Agenda cultural Barcelona octubre 2025
AGENDA CULTURAL
per AINARA VALADEZ MEDINA
Una selecció mensual de concerts, pel·lícules,
arts escèniques, exposicions i novetats literàries.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 10 / 25
Cantants i bandes de pel·lícula
Cinemes Mooby Aribau, del 23 d'octubre al 2 de novembre
Cantants i bandes de música han deixat de ser mers compositors i creadors de lletres i melodies que ens remouen i emocionen, per a convertir-se en estrelles internacionals. Estrelles admirades per una gran massa de fans que volen conèixer des del procés de creació de les cançons que els han marcat, fins a les històries més íntimes d’aquests grups i artistes. Precisament, sobre l’essència d’artistes i gèneres musicals ofereixen una mirada profunda els documentals musicals, un gènere cinematogràfic que, des de fa més de 20 edicions, posa en valor el festival In-Edit.
Irònicament, el festival arrenca amb un fals documental: Spinal Tap II: The End Continues (1984), la seqüela de la popular sàtira rockera. Després d’aquesta humorística inauguració, el cicle, que aprofita també per estrenar noves cares en la seva direcció (amb Astrid Rousse al capdavant de la direcció executiva i Toni L. Querol de l’artística), el cicle projectarà un total de 71 títols. D’aquests, fins a 61 seran estrenes mundials -amb un total de 17 premières-, europees, estatals o catalanes. El festival també esdevé cada any un punt de trobada per a artistes i fans, protagonitzat en la seva anterior edició per la febre que va despertar Bad Gyal en l’estrena del seu biopic, La Joia. En la seva 23a edició, pels cinemes Aribau es passejaran convidats com els internacionals Carl Craig o Harley Flanagan. Però també estrelles nacionals com Alba Flores que, juntament amb Isaki Lacuesta, presentaran l’emotiu viatge de descobriment de la figura del pare de l’actriu. Un viatge a través del qual Flores recuperarà el seu talent musical, que va abandonar amb la mort del seu pare quan ella tenia només vuit anys, i la seva pròpia història personal i familiar. Un viatge per a recuperar la veu que també protagonitza Leiva, en aquest cas per culpa de les cordes vocals, a Hasta que me quede sin voz.
Un festival 100% femení
Diversos espais, fins al 26 d'octubre
Des de fa anys, la indústria musical aposta per la paritat de gènere. Una aposta, però, que continua sense ser suficient, amb els caps de cartell dels festivals ocupats majoritàriament per homes. Wimen Festival neix, precisament, per a canviar les regles del joc.
Amb la convicció que "una altra indústria musical és possible", i amb l’objectiu de promoure la riquesa de les veus femenines, el festival aposta per una programació 100% femenina. Una programació, a més, feta també per dones, amb una gran part de l’estructura interna –des de la producció fins a la comunicació— liderada per dones. El cicle, a més, també reivindica la diversitat de les artistes, amb concerts que van des del rap de Mala Rodríguez a la música més clàssica de la mà de la pianista Alba Ventura, passant pel flamenc de María José Llergo. Clara Peya, Anni B. Sweet o fins l’exjurat d’OT Buika són alguns dels noms que completen la programació.
Marató de jazz
Diversos espais
Un llenguatge universal per a la cohesió, el diàleg i la diversitat. Són els atributs que la UNESCO atribueix al gènere musical del jazz i que, un any més, el Festival de Jazz de Barcelona vol reconèixer i celebrar amb una gran varietat d’actuacions i propostes durant la tardor.
Un total de 48 concerts –entre estrelles internacionals i talents emergents locals– repartits en deu espais emblemàtics de la ciutat, com el Palau, el Liceu o la sala Jamboree, faran contagiaran la capital catalana de l’esperit d’aquest gènere, sense necessitat de viatjar als Estats Units. Entre la programació destaquen concerts com el d’Andrea Motis, consagrada ja com una de les imprescindibles del cicle, que en aquest cas homenatja a Amy Winehouse, o l’actuació del flamenc Miguel Poveda al Liceu.
Atrevir-se a mirar
Granollers, Barcelona i Terrassa, a partir del 16 d'octubre
Aturar-nos, per uns instants, i deixar de banda el frenètic ritme de vida al qual sembla abocar-nos la societat contemporània i atrevir-nos a mirar. Aquesta és la proposta del Festival Panoràmic, cicle que es consolida com un punt de trobada entre fotografia i cine.
Atrevir-nos a mirar, a més, fora dels límits geogràfics de Barcelona, per adonar-nos que, més enllà de les incomptables activitats culturals que ens ofereix el cor de la ciutat, hi ha pràcticament un univers per descobrir. Un univers que, en si mateix, ja ens ofereix la fàbrica d’arts Roca Umbert de Granollers, escenari d’una desena del total de 20 exposicions fotogràfiques que ofereix el festival, que també s’estén per la capital catalana i Terrassa.
Del fandom al troleig
Sala Beckett, fins al 19 d'octubre
Per deixar de patir, com més ximple, millor. O, com a mínim aquesta és la conclusió a la qual va arribar la ciberactivista Paula Miró, qui va decidir iniciar un imparable procés d’estupidització personal i social. Una història a la qual ens apropa el nou text de Berta Prieto.
La incansable i joveníssima dramaturga signa un altre èxit després d’obres com Derecho a pataleta i Autodefensa. En aquest cas, abordant l’overthinking –com diríem en català, els mals que comporta sobrepensar massa— al qual semblen estar abocades les noves generacions. Una autoexigència per a la qual l’única solució és caure en la ximpleria pública. És a dir, una reinvenció moderna, i adaptada als temps, del clàssic eslògan que exclama que "la ignorància és felicitat".
< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >
IMATGES I LLETRES
IMATGES I LLETRES
01 / 10 / 25
El Miró més americà
Fundació Miró, a partir del 10 d'octubre
És, segurament, un dels artistes catalans més internacionals de tots els temps. Molts aspectes se li podran retreure a Joan Miró, però és un fet innegable que el seu estil revolucionari i abstracte, i fins i tot com la seva biografia més íntima, han despertat admiracions —i fins i tot rebuig— a tot el món, des del Japó als Estats Units. Ja en el seu temps, de fet, Miró va viatjar fins a set vegades al país nord-americà entre 1947 i 1968, unes visites que es van intensificar amb motiu de les dues retrospectives que van tenir lloc al país estatounidenc, en 1941 i 1959. No és d’estranyar, doncs, que l’artista català i els creadors estatunidencs del seu temps s'influenciessin mútuament.
Precisament, la mostra repassa, a través de 140 obres procedents del mateix fons de la Fundació Miró, així com de col·leccions americanes i europees, les sinergies i connexions pictòriques que es van crear entre artistes de geografies tan allunyades. Miró i els Estats Units també suposa una oportunitat única per a, no només observar de primera mà pintures de reconeguts i revolucionaris creadors com Jackson Pollock o Mark Rothko, sinó també per a (re)conèixer la tasca de moltes dones artistes que també conreaven l’abstracció, però que no han estat degudament reconegudes. L’exposició, coorganitzada juntament amb The Phillips Collection de Washington, permetrà que les obres de Miró tornin a viatjar fora, després d’haver despertat un autèntic fanatisme al Japó. Aquests intercanvis internacionals s’emmarquen en el 50è aniversari de la fundació. 50 anys des que, el 10 de juny de 1975, l’artista decidia obrir les portes d’aquest espai, obra del racionalista Josep Lluís Sert, amb una festa de caràcter popular, per evitar la presència de les autoritats franquistes.
Barcelona, capital del disseny
Diversos espais, del 7 al 17 d'octubre
La creativitat com a força regeneradora. Aquest és el potent i esperançador missatge que vol defensar la Barcelona Design Week, cita que aprofita, alhora, per reivindicar el paper central de la capital catalana en el món del disseny i la creativitat.
La de Barcelona s’ha erigit, de fet, com una de les Design Weeks per referència en tot el món. La seu central serà, com és habitual, el DHub, l’espai creatiu per referència de la ciutat, centre en el qual tindran lloc les sessions i conferències al voltant de l’esdeveniment, que reflexionaran temàtiques com l’impacte de la IA en la creativitat o el rol del disseny en l’economia. Un centenar d’activitats com exposicions, instal·lacions, rutes urbanes o festes creatives completaran un programa que reivindica Barcelona com a capital mundial del disseny i la creació.
Reivindicant els clàssics
Diversos espais, a partir del 15 d'octubre
En un moment en què les lectures semblen imposar-se a cop de booktokers i sagues en tendència, el Festival Clàssics, d’arts contemporànies i pensament, vol promoure el diàleg amb aquest passat que encara avui ens interpel·la.
Un passat que, en aquest cas, abordaran sota l’òptica del desig, un impuls tan humà com actual. Inspirant-se en un dels diàlegs més populars de Plató, El convit, el cicle impulsat per la Casa dels Clàssics i Abacus vol reinterpretar i oferir una mirada contemporània a aquestes obres universals. El festival crearà sinergies entre textos d’autors com Virginia Woolf, Shakespeare, Ausiàs March o Oscar Wilde, i actuacions de creadors contemporànies com PereJaume, Tarta Renola, David Verdaguer o Elisabet Casanovas, per encendre aquesta flama del desig que cadascú porta dins.
El traç invisible de Mako Artigas
Artur Ramon Art, fins al 31 d'octubre
Tradició tèxtil japonesa i dissenys avantguardistes que han despertat la curiositat de dissenyadors com Christian Dior, Paco Rabanne o Kenzo. Aquesta és la combinació que s’amaga sota el traç invisible de la japonesa Mako Artigas.
La galeria Artur Ramon Art ofereix una retrospectiva de la seva obra i trajectòria, desconeguda, però a la vegada icònica. Una trajectòria, però, que amb 88 anys, la imparable Artigas (Tòquio, 1937) es nega a posar-li punt final, amb una passió innata que la porta a seguir creant i dibuixant. Comissariada per Ricard Bru, l’exposició presenta una selecció dels seus múltiples dibuixos sobre paper japonesos realitzats des de 1959 i fins a l’actualitat.
Luminiscence
Basílica Santa Maria del Pi, fins al 30 de novembre
Les experiències immersives semblen haver-ho envaït tot. No només museus i galeries, sinó que ara fins i tot s’atreveixen a entrar a l’Església. I no a qualsevol església i és que, concretament, la nova experiència aterra a la Basílica de Santa Maria del Pi.
Ara bé, ho fa amb un tret diferencial: la presència d’un cor de música en directe que acompanya les projeccions digitals per crear una atmosfera màgica a través de tots els sentits. Després d’un viatge per grans temples europeus, des de París a Münster, l’experiència aterra a la capital catalana.
< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >