Opinió

Barcelona, capital europea del talent gaming

La indústria del videojoc viu un moment de transformació històrica.

A escala global el sector del gaming mou al voltant de 180.000 milions de dòlars anuals i agrupa més de 3.300 milions de jugadors, dels quals aproximadament un 48 % són dones. Tanmateix, només prop del 26 % de la força laboral del sector està formada per dones, fet que evidencia una bretxa significativa entre qui juga i qui dissenya, desenvolupa i lidera els videojocs.

En aquest context de creixement i evolució, Barcelona s’ha consolidat com un dels hubs de gaming i entreteniment interactiu més dinàmics d’Europa, amb un ecosistema que reuneix estudis AAA, companyies de mobile gaming, equips mid-size i una escena independent en plena expansió. Durant l’última dècada, la ciutat ha passat de ser un pol emergent de creativitat digital a convertir-se en un node estratègic per al talent internacional del videojoc.

Un ecosistema global al Mediterrani

Un dels factors que expliquen aquest creixement és la presència de grans estudis internacionals que han escollit Barcelona com a base d’operacions per al mercat occidental, especialment Europa i Amèrica del Nord. La ciutat combina talent local i internacional, connectivitat global i una qualitat de vida especialment atractiva per als professionals del sector. A Barcelona conviuen gegants del mobile gaming com King, Scopely, Socialpoint (integrat a Take-Two Interactive), Bandai Namco Mobile, Gameloft, Ubisoft, Zeptolab, FunPlus, Tripledot Studios, IO Interactive o Tilting Point.

Al seu costat, empreses globals com NetEase o Supercell financen i acompanyen nous estudis independents que troben a la capital catalana un entorn ideal per créixer. Aquesta convivència entre grans companyies i estudis emergents genera un ecosistema especialment dinàmic, on l’intercanvi de coneixement i la mobilitat del talent impulsen la innovació.

Formació especialitzada per a una indústria global

El creixement del sector també s’explica per l’existència d’una sòlida base de talent a la ciutat. Catalunya compta actualment amb més de vuit graus universitaris específics dedicats al desenvolupament de videojocs i més de 50 programes de formació professional vinculats al gaming, l’animació digital, l’art 3D, la programació interactiva o el disseny d’experiències digitals.

Aquest teixit formatiu permet que cada any s’incorporin nous perfils altament especialitzats al mercat laboral, alimentant tant els grans estudis com startups i projectes independents. La ciutat s’ha convertit així en un dels principals centres europeus de formació en videojocs.

Participants en un ‘hackaton’ del Talent Arena 2025.

Talent neurodivers

El videojoc contemporani és una disciplina profundament interdisciplinària. Programació, art, narrativa, economia digital, anàlisi de dades o disseny d’experiència d’usuari conviuen en equips complexos. Però hi ha un altre factor que comença a reconèixer-se com a clau per a la innovació: la diversitat cognitiva (o neurodiversitat).

Des de la perspectiva de la neuropsicologia, si volem jocs globals necessitem equips globals, i profundament diversos, especialment neurodiversos. Les persones neurodivergents (com aquelles amb TDAH, autisme, dislèxia o altes capacitats) aporten maneres diferents de processar la informació, generar idees i resoldre problemes. En entorns creatius i tecnològics, aquestes diferències no són una limitació: són un avantatge competitiu.

En la meva experiència treballant durant una dècada entre Bandai Namco Mobile i Microsoft Gaming, he vist com perfils amb TDAH destaquen pel pensament divergent, la velocitat d’ideació i la capacitat d’iterar solucions fora dels marcs convencionals.

Moltes persones dins de l’espectre autista sobresurten en pensament sistemàtic, detecció de patrons i profunditat analítica, qualitats fonamentals per a sistemes complexos com economies in-game, intel·ligència artificial o equilibri de mecàniques. Les persones amb dislèxia, per la seva banda, solen aportar un pensament altament visual i holístic, capaç de detectar connexions creatives allà on altres veuen dades aïllades.

En la seva primera edició, l’esdeveniment va reunir més de 20.000 assistents.

En una indústria marcada per canvis constants —IA generativa, saturació del mercat o evolució dels hàbits de consum—, les companyies que prosperen no són necessàriament les més grans, sinó les que pensen de manera més creativa i s’adapten amb més rapidesa. És aquí on la neurodiversitat deixa de ser un relat inspirador per convertir-se en una autèntica palanca d’innovació.

Lideratge divers per a una indústria més forta

La diversitat també és clau des de la perspectiva de gènere. La comunitat jugadora és avui pràcticament paritària, però els equips que creen els jocs encara no reflecteixen aquesta realitat. Integrar més dones en posicions de lideratge, disseny i desenvolupament permet entendre millor la base de jugadores, ampliar narratives i construir comunitats més inclusives.

Referents internacionals com Johanna Faries (presidenta de Blizzard), Helen Chiang (presidenta de Mojang – Minecraft), Asha Sharma (CEO de Microsoft Gaming) o Sarah Bond (presidenta d’Xbox) demostren que quan el lideratge es diversifica, no només canvia la cultura empresarial: també millora la capacitat d’innovació.

Xerrada del cofundador d’Apple, Steve Wozniak, plena a vessar.

Barcelona davant la seva propera gran oportunitat

Avui, Barcelona té tots els ingredients per consolidar-se com un hub mundial de tecnologia i creativitat. Per aconseguir-ho, serà clau continuar reforçant les connexions entre indústria, formació, inversió i esdeveniments internacionals que ja situen la ciutat al mapa global de la innovació, com la Mobile World Capital Barcelona, el Mobile World Congress o l’ISE.

Perquè els videojocs ja no són només entreteniment. Són experiències interactives que connecten el món digital amb el món real. Les tècniques de gamificació i disseny d’experiència interactiva que neixen a la indústria del videojoc es poden aplicar a àmbits on la motivació de l’usuari és clau, com la salut —a través del denominat serious gaming— o la personalització de l’educació infantil, on les dinàmiques de joc poden millorar l’aprenentatge, l’atenció i la participació.

Barcelona té el talent i l’ecosistema per posicionar-se com a capital mundial del gaming. Seguirem treballant per aconseguir-ho.

Compartir
Publicado por
Aïda Figuerola

Artículos recientes

  • Innovació

El DFactory s’engrandeix per a marcar el ritme de la indústria del demà

El complex de la Zona Franca creixerà fins als 60.000 metres quadrats, triplicant l’espai actual…

18 de març de 2026
  • Imatges

L’art de desaparèixer en un rectangle de llum

Una part essencial de l'obra del fotògraf xilè pot veure's fins al 24 de maig…

18 de març de 2026
  • Escena

Tot esperant Joel Joan

Joel Joan formalitza el seu compromís íntim amb la interpretació mitjançant 'Vània', l’adaptació que Simon…

18 de març de 2026
  • Barcelona Futur

Josep Lluís Sanfeliu, relleu intern per a la presidència de Barcelona Global

La comissió executiva avala per unanimitat la proposta de Ramon Agenjo, que haurà de ser…

18 de març de 2026
  • Good News Barcelona

Llum verda a la connexió del tramvia per la Diagonal, pendent dels pressupostos

Barcelona aprova definitivament el projecte per unir Verdaguer i Francesc Macià i avançar cap a…

17 de març de 2026
  • Gastronomia

L’art de negociar entre plats

Sis restaurants del Quadrat d’Or on el business lunch fa que la conversa flueixi i…

16 de març de 2026