Barcelona com a plató: claus i reptes d’un audiovisual català que factura 9.000 milions

El futur Catalunya Media City en les Tres Xemeneies, el Parc Audiovisual de Catalunya, nominacions als Óscars que ja no sorprenen, 65 escoles vinculades a l’audiovisual, presència en els grans festivals i actors i directors de reconeixement global. Són alguns dels angles més visibles d’un ampli sector audiovisual català, que va molt més enllà: des de la producció a la postproducció, als desenvolupadors de videojocs, al lloguer de material audiovisual i a empreses de difusió, la cadena de valor del sector abasta un ampli espectre d’empreses, professionals i, cada vegada més, startups.

Representants de tots ells s’han citat en la presentació de l’informe d’Acció i del Clúster Audiovisual de Catalunya que ha radiografiat el sector, a una setmana de l’Integrated Systems Europe  (ISE) a Fira de Barcelona. Les conclusions són clares: el sector continua creixent, com fa de forma sostinguda des que es va començar a analitzar des de Acció el 2020, quan hi havia 3.600 empreses de l’esfera audiovisual. Ara, les empreses ja freguen les 4.500 (un 7% més que l’any anterior), i la facturació supera per primera vegada els 9.000 milions d’euros. En concret, van ser 9.120 milions, la qual cosa representa un 6% més (amb un ritme menys accelerat que l’exercici anterior, quan va créixer un 12%). El dinamisme del sector també fa créixer els llocs de treball, que s’eleven fins prop dels 45.000, un 8% més. Tot això porta l’audiovisual a contribuir a l’economia catalana amb un 2,9% del PIB.

Quines són les claus d’aquest creixement? A més del context d’acceleració internacional i del sorgiment de noves tecnologies, Catalunya —amb Barcelona al capdavant— compta amb infraestructures com les del Parc Audiovisual de Catalunya, centres de formació, el nou XRLab del recinte de Palo Alto, i la futura Catalunya Media City. “L’ampliació de platons de grans dimensions donarà resposta a una de les necessitats i reptes del sector”, ha destacat Inma Rodríguez des d’Acció. A les infraestructures se sumen agents com clústers i associacions, a més de centres formatius que acompanyen el talent necessari perquè creixi l’ecosistema audiovisual.

Barcelona com a epicentre

En aquest ecosistema, Barcelona és clau. De fet, la ciutat concentra més del 50% de les empreses del sector a Catalunya, amb més de 2.500. A més, ho fa a molta distància de la segona ciutat en nombre de companyies: Sant Cugat acull a 111, mentre que a Sabadell n’hi ha 86, i a Girona, 82. Tant és així que la província de Barcelona exerceix del gran pol audiovisual de Catalunya, amb el 87% de les empreses del sector.

Barcelona lidera en un ecosistema divers, en el qual la meitat dels empleats treballa en microempreses o petites empreses de menys de 50 professionals, i en el qual pràcticament la meitat de la facturació prové de grans empreses (que són l’1% del total de companyies). Siguin grans o petites, el 73% de les empreses catalanes porten operant més de 10 anys, en un sector robust agitat ara per canvis tecnològics i noves eines.

Davant aquest sector, l’ISE serveix de dinamitzador i impulsor. No obstant això, la fira, que l’any passat va superar els 85.000 visitants, té un desafiament davant l’ecosistema. “Segurament l’ISE té el repte de ser encara més útil i atractiu per a les empreses proveïdores de serveis audiovisuals a Catalunya”, sosté el director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Edgar Garcia, que ha remarcat que el sector s’ha enrobustit i estructurat des que Barcelona acull el congrés, amb un “retorn molt positiu”: “És una sort que tinguem una fira estratègica com aquesta”.

Aquest és un sentiment mutu: per a l’ISE, és una sort estar a Barcelona, com es desprèn de la postura de Mike Blackman. A més de les lloances, el director general de l’ISE també ha retornat un repte per a l’audiovisual català: “Heu de promoure amb més força les oportunitats de les companyies que són aquí”.

“La indústria audiovisual no coneix prou el talent i el potencial que hi ha aquí”, ha reiterat Blackman. Davant aquests deures, el propi ISE ja suma en aquesta direcció, contribuint en el posicionament de l’ecosistema audiovisual i acostant-lo a grans i petites empreses de l’estranger: “La indústria de tot el món reconeix que l’ISE funciona a Barcelona. I alguns s’estan quedant, obrint oficines i generant impacte econòmic”.

I del desafiament de la internacionalització, al de la innovació. El president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, ha destacat que “el primer repte és com les empreses de la indústria audiovisual s’agarren al dinamisme per a adaptar-se, créixer i internacionalitzar-se”. I és que “estan canviant les regles del joc per a un sector que estava madur i consolidat, i això crea nous nínxols i oportunitats”. Davant d’aquest escenari, ha dibuixat un altre dels reptes: “Hem d’atreure molt més capital”, mirant l’audiovisual com un ecosistema transversal que pot endinsar-se en multitud de sectors, des de la sanitat a l’educació.

Tracció del videojoc

En aquest sentit, “el sector és molt ampli” i, en aquest mix, alguns àmbits bullen més que uns altres, com ha destacat el conseller delegat d’Acció, Jaume Baró. Al capdavant, amb lideratges clars: els videojocs i les tecnologies d’integració de sistemes, protagonistes, precisament, de l’ISE. Tots dos àmbits han vist créixer el nombre d’empreses en més d’un 45%, i la facturació ha augmentat en un 31% en el cas dels videojocs, i en un destacat 76% en els sistemes integrats.

En aquest creixement, també exerceixen un paper rellevant les startups, amb 380 vinculades a l’àmbit audiovisual (més del doble que el 2019). Ho fan des de múltiples angles, que van des de la creació de continguts fins als videojocs, el musicTech i l’adTech. La seva activitat no només repercuteix en la facturació i en els llocs de treball, sinó en el posicionament de Catalunya, amb Barcelona al capdavant, com aquest hub de referència de la producció audiovisual a nivell europeu.