes de continuar coneixent.Hi ha ganes de continuar sabent de les històries, perquè res no s'ha allargat més del compte. Tot ha fluit amb una naturalitat poc freqüent en aquest tipus d’actes. Els presentadors, Josep Cuní i Martina Klein, han funcionat en aquest equilibri entre ofici i proximitat. I les taules, batejades amb noms d’aeroports de la xarxa Aena (Barajas, El Prat, Almeria, Vigo, Palma…), han afegit una picada d’ullet que connecta el món de l’aviació amb el dels llibres.
Samanta Schweblin © AENA
A la sala s'han barrejat perfils diversos: política, empresa, cultura, lleis, o mitjans. Barcelona, Espanya i Amèrica Llatina, sota el mateix sostre. I, com correspon a una nit entre setmana, tot ha acabat a una hora raonable.Hi ha un detall que explica bé l’ambició del projecte: a més del milió per a la guanyadora i els 30.000 euros per a cada finalista, Aena comprarà exemplars de les cinc obres per valor de més d’un altre milió d’euros. Els distribuirà entre els seus més de 11.000 empleats i els donarà a biblioteques i institucions culturals als llocs on opera. Només a Espanya ja suma 46 aeroports i dos heliports.Tot i que Aena ja compta amb un centre cultural aeronàutic al costat de la terminal corporativa de l’aeroport de Barcelona-El Prat, el pes simbòlic d’aquesta primera edició demanava un escenari com les Drassanes. El va tenir. Va ser, en essència, una bona nit per a una autora argentina i també per a Barcelona. Una nit de literatura, ben armada i sense estridències a la ciutat dels llibres. Just el tipus d’història que encaixa amb l’esperit del nostre estimat The New Barcelona Post.A partir d’ara, quan algú digui “Aena”, potser no pensarà només en pistes i terminals, sinó També en llibres. En un projecte cultural que, sumat al seu suport al Liceu, al Teatro Real o al Taller de Músics amb les seves beques, comença a prendre una forma recognoscible. Lucena ho resumia en una aspiració per al guardó que es va estrenar ahir: “que aquest premi arribi a ser una cosa semblant al Booker o al Goncourt”.De moment, el primer pas ja està fet. I sona (o es llegeix) bé.
Etiquetes